Càstig, turment, calamitat que s'abat sobre un poble. Aquesta és la definició de flagell. I això és el que pateix el Manresa des de fa quasi dos mesos. El flagell de l'empat s'acarnissa amb l'equip jornada rere jornada i impedeix als jugadors de Ferran Costa recollir una recompensa justa amb la persistència, compromís i qualitat del seu joc. No endebades, els blanc-i-vermells han empatat set dels últims vuit partits que han disputat, tot i oferir sempre millors prestacions que el seu oponent.

Ahir, assumir la iniciativa ofensiva, crear set ocasions de gol a la fèrria defensa de la Montañesa i rematar tretze vegades més a porteria només va servir per testimoniar que la malastrugança continua i que adquireix xifres inèdites i històriques.

El plantejament de l'equip de Nou Barris no va permetre un partit vistós. Els jugadors de Ramon Maria Calderé van edificar un aspre sistema defensiu basat en la intensitat, en el poderós físic dels seus futbolistes i en la vigilància i supressió sistemàtica de qualsevol espai interior.

Tot i això, els manresans van generar perill amb assiduïtat durant els primers 25 minuts de joc, amb Toni Sureda com a principal estilet pel flanc esquerre. Un servei en profunditat del lateral va propiciar la primera internada i rematada de Noah (min 9); un centre xut del vigatà va estar a punt de sorprendre Segovia (min 13); una centrada seva quasi habilita Noah per encarar en solitari el porter barceloní (min 21) i, per últim, un xut col·locat de l'osonenc va obligar Segovia a lluir-se (min 22).

A la represa, el monòleg ofensiu dels manresans es va repetir. Només un xut a la mitja volta per sobre el travesser de Dani Ruiz (min 57) va trencar la cadència del partit. Però les ocasions generades no van fructificar. Segovia va aturar el xut creuat de Toni Sureda (min 51) i l'enverinada rematada rasa d'Izan Checa (min 71) i ja a les acaballes del duel, l'incansable Toni Sureda no va encertar a transformar una rematada rasa i creuada des de l'àrea de gol (min 94).