Un repte assolit. Dues setmanes de dura escalada a la paret Aragó del congost de Mont-rebei, a la serra del Montsec, han propiciat que els manresans David Palmada i Joan Gibert i l'egarenc Jaume Clotet superessin el desafiament de fer la primera repetició en un quart de segle de la via d'escalada artificial anomenada Alopècia lunar i de completar-la obrint una nova ruta que ressegueix tota la paret fins al cim, que el tercet d'intrèpids escaladors ha batejat com a Festival de la porra. No en va, el recorregut d'Alopècia lunar finalitzava just a la meitat de la quasi inacabable paret vertical de 535 metres. La via traçada per Clotet, Gibert i Palmada és la proposta d'escalada artificial més exigent que els amants d'aquest esport poden trobar a la paret Aragó del congost de Mont-rebei: ofereix un grau de dificultat d'A4+/6a.

Rere la traça de Revelles i Ortiz

Vint-i-cinc anys enrere, José Revelles i Anibal Ortiz van obrir una nova via d'escalada a la paret Aragó, des de l'embassament de Canelles fins a la meitat d'un espadat de més de mig quilòmetre d'alçada. D'aleshores ençà, cap escalador havia resseguit la complicada via traçada pels pioners, una possibilitat que l'egarenc Jaume Clotet estudiava des de fa 12 anys i que fa uns mesos va presentar al manresà David Palmada.

«No podia negar-me a acceptar aquella invitació de Jaume Clotet, Paca. No la podia refusar», explica el manresà que només va posar una condició. «Fer l'escalada utilitzant l'anomenat sistema càpsula des de l'inici fins al final». «Amb aquest mètode es desenvolupen les escalades més autèntiques: sense treva, sense pauses, sense dies per a descansar i reflexionar. Comporta jugar-s'ho tot a una carta i adaptar-se a les condicions meteorològiques que es plantegin», exposa David Palmada.

El manresà i l'egarenc van iniciar el projecte el dilluns 5 d'abril. El transport de tot el material i aliments necessaris, entre els quals 120 litres d'aigua, va ser el primer desafiament abans d'iniciar el primer llarg. David Palmada detalla que «feia temps que no escalàvem junts i això comporta un nerviosisme addicional».

Tot just iniciar l'escalada els dos protagonistes van constatar que «la informació de què disposàvem descrivia el traçat de la línia d'escalada i els ancoratges existents amb precisió mil·limètrica». Aquests, a més, malgrat la corrosió, «presentaven un bon estat de conservació». Alopècia lunar oferia, segons Palmada, «un sabor vintage brutal» i «amagava una duresa i dificultat superiors a la descrita per Revelles i Ortiz».

El dolor que patia des d'un inici Jaume Clotet en un maluc ben aviat es va convertir en insuportable i va alentir la progressió dels escaladors. Completar la repetició i obrir la nova via només seria possible amb la implicació d'un tercer especialista. «Vam valorar la possibilitat de deixar cordes fixes i d'ajornar el projecte, però jo tenia la sensació que havia de ser en aquell moment, que era un ´ara o mai'», explicita l'experimentat escalador manresà.

Joan Gibert s'incorpora al grup

Va ser el dijous, 8 d'abril, al punt del migdia, quan el manresà Joan Gibert,escalador i membre del Centre Excursionista Montserrat, com David Palmada, va rebre la trucada d'auxili de Pelut. La resposta no va trigar gaire. Gibert va obtenir el permís de la seva empresa per agafar una setmana de vacances i per incorporar-se a l'expedició a partir del dissabte, 10 d'abril, al vespre. Jaume Clotet va optar per donar suport logístic als seus companys des de la base de la paret vertical.

Completar la repetició d'Alopècia lunar i obrir una nova via en una setmana va requerir «marcar un timing que s'havia de complir» i que va comportar que Palmada i Gibert escalessin fins i tot de nit, sense llum solar. «Ens n'anàvem a dormir a les dotze o la una de la matinada i repreníem l'activitat a les sis o les set», admet Pelut.

David Palmada va liderar l'obertura dels primers trams de la nova via, caracteritzats «per uns llargs inacabables» que exigien «clavar i treure claus de forma constant. Era un no parar de picar amb el martell, un autèntic festival que va inspirar el nom que li hem donat a la nova via», confessa. Joan Gibert va rellevar Palmada a l'equador del nou traçat i va obrir-lo fins al cim. Un sobtat canvi de temps va dificultar els últims dies d'escalada. La calor i el sol que havien predominat fins aleshores van donar pas a la pluja, a les nits fredes i a «una forta tempesta d'aigua i vent quan només ens quedaven dos llargs per completar l'obertura de la nova via». Els manresans la van completar el passat diumenge, 18 d'abril.