Temperament i lideratge. Aquestes eren dues de les virtuts que caracteritzaven David Cáceres quan el barceloní era un dels baluards de l’Igualada Hoquei Club durant la segona part de l’edat d’or de l’equip arlequinat, un període irrepetible de dotze temporades (1988-2000).
Unes qualitats que havia de tenir l’entrenador que gosés entomar el repte de revertir la dinàmica d’una formació que, a meitats de març, ocupava l’antepenúltima posició a l’OK Lliga i que semblava abocada a un descens d’imprevisibles conseqüències per al futur de l’entitat. L’Igualada Hoquei Club milita a la màxima categoria de l’hoquei patins estatal des del curs esportiu 1983-84.
La segona temporada de Francesc Linares a la banqueta arlequinada es va iniciar amb tres derrotes consecutives a la lliga i, després de perdre a Reus, el primer cap de setmana de març, l’equip ocupava una de les quatre posicions que conduïen a l’OK Lliga Plata amb un balanç de sis victòries, dos empats i catorze derrotes en 22 jornades. La situació era desesperada, oimés quan en un curs excepcional per la crisi sanitària, el cinquè i el sisè per la cua al final de la competició tampoc tindrien la permanència assegurada: haurien de superar una eliminatòria contra un dels dos subcampions de l’OK Lliga Plata.
David Cáceres va rebre la proposta d’agafar les regnes de l’Igualada Rigat HC el 15 de març. «No havia entrenat mai a l’OK Lliga i aquest fet incrementava la dificultat del desafiament», explicita. «Tot i això, vaig decidir entomar-lo, ja que la plantilla tenia qualitat suficient per assolir la permanència. Aleshores, preveia que hauríem de disputar les fases de descens per segellar-la, no m’imaginava que poguessin quedar novens», exposa el tècnic establert a Terrassa.
Dues sessions i ingrés hospitalari
L’inici de l’aventura de David Cáceres a la banqueta igualadina no va ser gens fàcil. El 22 de març, l’exjugador arlequinat durant catorze temporades va ser presentat com a nou tècnic de l’Igualada Rigat HC i va dirigir la seva primera sessió preparatòria. L’endemà, en arribar a casa, després d’un segon entrenament «vaig començar a tenir símptomes compatibles amb la covid-19. La malaltia em va provocar una pneumònia i vaig haver d’estar una setmana hospitalitzat, amb oxigen medicinal i tractament amb corticoides».
A la vegada, el confinament domiciliari dels jugadors no va permetre reprendre els entrenaments fins uns dies abans de rebre el CP Vic a Les Comes. El partit va ser molt disputat però dos gols seguits de Tety Vives van propiciar la victòria igualadina (5 a 3). «Els nervis ens tenallaven però es van saber gestionar els moments clau del partit i, sense fer un hoquei brillant, l’equip va saber guanyar», relata Cáceres.
El duel contra els vigatans va obrir una primera sèrie de tres partits en set dies que es va tancar amb un balanç d’una victòria, un empat i una derrota. «A Taradell, només vam empatar tot i merèixer vèncer. La mentalitat i l’actitud de l’equip ja havien canviat i es va començar a aplicar la pressió defensiva que jo volia implantar». El partit contra el Barça va servir «per consolidar el sistema defensiu».
Els triomfs consecutius contra el CP Voltregà, el CH Mataró i el Lleida Llista Blava van situar els arlequinats en una situació impensable dos mesos enrere quan faltaven dues jornades per al final de l’OK Lliga: depenien de si mateixos per eludir el descens directe. «L’actuació del porter Elagi Deitg va ser fonamental per vèncer a Palafrugell i vam encarar l’últim partit contra el Lloret amb la determinació de sentenciar la victòria ràpidament». Els arlequinats van assolir una àmplia golejada (8 a 2). La permanència era un fet gràcies a un balanç de sis victòries, un empat i una derrota en vuit partits. «Els jugadors van creure i confiar en la proposta que els vam plantejar. L’equip necessitava un revulsiu, revertir el bloqueig mental que patia i el nou equip tècnic va actuar com a tal».
Mentre prepara la participació del Igualada Rigat HC a la Final Seven de la World Skate Europe Cup, aquell jugador que va conquerir tres Copes d’Europa, una lliga estatal i tres Supercopes d’Europa com a arlequinat estudia la proposta de continuar com a tècnic de l’equip després del seu reeixit debut. «La motivació i la predisposició hi són però hem de valorar si la situació econòmica i institucional del club ens permeten bastir un projecte engrescador», conclou Cáceres.
