En un moment de la temporada passada l’entrenador del Baxi Manresa, Pedro Martínez, va explicar que disposava d’una plantilla molt receptiva a l’hora d’implicar-se en el dia a dia de l’equip i d’aprendre nous conceptes, gens viciada però segurament poc versàtil. Amb això volia dir que hi havia pocs jugadors que tinguessin la capacitat d’actuar en més d’una posició. Qui més ho va fer va ser Makai Mason, com a base i escorta. També Vaulet es va adaptar a actuar de quatre i Guillem Jou va pujar al tres i ja no va fer tant de dos. Però a partir d’aquí, hi havia poques més possibilitats.

Perquè els interiors eren el que eren i quan, per exemple, Eulis Báez, un quatre, es va perdre molts partits per culpa de diverses lesions, no es va poder adaptar a la seva posició cap dels cinc que tenia l’equip. Es va intentar situant Scott Eatherton d’ala-pivot, però el resultat no va ser positiu, amb la qual cosa llavors hi havia cinc pivots nats i un, que al final va ser Martynas Sajus, no podia tenir minuts.

Veient la composició de la plantilla fins ara, sembla que aquest és un dèficit que es vol pal·liar. El jugador que el club va confirmar ahir, el nigerià Chima Moneke, n’és un exemple. En teoria, és un ala-pivot, però amb una alçada més baixa que els dos tresos, Elias Valtonen i Janis Berzins. Joe Thomasson és un dos, però qui sap si pot dirigir l’equip en alguns moments dels partits, com feia el mateix Mason la temporada passada. I falta saber la identitat de dos o tres fitxatges més per saber cap on va un Baxi que va prenent forma a poc a poc.

El dubte de la direcció de joc

Amb Dani Pérez absolutament indiscutible en la posició de base, un cop recuperat dels contratemps físics de l’exercici passat, caldrà veure cap on navega el Baxi en aquesta posició. El segon de la llista, ara mateix, és Dani Garcia. El mataroní, repescat a mitja temporada passada del Girona, va convèncer el tècnic per les seves actuacions i per la capacitat de superació que va demostrar, però caldrà veure si es compta amb ell com a segon base.

De moment, és essencial per comptar com a jugador de quota. El Baxi en necessitarà cinc a la Lliga de Campions i no en sobra cap, si hi afegim Rafa Martínez, Jou i Sima. Però un dels dubtes és saber si el tècnic en tindrà prou amb aquests dos bases i fiarà l’anotació exterior a Thomasson o necessitarà un recanvi a l’hora de tenir punts a les mans. De moment, no s’ha dit res de la sortida de Makai Mason, però sembla que amb Thomasson no té lloc.

Pel que fa als altres dos bases, tot sembla indicar que Marc Peñarroya faria bé d’aprofitar una cessió a un equip de categoria superior a la Lliga EBA, on jugava la temporada passada. Toni Naspler, per la seva banda, ha signat contracte amb el primer equip, però si se segueixen les passes habituals, el més normal és que jugui en un club vinculat, a falta que es confirmi quin serà. El CB Artés, tot i declarar que si no segueix la unió no serà perquè ells no vulguin, no sembla ser el destí, tenint en compte que aquesta setmana ha fitxat dos nous jugadors, Albert Llort i Ferran Mas, que s’ajunten a les set renovacions de dies enrere.

Jugadors líquids

Pel que fa a la resta de la plantilla, amb Thomasson com a referència exterior i Rafa Martínez com a teòric suplent de luxe, hi ha una sèrie de basquetbolistes que es poden adaptar a diverses posicions, no només en atac, sinó també en defensa. Perquè el fitxatge d’ahir, Chima Moneke, és un jugador que actua de quatre, que té moviments de tres, i que en defensa té prou cames i cos per tapar les accions de qualsevol jugador del rival.

Guillem Jou, establert en el tres la temporada passada, també pot ser dos si fa falta, sobretot per defensar. Caldrà veure l’evolució de Valtonen, un jugador sense experiència a l’alt nivell europeu, al costat d’un jugador ja testat i consolidat en competicions internacionals com el letó Berzins.

De la mateixa manera que amb Valtonen, caldrà estar a l’expectativa de què passa amb Steinbergs. Amb dues estones de recorregut a l’elit sembla lluny de ser un quatre que hagi d’assumir molta responsabilitat. Per això, el més lògic és pensar que ha d’arribar un ala-pivot i, sobretot, un cinc que assumeixi el rol dels dos últims, David Kravish i Scott Eatherton, al costat de Yankuba Sima. En un mes, si va tot bé, la resposta a tot.