El Barça de Xavi haurà de continuar treballant la idea per aspirar a sumar títols. L’evolució és un fet, sobretot amb la recuperació de jugadors clau, però encara li falta aquell punt d’experiència, de saber estar i de conèixer els moments en què cal donar els cops per guanyar partits com el d’ahir. El Madrid, que durant uns minuts de la primera part i deu de la segona fins i tot va arribar a tenir la possessió de l’esfèrica, al final es va basar en dues contres i una transició per entrar a la final, en què es trobarà l’Atlètic de Madrid o l’Athletic de Bilbao.

Xavi va fer debutar un Ferran Torres molt perdut i al Barça li va costar a l’inici. El Madrid tenia clar que calia buscar Vinícius i les descarregades de Benzema i Asensio va disposar de dos xuts que va enviar fora. A l’altra banda, només Dembélé semblava atemorir, però poc, fins que al minut 25 va arribar la típica i tradicional pèrdua per badar de Busquets de cada partit. Benzema li va robar l’esfèrica i va assistir a Vinícius, que va anotar.

El Barça va reaccionar força bé, sobretot de la mà d’un Luuk de Jong en gran estat. El neerlandès va rematar dos cops de cap i, en la tercera acció, el rebuig de Militao va impactar en ell i es va convertir en l’1-1.

Xavi va fer entrar Abde i Pedri al descans per uns faltats de forma Ferran i Frenkie de Jong i van ser uns grans minuts de l’equip, amb un xut del canari i diverses rematades sempre desviades de Dembélé. Però la pressió va anar baixant i el Madrid va respirar. En aquesta fase. Benzema va xutar, Ter Stegen va respondre amb una gran mà, però Carvajal va recollir el rebot i va centrar. El porter va refusar amb tanta mala sort que la pilota va quedar morta a Benzema que va afusellar l’1-2.

El tècnic català va fer entrar Ansu i Memphis i, gairebé sense fer res, el primer va igualar el duel a vuit minuts per al final en rematar de cap una centrada d’Alba després d’un córner. El Barça ja jugava aleshores amb tres defenses i arriscava molt. Amb tot, el partit es va encaminar al temps suplementari.

En aquest va seguir el domini blaugrana, amb massa tendència a buscar Dembélé, que era qui més perill portava però també qui més errava. Tot semblava controlat, però en una pèrdua a la frontal de l’àrea contrària el Madrid va organitzar una contra amb quatre jugadors contra només dos defenses. Rodrygo va fer la passada de la mort i Valverde va afusellar Ter Stegen. Els blaugrana van fer entrar Jutglà per Abde i el Madrid va reforçar la zona ampla amb Camavinga. Aleshores va aparèixer Courtois, amb dues aturades a xuts llunyans, el segon de Dembélé a boca de canó. És cert que Rodrygo va fallar un gol fet al final, però ja hauria estat massa càstig.