Els boscos de la Catalunya Central feia temps que no tenien un estiu tant tranquil. Entre el 15 de juny i el 15 de setembre d'aquest 2018, la superfície forestal cremada en el conjunt de les comarques centrals no ha arribat a sumar ni una hectàrea: en concret, la xifra total ha estat de 0,78 hectàrees. Per trobar una dada tant bona en aquest mateix territori, cal remuntar-se a 26 anys enrere, fins a l'estiu del 1992, quan es van cremar 0,77 hectàrees, una xifra pràcticament similar a la d'enguany.

Així ho reflecteixen les dades del departament de Medi Ambient de la Generalitat, que també indiquen que, pel que fa a nombre absolut d'incendis, a la Catalunya Central s'ha registrat igualment la millor dada des de l'estiu dels Jocs Olímpics. Si aquell estiu, en el conjunt del Bages, el Berguedà, el Solsonès, l'Anoia, el Moianès i Osona, es van declarar dotze focs, enguany n'han estat disset. Entremig, no hi havia hagut cap període estival amb una dada inferior.

Les pluges generoses de l'hivern i de la primavera i l'absència d'onades importants de calor a l'estiu expliquen aquest bon balanç, que els experts consideren excepcional. En el conjunt de Catalunya, ha estat també el millor estiu pel que fa a incendis forestals dels últims quinze anys. «Ha estat una campanya d'estiu anormalment bona», diu el sotsinspector del Grup d'Actuacions Forestals (Graf) dels Bombers de la Generalitat, Asier Larrañaga.

«No hem tingut focs perquè els boscos estaven molt ben hidratats, perquè així ho van permetre les precipitacions de l'hivern i de la primavera. I durant l'estiu ha continuat plovent puntualment , i no hem tingut dies gaire durs d'altes temperatures», explica Larrañaga. Això ha fet que, cada cop que es declarava un foc de vegetació, «les flames es frenessin quan arribaven al bosc», cosa que ha facilitat molt les tasques d'extinció. Un altre factor decisiu ha estat que els dies de més calor, quan el perill de propagació de les flames era més elevat, «no s'han produït ignicions d'incendis», afegeix Larrañaga.

Però els Bombers adverteixen que una flor no fa estiu. «S'agraeix tenir una campanya tan tranquila, però el nostre paisatge no ha canviat. La massa forestal continua acumulant-se als boscos i, quan ens toqui el següent estiu sec, tornarem a tenir al bosc una gran quantitat de combustible que presentarà una alta ràpida càrrega de foc», alerta Larrañaga. «Tots els models de canvi climàtic ens diuen que tornarem a tenir estius amb període de sequera i de temperatures altes. Anem a un escenari cada cop més incert a nivell meteorològic», conclou.

De les 0,78 hectàrees afectades aquest estiu a la Catalunya Central, una bona part corresponen a l'incendi que es va declarar a Lladurs, al Solsonès, el 3 d'agost, on es va cremar mitja hectàrea. La resta de focs s'han apagat després d'haver cremat poques desenes de metres quadrats. Al Bages, la comarca de la Catalunya Central tradicionalment més castigada, aquest estiu només s'han cremat 0,02 minses hectàrees, és a dir, 200 metres quadrats. «Aquest estiu hem fet cremes controlades de matolls que han cremat més superfície que la de molts incendis», destaca Larrañaga.

La xifra de 0,78 hectàrees d'aquest estiu a la Catalunya Central queda ben lluny dels registres de la majoria d'estius en aquesta zona. Fins ara, només s'havien donat registres per sota de les deu hectàrees el 2008 i el 2014. L'estiu de l'any passat, es van cremar 658 hectàrees, mentre que l'estiu del 2015 se'n van cremar 1.294, la majoria de les quals de l'incendi d'Òdena. Uns valors, però, que queden a enorme distància dels grans incendis de la Catalunya Central del 1994 i el 1998, amb 45.800 i 24.300 hectàrees destruïdes, respectivament.