Jorge Ignacio P. J. és un presumpte assassí en sèrie pels fets: ha estat jutjat i està pendent de veredicte i sentència per la comissió de tres assassinats consumats, els d'Arliene Ramos, Lady Marcela Vargas i Marta Calvo, i set més intentats sobre altres tantes dones. L'arma homicida, cocaïna en roca d'alta puresa –superior al 80%, com la que arriba en pastilles des de Colòmbia, el seu país d'origen– que l'acusat, amb dues sentències anteriors per narcotràfic a mitja escala, els introduïa en la vagina i l'anus sense el seu consentiment –d'aquí ve que l'acusin d'abús sexual: perquè totes li van dir que no i perquè els va introduir aquests objectes–.
Però, és també un psicòpata? La psicopatia, un trastorn de personalitat no reconegut per les classificacions diagnòstiques principals –no és un trastorn ni una malaltia mental– i, per descomptat, absent de les quals eximeixen penalment de responsabilitat, està darrere de la immensa majoria dels assassins serials que han analitzat i estudiat els principals experts en conducta criminal. Un dels més reconeguts, precisament per ser qui va elaborar la PCL i la PCL-R, les llistes de classificació de les psicopaties que segueixen en vigor, és el canadenc Robert Hare, doctor en Psicologia i professor emèrit de la Universitat de Columbia Britànica, on va impartir classes i va investigar la conducta psicopàtica durant més de tes dècades.
Encara que la classificació de Hare, la més utilitzada pels investigadors de la Psicologia criminal, arriba fins a 20 característiques, es resumeixen realment en 12. I Jorge Ignacio les compleix totes.
De fet, el professor de Criminologia i doctor en Psicologia valencià Vicente Garrido, la màxima autoritat espanyola en psicologia criminal, va elaborar un perfil criminològic de Jorge Ignacio P. J. que concloïa que és un ‘serial killer’ de clars trets psicopàtics, informe que no ha estat acceptat per la magistrada que presideix aquest judici en jurat per la falta de costum de l'ús d'aquesta mena d'estudis davant els tribunals espanyols, més encaminats a treballar només amb forenses que dictaminin si el reu sofreix o no una malaltia mental que li impedeixi distingir entre el bé i el mal com l'esquizofrènia, la bipolaritat o la paranoia en estat actiu, sense entrar en qüestions conductuals.
Aquests són els fets vists i escoltats en el judici que encaixen en aquesta classificació.
Falta d'empatia
És la capacitat de comprendre als altres i de posar-se en el seu lloc. El psicòpata sol tenir empatia cognitiva (entén als altres), però no emocional. I que l'activen a voluntat, d'aquí la fredor –els forenses Santiago Rincón i Juan Carlos Cauto, de l'IML de València recullen aquest tret en el seu informe psiquiàtric sobre Jorge Ignacio; la terapeuta buscada per ell, també; i les víctimes descriuen la seva fredor una vegada posat en marxa el seu ritual amb la cocaïna–; les habilitats socials, que posa en marxa quan cerca una fi –les víctimes el descriuen com a «simpàtic» en la fase d'acostament, quan pacta la ‘festa blanca’, està portant-les al lloc de l'atac o els ofereix una beguda; el seu comportament a la presó, qualificat d'«excel·lent» perquè no genera conflictes; o la seva actitud respectuosa amb la jutgessa o els jurats, però no amb les acusacions–.
Egocentrisme i narcisisme d'empatia
Tendeixen a pensar que són superiors als altres i se senten el centre del món. Cauto i Rincón inclouen el tret de narcisisme en el seu informe. També va mostrar aquest aire de superioritat, donant lliçons sobretot i parlant sempre en primera persona, quan va declarar en el judici o a través de les desenes de notes i anotacions que li anava passant a la seva advocada. O quan va dir que "si jo pago per relacions sexuals, el consentiment està implícit" en preguntar-li si havia abusat de les dones. Aquesta pot ser també la raó per la qual va trigar fins a sis dies a marxar de Manuel després de la mort de Marta, perquè es creia fora de perill malgrat saber que el buscaven, ja que s'havia desfet del cos de manera tan eficaç que encara no ha estat trobat.
Encant superficial
De nou, aquesta actitud afable i fins a afectuosa en l'encreuament de whatsapps amb les dones, i en els moments anteriors a la introducció de la cocaïna a traïció en els genitals de les dones.
Pobresa emocional; afectivitat frívola
Jorge Ignacio P. J. va tractar de plorar en el judici, en els moments que se suposaven emocionals per a les persones no psicopàtiques, però va ser un intent en va. Van ser ploriquejos buits i absents d'emoció real. Tampoc es va emocionar amb l'esquinçadora declaració de la mare de Marta i va confessar haver anat a dormir res més acabar d'esquarterar a la jove.
Conducta antisocial i delictiva
Jorge Ignacio P. J. no sols té dues condemnes per narcotràfic, després de ser detingut amb 9 quilos i amb 300 grams de cocaïna el 2008 i el 2017. A més, té una detenció pel mateix a Badajoz, una altra per un delicte contra el trànsit a Almussafes (segons ell) i un judici pendent per aquest mateix delicte i per atemptat, després d'agredir a dos guàrdies civils.
Dificultat per a aprendre de l'experiència
L'acusat ha repetit el mateix patró de conducta amb les seves onze víctimes conegudes, malgrat que dues d'elles van morir i vàries van estar a punt de morir. No sols això. Amb Marta recentment morta al seu costat, va trucar fins a tres dones diferents per a organitzar una altra cita amb ‘festa blanca’. També d'aquí el fet que hagi estat detingut fins a tres ocasions per tràfic de drogues.
Impulsivitat
Rincón i Cauto van determinar el seu caràcter "tempestuós", tret relacionat amb l'actitud impulsiva. En el judici, la seva advocada ha hagut de frenar constantment la seva falta de control amb escarafalls i gestos visibles quan alguna cosa no li agradava.
Tendència a mentir de manera patològica
No és exclusiu del psicòpata, però en aquest, sempre apareix. Jorge Ignacio P. J. va mentir en la seva declaració en qüestions fins i tot bastes, com quan va dir que havia tornat al pis de cites on suposadament va atacar a la seva primera víctima mortal, o quan no reconeix haver estat a la casa de cites on presumptament va matar a Lady Marcela malgrat que va deixar set mostres d'ADN, sis d'elles sota les ungles de la víctima.
Comportament maliciós i manipulador
Ha intentat manipular no sols a la Guàrdia Civil des del moment mateix en què es va lliurar, sinó també als forenses. Aquests també ho recullen en el seu informe i el van detallar durant la seva compareixença en el judici.
Predisposició a l'avorriment
Durant el judici, excepte en moments que li generaven interès i prenia notes, ha estat impassible i aliè al que succeïa a la sala. Aquest tret els porta a buscar constants i noves emocions, que aquí es traduiria a buscar noves víctimes. Hi ha una clara acceleració en els atacs els dos mesos anteriors a Marta.
Estil de vida parasitari
Jorge Ignacio P. J. no té ofici conegut, excepte la presumpta activitat del narcotràfic. Era la seva mare qui li finançava part de les seves despeses, com el lloguer de Manuel.
Crueltat i absència de remordiments
Va lligat a la falta d'empatia. No ha mostrat penediment amb cap de les dones, ni tan sols amb Marta. Quan alguna d'elles va vorejar la mort, mai va buscar ajuda mèdica, i, fins i tot, va tractar de continuar quan es van posar bé per pur atzar. Algunes descriuen "mirades fredes" i fins i tot "amenaçadores".
Promiscuïtat sexual. Falta de parella estable
L'acusat ha reconegut la seva dificultat per a relacionar-se amb dones «sense pagar» i es confessa puter habitual. De les tres parelles que va referir als forenses, totes el van deixar. Una d'elles, "una aventura", va descriure, va quedar embarassada però ella va trigar anys a compartir aquest fet amb ell.
