Quiosc Cas Obert - Regió7

Cas Obert - Regió7

El tribunal del judici a la Mesa descarta que Adriana Delgado tingui «indefensió»

Els jutges del cas rebutgen el plantejament de la bagenca perquè en la instrucció només va contestar les preguntes de la seva defensa i no les de l’acusació | Els tres lletrats de la cambra que han testificat qüestionen que hi hagués desobediència

Roger Torrent i Adriana Delgado aquest dimecres al TSJC acompanyats d'Oriol Junqueras, Carme Forcadell i Marta Vilalta Pol Solà

El tribunal que jutja per desobediència greu quatre exmembres de la Mesa del Parlament ha descartat que l’alcaldessa de Sant Vicenç Adriana Delgado pateixi «indefensió». Dimecres, en la primera sessió de judici contra la mateixa Delgado, que era secretària quarta de la mesa, el president Roger Torrent i Josep Costa i Eusebi Campdepadrós, la defensa de Delgado va al·legar que patia indefensió perquè la fiscalia, per un error, en la seva querella no la va situar en la reunió de la mesa del dia 22 d’octubre del 2019, en la qual realment si que va participar. En aquesta reunió es va aprovar tramitar la proposta de reprovació de la monarquia d’ERC, Junts i la CUP. Com que en la querella i abans de la seva declaració en la fase d’instrucció no se l’advertia de la seva participació en aquests fets, la seva advocada, la berguedana Olga Arderiu, va considerar que es vulnera el dret a defensa.

El president del tribunal Carles Mir ha justificat, aquest dijous, desestimar la petició de Delgado perquè en la seva declaració en la instrucció només va respondre les preguntes de la defensa i no les de l’acusació. El fiscal s’havia oposat també a la petició de la defensa assegurant que si en el seu escrit Delgado no figura en aquella sessió és perquè estava de baixa, sense parlar de cap error a l’hora de redactar el document. La querella i l’escrit d’acusació no citen a Delgado entre els presents en la reunió del 29 d’octubre on es va tirar endavant la proposta de la CUP sobre l’autodeterminació, ja que en aquesta, realment no hi va participar, però per motius d’agenda.

Aquesta absència en la reunió del dia 29 explicaria que per a Delgado, el fiscal demani 16 mesos d’inhabilitació i 25.000 euros de multa mentre que per als altres tres processats demana 20 mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa, encara que la reducció demanada per Delgado no és proporcional a la menor participació en els fets pels quals se’ls acusa.

Pel que fa a la resta de qüestions prèvies, el tribunal ha rebutjat expulsar VOX i també que Delgado, Costa i Campdepadrós que ja no són aforats siguin jutjats a la justícia ordinària. Mir va argumentar que si es dividia el cas, hi podia haver sentències contradictòries. Pel que fa a la inviolabilitat parlamentària, el magistrat va dir que la qüestió es resoldria en la sentència.

Els lletrats dubten que es desobeís

En la sessió d’aquest dijous els lletrats del Parlament han assegurat que les dues resolucions tramitades la tardor del 2019 contra la monarquia i a favor de l’autodeterminació no està clar que incomplissin les prohibicions del TC. A més, la jurisprudència del TC havia canviat des del 2014 i això complicava la seva feina perquè els feia entrar en l’anàlisi del contingut de les resolucions més enllà de les qüestions formals. Segons ells, el TC havia anul·lat el 2015 que la cambra es declarés «subjecte sobirà» o que ignorés el dret, «no pot declarar la unilateralitat absoluta».

L’exsecretari general Xavier Muro, l’exlletrat major Joan Ridao i el lletrat Antoni Bayona han explicat que les dues resolucions no anaven tan enllà com les anul·lades des del 2015. Muro ha expressat oralment els seus dubtes a la Mesa fent un «anàlisi gramatical» dels advertiments del TC però creu que ha de prevaldre el dret al debat dels diputats.

Segons Ridao, els dos escrits eren de «caràcter declaratiu, impuls polític, adreçada al poble», i tant ell com Bayona han opinat que no procedien de les anteriors declaracions anul·lades pel TC, sinó que, en ser una nova legislatura, les anteriors havien decaigut. Ridao ha recordat que el TC no prohibeix criticar la monarquia com a institució, sinó la persona del rei Felip VI. Així, la resolució no criticava el monarca sinó la institució.

Fins al 2014, han explicat, la jurisprudència del TC complicava molt vetar les iniciatives de les cambres legislatives però que el procés sobiranista va fer canviar la jurisprudència, cosa que va «complicar» la feina als juristes del Parlament. A més, han recordat que el contingut d’una resolució parlamentària pot variar durant la seva tramitació a causa de diverses esmenes. «Ens obligava a analitzar la idea i contingut de cada text, no només a la forma, i hi havia textos molt clars i altres amb més grisos», ha explicat Muro. Ridao ha dit que hi ha certa crítica i petició al TC perquè retorni als postulats habituals. De fet, Bayona creu que la nova jurisprudència del TC és com una «espasa de Dàmocles» contra les meses parlamentàries, ja que les obliga a decidir sobre el contingut dels escrits i «situa una càrrega a la mesa que no hauria de tenir».

Els unionistes ho tenien clar

Per la seva banda, els diputats unionistes de la Mesa durant la presidència de Roger Torrent han assegurat que no van dubtar gaire que les resolucions sobre la monarquia i l’autodeterminació vulneraven les resolucions del TC. Laura Vílchez, de Cs, secretària tercera de la Mesa, Joan Garcia també de Cs i vicepresident segon, i el socialista David Pérez, secretari segon, han testificat que quan es van presentar les resolucions els informes jurídics dels lletrats del Parlament plantejaven dubtes o fins i tot deien que seria «excessiu» vetar els debats. No obstant, ells, davant del dubte van optar per no arriscar-se a contradir el TC.

Tots tres han explicat que des del 2015 s’havien rebut moltes notificacions del TC advertint que algunes mocions podien incomplir una sentència que declarava inconstitucional l’autodeterminació. Ells votaven en contra i demanaven als membres independentistes de la Mesa que reconsideressin la seva decisió de tramitar les propostes de resolució. Aquests, sobretot Josep Costa, replicaven amb arguments jurídics i alguns cops demanaven informes als lletrats, fossin orals o escrits.

Compartir l'article

stats