Ingredients:
- 1 litre de llet
- 6 rovells d'ou
- 100 grams de sucre per caramel·litzar
- 40 g de maizena
- Pell de mitja taronja
- Pell de mitja llimona
- 1 branca de canyella
This browser does not support the video element.
Aquest diumenge, 19 de març, és Sant Josep, i com mana la tradició, no pot faltar la crema catalana. Aquesta és una de les postres de més èxit al país (i també fora) i tot i que se'n pot menjar tot l'any... Sant Josep és l'excusa perfecta per gaudir-ne una vegada més. En aquest article et facilitem la recepta, amb el pas a pas (que també pots veure en vídeo) i uns quants secrets i consells perquè elaboris la millor crema catalana.
Ingredients:
Si es fa servir midó i no maizena, el resultat és una crema més fina i espessida.
Just abans de servir-la -fins i tot sortint de la nevera-, s'hi espargeix al damunt una capa de sucre granat. Es crema amb una pala de ferro que es posa directament a la flama del gas, o bé elèctrica. Actualment també es fa sevir un bufador.
Les proporcions poden canviar una mica: per un litre de llet, hi ha que hi afegeix menys rovells o un de més.
A la postguerra, temps d´escassetat i de dificultats, el normal era emprar en lloc de midó un sobre per a flam (les marques «Tamatina» i, menys, «Potax», «Aida», «Flan chino El Mandarín», etc., que eren les que es venien).
La forma tradicional de servir-la era en plates, normalment ovalades, de pisa o porcellana, no en cassoletes de terrissa, una aportació urbana amb gust «neorural». Aquest bonic i agradable costum l´he vist encara en alguns restaurants de la zona de Tarragona que fan calçotades.
En algun lloc hi ha el costum d´afegir-hi alguna galeta: carquinyolis, cubans, neules, o un canó de canyella per decorar, com feia la mare de Josep M. Benet i Jornet, etc. Es pot servir també sense cremar. A casa, a les festes, es decorava amb clara d´ou muntada i xocolata fosa, amb noms, sanefes, garlandes, etc.