09 de novembre de 2020
09.11.2020
Regió7
OPINIÓ

Afrontar la jubilació

09.11.2020 | 09:16
Afrontar la jubilació

Una de les transicions que ha de realitzar l'ésser humà al llarg de la seva vida és la de la jubilació. Des de la perspectiva de la psicologia del desenvolupament, l'edat adulta ve determinada per un conjunt d'activitats i esdeveniments al llarg d'una sèrie d'anys, segons les societats i els moments històrics.

Com a procés social, la societat va precisant els rols que els individus hauran d'exercir en cada període d'edat, és a dir les accions, els comportaments i les actituds que enllacen els processos socials i els psicològics de cada individu. Un autor com Erikson descriu vuit etapes psicosocials per les quals passem els éssers humans al llarg de la nostra vida i situa la jubilació en l'última etapa. A partir dels 65 anys situa la maduresa, la integració del jo.

Cada etapa de l'edat adulta comporta una sèrie d'aportacions tant en la part afectiva-familiar com en la social i econòmica. Va transcorrent l'esdevenir per les diferents etapes: formació de la família, treball, fills, nets... La jubilació és una de les moltes transicions que fem: de nen a adolescent, d'adolescent a adult, emancipació, viure de manera autònoma del propi treball, formació d'una família, paternitat/maternitat... i fins arribar a la jubilació.

Per jubilació s'entén el cessament en el treball remunerat i el consegüent cobrament d'una pensió. Aquest cessament, al nostre país es dona aproximadament als 65 anys. En altres països de la Unió Europea, hi ha diferents fórmules per a la jubilació. En el context social actual de crisi econòmica, amb una població cada vegada més envellida, és un tema sotmès a un intens debat.

La jubilació és un símbol social de transició a la vellesa, constitueix per a l'individu i per a la societat un signe que una cosa important ha canviat i és un dels esdeveniments més importants de la vida d'una persona que contribueix al significat de la vellesa. No és només la connotació de l'envelliment físic, sinó l'impacte psicològic que té en la persona, en el cessament en la seva activitat laboral. La vivència de com es viu l'envelliment dependrà de la cultura, dels valors de la societat i, sobretot, de la personalitat de l'individu.

D'altra banda, la jubilació no és un esdeveniment que es visqui d'una única forma. Cal tenir en compte alguns factors, com per exemple si ha estat voluntària o involuntària, anticipada o, en el seu moment, parcial o completa.

Pel que fa a la mena de treball, hi ha professions que fan una valoració negativa o positiva de la jubilació. Les professions liberals en fan una valoració negativa, mentre que les professions no qualificades, de treball físic, la fan positiva.

La relació del subjecte amb el treball és un aspecte que també incideix en la jubilació. Si el treball ha estat l'única font d'activitat i concentració abans de la jubilació, sense gens d'interès per altres àrees o àmbits, és comprensible que la jubilació provoqui tristesa, i en alguns casos depressió. Es canvia d'estil de vida, i per tant desapareixen situacions i rols que estaven units a la funció laboral.

Actituds estudiades per Atcheley durant el procés de la jubilació

Preretir. Quan s'acosta la jubilació hi ha persones que comencen a pensar en la possibilitat de realitzar coses. Així, la jubilació s'espera com a principi de tranquil·litat i satisfacció.

Lluna de mel. Període eufòric. S'intenta fer tot allò que abans no s'havia fet (activitats de temps lliure, viatges, etc.).

Desencantament. Quan es percep que les fantasies sobre la jubilació no es compleixen. En aquest període els problemes econòmics o de salut poden provocar frustracions. Aquesta fase no es dona en totes les persones.

Reorientació. Es fa un esforç per ajustar-se a la realitat i es reestructuren els rols. Es té una percepció més realista de l'experiència de jubilació.

Estabilitat. En aquest període s'aconsegueix mantenir l'equilibri entre les actituds i les possibilitats reals. Es desenvolupa un estil de vida rutinari, i es generen alternatives per afrontar els canvis que s'han produït a conseqüència de la jubilació.

Fase final. En aquesta fase el rol del jubilat es torna irrellevant a causa d'una malaltia o incapacitat. En aquest cas, la malaltia o la incapacitat produeixen un canvi del rol de jubilat al de malalt.


Quant a les teories, les anomenades teories de l'activitat de Havinghurst i Albrecht (citats en Palacios, 2000) diuen que la vellesa no difereix gaire de la mitjana edat, i per això moltes persones no aguanten la situació de deixar de treballar si el seu ofici els ho permet, de realitzar activitats, i en busquen de noves. Per a altres teories, no obstant això, la vellesa és deterioració, és la teoria de les desvinculació de Cumming i Henry (citats en Palacios, 2000).

Creiem que cal preparar-se per a aquesta nova etapa en el desenvolupament de l'ésser humà. En l'actualitat es presta especial atenció a preparar una sèrie de programes encaminats a ajudar a prendre consciència de les possibilitats personals i evitar les actituds negatives. Els cursos de preparació inclouen aspectes sobre el concepte d'envelliment, el canvi d'actituds, els hàbits de vida saludables, les adaptacions familiars i socials, la utilització i aprofitament del temps lliure, els canvis en l'economia personal i en el propi habitatge, i els aspectes legals que habitualment cal abordar en l'edat avançada.

Adquireixen especial importància els cursos, els tallers, i les universitats per a gent gran. En la nostra universitat, el programa FUB+Gran és un projecte consolidat i amb gran reconeixement.

Una visió més crítica és que vivim en una societat en què es dona una negació de l'envelliment, amb una exaltació al jove. Com vaig escoltar una vegada, tothom vol arribar a vell, però ningú vol ser-ho. Proliferen les clíniques estètiques dedicades a perfeccionar el cos, a més de la publicitat de cremes, estris i altres que ens faran semblar més joves, més dinàmics. Es parla de tercera edat, d'edat d'or.

En les ofertes per a persones grans, apareixen activitats que semblen dissenyades per fer-les sentir joves. Faria falta una acceptació més madura de l'envelliment. Aquesta idea queda reflectida molt bé en la frase del director de cinema suec Ingmar Bergman en la qual deia que «envellir és com escalar una gran muntanya: mentre es puja les forces disminueixen, però la mirada es fa més lliure i la vista es gira més àmplia i serena».

En l'estupend llibre Relats d'inclinació, sobre el Dr. John Bowlby, el psiquiatre i psicoanalista Dr. Arturo Ezquerro ens diu en aquest preciós paràgraf que «la vellesa no es tracta d'una fase terminal aïllada de la vida, sinó que és una part integrant del nostre desenvolupament; on les etapes anteriors es poden tornar a recrear, reexaminar, i reconstruir, per incorporar-les com a experiències de les quals un pot aprendre per continuar creixent fins al final».

Deixar de treballar és quedar apartat del mercat laboral, és abandonar l'autopista, la carretera nacional, la carretera comarcal, i començar a caminar per pistes forestals, per camins, poc transitats, amb tranquil·litat, gaudint de la naturalesa, amb pauses, sol o acompanyat, acceptant el teu cos, acceptant i gaudint del ritme que pots seguir, i amb l'alegria d'estar viu. I continuar aportant a la societat tot allò après al llarg de la vida.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook