L'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona ha separat amb èxit dues siameses de set mesos que van néixer unides per l'abdomen i que compartien el fetge, en el marc d'una operació delicada que va durar prop de set hores i que ha permès que les dues duguin a terme actualment una "vida independent i normal".

Les petites, Núria i Marta, van poder créixer i alimentar-se correctament fins que van arribar als 12 quilos conjunts de pes, el mínim necessari per operar per reduir les complicacions futures, segons va explicar el codirector del Programa de Cirurgia Fetal, José Luis Peiró.

En la intervenció, en què van participar cirurgians pediàtrics i plàstics, anestesistes, obstetres, neonatòlegs, radiòlegs i infermeres i auxiliars, es va fer una separació de vísceres i del fetge de les petites, que ara només acudeixen a l'hospital per a revisions periòdiques.

La mare de les petites, Meritxell Feliu, va explicar que la malformació es va detectar en la primera ecografia de les 12 setmanes, i malgrat que el centre no li va garantir totalment l'èxit de la intervenció, va posar tots els mitjans tècnics per a això, va defensar.

Amb aquesta finalitat, va planificar el part per cesària per als vuit mesos de gestació, en què van néixer amb un únic cordó umbilical molt gran i una mitjana d'1,5 quilos cadascuna.

Nombrosos estudis morfològics i clínics van determinar que l'únic òrgan vital que compartien era el fetge, tot i que la certesa total no es va poder tenir fins al moment de l'operació. Els metges sabien prèviament que les nenes tenien cadascuna el seu propi aparell digestiu, però no podien assegurar al 100 % que l'arrel de l'intestí no fos comuna.

El cap del Servei de Cirurgia Pediàtrica i líder de l'operació, Vicenç Martínez, va explicar que el tancament cutani de pell i múscul era una de les parts més crítiques de l'operació, sobretot a l'hora d'evitar infeccions. No obstant això, la mida de les menors va poder subministrar prou pell i musculatura per tancar la cicatriu.

És complicat predir l'edat màxima en què totes dues haguessin pogut sobreviure juntes, ja que una afecció greu en una d'elles hauria afectat també l'altra, al marge de les incomoditats visibles que això suposa, van especificar els metges. Uns siamesos americans units per l'abdomen van viure més enllà dels 60 anys.

Els metges es van referir a l'impacte psicològic i emocional de la separació per a les petites, que després de gairebé set mesos mirant-se cara a cara ploraven quan una estava d'esquena a l'altra, sobretot al principi.

Acompanyada de l'àvia de les petites, la mare, actualment a l'atur, va explicar que ara les petites estan "més contentes" perquè es poden moure amb independència, encara que es necessiten molt.

"La Marta troba molt a faltar la Núria, però quan la Núria fa una estona que està amb ella ja no la vol ni veure", va fer broma la Meritxell, que va confessar que des del primer moment quan era a casa sentia que tenia dues nenes, però quan sortia al carrer només sentia que tenia dues siameses.