Diumenge passat a 2/4 de 5 de la tarda el sol lluïa al nucli d'Ardèvol, al municipi de Pinós, però el termòmetre marcava només quatre graus positius. Tot i que encara faltaven dues hores per a l'inici de la primera representació del pessebre vivent del dia, ja hi havia activitat a la plaça del poble. Màrius Codina i Glòria Padullés, director i coordinadora respectivament del pessebre vivent d'Ardèvol, feien els darrers retocs als quadres i donaven indicacions als responsables de la infraestructura que requereix aquest pessebre vivent, que mou més de dues-centes persones en cada funció

I és que organitzar un esdeveniment d'aquestes característiques exigeix una feina invisible però necessària. És el cas de Ramon Palou, paleta d'Ardèvol, i que cada any es responsabilitza de preparar "i, sobretot, mantenir" alguns dels focs repartits en el trajecte del pessebre. Ho fa des del primer any, i també és figurant. La feina d'Antoni Caelles, que també és d'Ardèvol, és més agraïda: s'encarrega de fer el foc on es couran les botifarres i es torrarà el pa amb què l'organització del pessebre obsequia els visitants al final del trajecte.

"Aquí no passo fred", assegura amb humor Caelles, per al qual "l'experiència és un grau", i amb el temps ha après que "les botifarres s'han de posar a coure quan comença la representació, ja que així són cuites i calentes quan és l'hora de menjar".

Víctor Vila és el ferrer del pessebre vivent d'Ardèvol, i ja fa estona que és al seu lloc preparant els estris. Vila és ferrer d'ofici, té 82 anys i cada any retorna a Ardèvol a representar "el que va ser el meu ofici tota la vida". Viu a Valls de Torroella, però la seva relació amb Ardèvol ve de lluny, "ja que l'aprenentatge de ferrer el vaig fer en aquests paratges".

Tal com comenta Màrius Codina, "gairebé tot el poble participa en el pessebre; però, a més a més, tenim figurants de Solsona, Cardona, Ponts, Manresa i fins i tot de Terrassa i Sabadell".

"Som una gran família", coincideixen a dir aquells que fan possible el pessebre vivent d'Ardèvol. A més a més, reconeixen que "ens tracten molt bé, ja que tenim estufes i begudes calentes a la nostra disposició entre les funcions". També forma part de la tradició d'aquest pessebre el dinar de germanor al local social del poble després de les representacions, i on s'apleguen figurants, responsables de la infraestructura i familiars.