L'homo sapiens "no és l'espècie escollida" que es creia fins ara perquè els nous estudis confirmen que el neandertal també tenia "ment simbòlica" i hi va haver una "certa hibridació" entre tots dos, ha afirmat l'antropòleg català Eudald Carbonell.

Després de la presentació dels últims estudis que s'han fet a la cova Gorham de Gibraltar, que mostren l'existència d'una pintura abstracta realitzada per un neandertal fa més de 39.000 anys, Carbonell ha assegurat que ratifica la teoria que fa anys que defensa que els neandertals "no eren tan animals i eren més humans del que es creia".

Ha recordat que aquest estudi científic se suma a les proves d'ADN dutes a terme en fòssils que han confirmat que hi va haver "certa hibridació" entre neandertals i homo sapiens, encara que "va haver de ser una mica puntual, perquè no hi ha evidència que les dues espècies convisquessin".

Segons la seva opinió, es tracta d'"evolucions convergents" i, en aquest moment, no es pot determinar per què una va subsistir i l'altra no.

En aquest sentit, el director de les excavacions a les coves de Gibraltar, Clive Finlayson, ha reconegut que les proves d'ADN mostren que haurien pogut creuar-se alguns exemplars d'Homo sapiens amb Homo neanderthalensis, perquè encara avui dia queden restes genètiques en l'humà actual d'aquests neandertals.

Segons la seva opinió, la raó que es trobin a Gibraltar, a part d'Andalusia i a l'Algarve portuguès les mostres més recents de neandertals a la península Ibèrica pot deure's al canvi climàtic, perquè aquella zona era "un refugi climàtic", amb menjar abundant i temperatures més agradables.

Finlayson ha assegurat que no hi ha cap dubte sobre la naturalesa intencionada de la pintura trobada a Gibraltar. Ha explicat que es troba sota sediments amb eines que van usar els neandertals fa 39.000 anys i ha assegurat que l'equip investigador ha intentat reproduir la pintura, que té esquerdes importants, amb eines com les que van haver d'usar els neandertals i el resultat és que van haver de realitzar més de dues-centes passades per marcar la roca i una de les línies hauria requerit seixanta passades.

El doctor Juan José Negro, membre de l'equip investigador i director de l'estació ecològica de Doñana, que és expert en comunicació animal, ha afirmat que aquest tipus de pintures és "impensable" en qualsevol animal que no tingui ment simbòlica.

Segons la seva opinió, és "molt probable" que mai se sàpiga el significat de la pintura perquè és abstracta i falta informació, encara que segurament significava alguna cosa per al grup que va viure en el moment en què va ser feta.