Leonard Cohen exhibeix un moment vital excepcional i paradoxal, atès que el seu talent està en plena expansió mentre la seva menuda figura s'encongeix més i més, i és que l'intèrpret d'Hallelujah compleix vuit dècades de vida, que celebrarà amb un nou àlbum i, diu, amb una cigarreta entre les mans.

"Tindré 80 anys d'aquí a pocs dies i he fumat durant 50 anys, realment m'agrada fumar", ha constatat el músic en una multitudinària trobada a Londres amb periodistes de 25 països, àvids d'escoltar les paraules cavernoses, tenyides de nicotina i fum, que aquest ancià de viu enginy i somriure entremaliat encara projecta i al qual es rep amb aplaudiments reverencials.

Serà diumenge quan Cohen celebrarà aquest aniversari, però no espera grans esdeveniments. "A la meva família a penes celebrem els aniversaris i ni tan sols hi ha càstigs si algú se n'oblida", assenyala el músic. "Crec que ho celebraré fumant", apunta amb somriure entremaliat.

Dos dies després que bufi les espelmes sortirà al mercat Popular problems (Sony Music), tretzè àlbum de la seva carrera, i això també és motiu de festa, perquè escoltar-lo no evoca la imatge d'un artista en l'ocàs dels seus dies.

"No hem reinventat la roda", concedeix Cohen, que sí que presumeix que la "paleta de gèneres és àmplia", amb gospel, country i blues acompanyats per un cor de dones i una presència musical, la seva, que segueix sent enorme.

El truc està en la profitosa associació amb el productor i compositor Patrick Leonard, col·laborador entre altres de Madonna, encara que Cohen va quedar enamorat de la seva feina escoltant unes peces confeccionades només amb el piano.

És ben sabut que el canadenc se sol prendre el seu temps, que modela les cançons amb precisió d'artesà ("els poemes no s'acaben, s'abandonen, i això passa també amb la música", defensa), però Popular problems es publica només dos anys després del seu predecessor, Old idees. Cohen ho atribueix a la seva "química" amb Leonard i anuncia que ja estan treballant en un nou àlbum, que, si es facturés tan ràpidament, seria el tercer en un espai realment breu de temps, sobretot per a algú que ja no té res a demostrar. "Et veus molt més jove ara que fa 10 anys", li ha dit Gordon Campbell, alt comissionat de Canadà al Regne Unit i encarregat de presentar el seu compatriota.

Amor, desamor, conflicte, religió, unitat... Aquí hi ha els temes que sempre ha desenvolupat en la seva obra i que, com indica el títol d'aquesta nova entrega, ens toquen a tots. "Reflecteix el món en què vivim, l'atmosfera", diu, abans de fer broma dient que el pròxim àlbum el titularà "unpopular solutions".

En les seves declaracions als periodistes, es mostra com el personatge moderat allunyat dels extremismes que descriuen els que l'han conegut tota la vida, serè, transcendent, però sense gaires ganes de cridar l'atenció.

"He intentat fixar al llarg dels anys una posició política que ningú pogués desxifrar", diu una altra vegada amb cara de murri.

Canadenc i jueu de Mont-real (ciutat tradicionalment dividida entre parlants d'anglès i francès), costa no preguntar pel sentit que tenen per a ell assumptes com el referèndum escocès que se celebra avui, o com la consulta catalana.

"No crec que pugui prendre partit. Assumeixo que cadascú treballa amb les seves millors intencions, no veig res de sinistre d'un costat o d'un altre. La gent tracta de fer que les seves vides tinguin significat i de vegades pensen que la manera és a través de la política. En qualsevol cas, reconec la lluita de la gent per donar significat a la seva existència i això mereix un respecte", assenyala.

Des de la seva experiència vital, que li ha servit per alçar-se diverses vegades contra la depressió i la sensació de derrota, considera fonamental reconèixer que "tothom pateix i que tothom lluita per ser algú". "Cal entendre que la teva lluita és com la lluita de qualsevol altre i el teu sofriment també, i crec que no s'arribarà a solucions polítiques mentre no arribem a aquesta idea", afirma.

Poeta, novel·lista i cantautor, Cohen està considerat una autoritat mundial de la música, tot i que no va publicar el seu primer àlbum fins als 33 anys,. També la seva producció literària és àmplia, sobretot poètica, partint de la seminal Let Us Compare Mythologies (1956) i fins a Book of Longing (2006).

Se sent com una institució? "En tot cas, com una institució mental", conclou el músic.