Les conseqüències del canvi climàtic, que ja està instal·lat al món, impacten amb més força en els països pobres i el medi rural, un fenomen que els especialistes denominen "bretxa adaptativa".

"Als països desenvolupats, el ciutadà està més protegit, però en els països pobres la població està més exposada als canvis derivats del canvi climàtic, com ara el ressorgiment de malalties que es transmeten per insectes", explica Simon Anderson, director del grup de canvi climàtic de l'institut IIED, de la Gran Bretanya.

Anderson ha participat a Bilbao en la jornada Klimagune 2014 organitzada pel Centre Basc per al Canvi Climàtic i la Universitat del País Basc. Aquesta jornada s'ha centrat en el canvi climàtic i el medi rural, ja que, encara que la majoria de les investigacions en aquest àmbit se centren en la indústria, el transport i el medi urbà, el medi rural és el responsable del 14% de totes les emissions de gasos d'efecte hivernacle. D'aquest percentatge, el 31 % correspon al sector ramader; el 13 % a l'aplicació de fertilitzants sintètics i el 10% a la desforestació tropical.

Simon Anderson precisa que algunes de les activitats rurals que contribueixen al canvi climàtic també són el canvi d'ús del sòl, ja que deixa anar a l'aire el carboni que es troba sota terra, així com el metà expulsat pels animals.

Després de fer èmfasi que el canvi climàtic "ja és inevitable, encara que es reduïssin les emissions a zero", aquest investigador alerta que els impactes "més severs", com inundacions, sequeres o despreniments de terres afectaran més al medi rural perquè depèn en major mesura dels recursos naturals. Els països pobres també tindran les pitjors conseqüències perquè tenen menys protecció pública i sanitària, i posa l'exemple de Kenya, on l'increment de la temperatura ha permès l'accés a zones d'altura d'insectes que transmeten malalties com la malària. "Kenya no és el país més pobre del món, però el seu sistema sanitari no pot enfrontar-se a aquest canvi i la conseqüència important és un augment de la mortalitat infantil".

"Part de la solució", segons Anderson, seria la instauració d'un impost sobre el carboni, com proposen alguns economistes, al que caldria afegir la fixació de metes de reducció d'emissions "ambicioses" i legislacions estatals que les incloguin. En el medi rural, la solució "racional i molt factible" consistiria a canviar els mètodes de producció amb vista a mantenir el carboni en el subsòl i incrementar la superfície dels boscos, ja que els arbres absorbeixen CO2 i creen un microclima favorable per a la producció agrícola.