Parcs micològics, una font de riquesa que evita posar en risc la salut del bosc

La Xarxa Europea de Parcs Micològics, a la qual s'han presentat noves candidatures espanyoles, està formada per boscos singulars, on la conservació, la investigació i la recol·lecció de bolets es compatibilitzen per no fer mal al medi ambient i, al seu torn, poder ser un motor econòmic dels municipis.

"Són laboratoris experimentals, però la filosofia no és restrictiva. Per a nosaltres conservar és utilitzar els recursos", afirma Fernando Martínez Peña, coordinador del projecte europeu Micosylva, paraigua de la xarxa.

Al voltant d'aquestes dates comença la temporada de recol·lecció de bolets, una activitat que s'ha convertit en un revulsiu econòmic, turístic i recreatiu per a nombrosos municipis espanyols.

Els boscos de Pineda Gran (Sòria), Poblet, Dordogne i Midi Pyrénées (França), Tras os Montes (Portugal) i Kamouraska, (Quebec) són membres de la xarxa, i aviat s'hi sumaran nous llocs d'Aragó, el País Basc, Gredos (Àvila) i Bierzo (Lleó).

Espais de Suïssa, Itàlia i Finlàndia també han mostrat interès a integrar-se a la xarxa de parcs, uns llocs amb característiques "especials" des del punt de vista de la producció micològica, de la pressió recol·lectora -són llocs bastant freqüentats- i on hi ha o s'hi han projectat dispositius de recerca micològica, afegeix Martínez.

El projecte té una premissa clara: fer-ne un aprofitament adequat per evitar pèrdues de producció i de biodiversitat. "Tothom sap que els boscos donen bolets però ningú es planteja que els bolets donen bosc i són organismes que ajuden a créixer els arbres i a reciclar la matèria orgànica".

Les condicions del temps determinen en gran mesura la marxa de la temporada. La millor situació és una tardor sense grans contrastos, perquè si les temperatures pugen molt durant el dia poden danyar el creixement, segons la meteoròloga Mar Gómez, del portal eltiempo.es.

Normalment, adverteix, la temporada boletaire comença a ressorgir després dels primers xàfecs que refresquen l'ambient, tot i que cal que no hi hagi gelades nocturnes ni grans vents.

Algunes bones pràctiques de recol·lecció són respectar els exemplars molt petits, ja que són difícils d'identificar i es poden confondre; no agafar els exemplars envellits, passats o corcats perquè ajuden a l'expansió i fructificacions futures, i no recollir bolets que creixin prop d'escombraries, carreteres, zones contaminades o àrees industrials.