Derbis que desperten passions

Derbis que desperten passions

L'Oviedo-Sporting d'aquest dissabte al Carlos Tartiere (20.45 hores) tornarà a paralitzar Astúries. Serà un duel antològic a la gespa i a la grada que donarà uns dies d'intensa alegria a mitja Astúries i deixarà amb l'ànim més baix a l'altra meitat. I LaLiga 1 | 2 | 3 serà testimoni d'això.

El derbi asturià se situa, per la dimensió històrica dels seus dos protagonistes i sobretot pel imparable manera en què ho viuen els seus dos apassionades aficions, entre els més representatius del futbol espanyol. És aquest, sens dubte, un partit de primer nivell ja que entre els dos sumen 80 temporades a LaLiga Santander (38 l'Oviedo i 42 l'Sporting). Tots dos equips s'han enfrontat 104 vegades de manera oficial i ara que tots dos militen en LaLiga 1 | 2 | 3 queda patent el potent que és la segona categoria del futbol espanyol.

Familiars de Quini i Tensi

El clàssic asturià també és la història de nombroses amistats que es reforcen amb la sana, tot i que aferrissada, rivalitat. Pocs jugadors representen més als dos equips que els ja morts Quini i Tensi. Tots dos van disputar nombrosos derbis en què fins i tot es van jugar ascensos i descensos. Gloria García, vídua de Tensi, recorda com "el dia abans es trucaven per telèfon i deia Quini: "al camp, enemics, però net eh? Que tots tenim fills". Jorge Castro, fill de Quini, s'emociona en recordar el minut de silenci que el Carlos Tartiere, el camp de l'Oviedo, va guardar en honor del seu pare després de la seva mort l'any passat, "només se sentia l'aigua contra la xapa de l'estadi. Es em posa la pell de gallina al recordar-ho".

La mateixa sana rivalitat uneix a Miquel Àngel Fanjul i Luis Álvarez. Són els socis més antics de seus equips. Fanjul, de 95 anys, de l'Sporting, i Álvarez, de 88, l'Oviedo. Però això no els impedeix ser amics. "Ens coneixem de tota la vida", expliquen. "L'Sporting és el màxim, una part importantíssima de la meva vida", diu el de Gijón, abonat a l'Sporting des de fa més de 80 anys. "Quan l'Oviedo no guanya em disgusto", reconeix el d'Oviedo. Sobre el partit, Fanjul augura entre riallades una victòria de l'Sporting "0-5". Álvarez li contesta, amb humor: "Doncs llavors jo un 10-0, sempre per sobre" i es donen una encaixada de mans.

Miguel Ángel Fanjul i Luis Álvarez,
socis nombre 1 del Reial Oviedo i l'Sporting, Club de Regates

El oviedisme i el sportinguisme és una religió per a milers i milers d'asturians. Es veu en cada cap de setmana a El Molinón i en el Tartiere i particularment en els desplaçaments. Allà on hi van, allà on juguen els clubs, per recòndit que sigui, hi ha sportinguistes i oviedistes. El vincle del seguidor és forta i persistent, fidelitat infinita, en les bones i en les dolentes. Una benedicció per als dos, sosteniment i alè etern. Entre tots dos clubs sumen gairebé 45.000 socis i milers d'aficionats més, amb penyes i accionistes en qualsevol racó de món, de Mèxic o l'Argentina a Austràlia o Nepal.

Sporting i Oviedo es van retrobar la temporada passada després de més de 15 anys. Cara a cara més de 5.000 dies després. L'Oviedo va baixar el 2003 i va batallar durant molt de temps per sortir de Tercera i Segona B. El 2012, la fidelitat i l'empenta de la seva afició va enlluernar a Carlos Slim, un dels homes més poderosos del món, que va entrar al club com a màxim accionista i li va salvar del seu deute. L'Sporting és dels pocs equips que no ha baixat de LaLiga 1 | 2 | 3. Confiat en la seva productiva pedrera, va aconseguir vorejar el precipici econòmic amb èxits esportius impressionants, com els ascensos a LaLiga Santander l'any de Preciado (2008) i, especialment, d'Abelardo (2015).

La rivalitat entre l'Sporting i l'Oviedo es remunta a 1926, moment en el qual es van disputar els primers duels entre els dos equips. Curiosament en els dos partits que es van jugar aquell any, el resultat va ser el mateix, 2 a 1 i una victòria per a cada equip. Aquesta competència arriba fins als nostres dies i divideix profundament la societat asturiana en la qual cada un tira per casa. La rivalitat transcendeix les dues ciutats, Gijón i Oviedo expandeixen els seus colors més enllà dels seus límits. En qualsevol bar, restaurant o cafeteria del Principat es pot trobar un escut d'un o altre equip, de tots dos si l'hostaler no vol fer enfadar a la meitat de la seva clientela. A les escoles els més petits llueixen amb orgull els colors dels seus equips.

Per l'esquerra, Montes, Elosegui, Quiros i Eraña, en l'Estadi Carlos Tartiere - Foto: Luisma Murias

Són gairebé cent anys de rivalitat en què ha donat temps a que tot sigui diferent a quan va començar. "Han canviat fins i tot les aficions, abans en prou feines hi havia nens i dones a les grades", explica José Luis Quirós, exjugador de l'Oviedo durant la dècada dels 60. També ha canviat el joc i amb ell els resultats. Precisament Quirós va ser protagonista d'un dels derbis amb més gols de la història, 5-4 va guanyar l'Sporting l'Oviedo a El Molinón fa ara 52 anys. Miguel Montes va ser l'autor d'un dels gols d'aquella trobada i ara, més de cinc dècades després, es lamenta, "m'agradaria veure els dos equips en LaLiga Santander, però o es donen pressa o em sembla que jo no tindré la sort de veure-ho". Montes va ser entrenador de l'Sporting en els noranta i va aconseguir una permanència en la màxima categoria per als blancs i vermells quan semblaven ja destinats a LaLiga 1 | 2 | 3.

Per l'esquerra, Montes, Elosegui, Quiros i Eraña, en l'Estadi Carlos Tartiere - Foto: Luisma Murias

En dades globals l'Oviedo guanya l'Sporting pel que fa a victòries. Són 47 les vegades en les que els "carbayones" es van imposar, mentre que els de la ribera de El Piles van aconseguir vèncer en 34 ocasions. En altres 26 partits el resultat va acabar en empat. Les dades són més benèvoles per al conjunt blanc i vermell en LaLiga 1 | 2 | 3 amb un 50% de victòries sobre els blaus. La veritat és que Sporting i Oviedo han coincidit 20 temporades en la màxima categoria i 18 a la divisió de plata. La major diferència entre els dos equips es va produir en la temporada 78/79 quan els de Gijón van brindar un subcampionat de LaLiga Santander, a la seva afició i els oviedistes estaven a Segona B.

També a les aules es pot veure la passió pel derbi asturià.
Al col·legi Sagrada Família de El Entrego, una localitat propera a Gijón, i a Oviedo, els escolars juguen al pati i defensen al seu equip davant els seus rivals. "Tinc amics de l'Sporting, vam jugar tots junts, no tenim cap problema", diu Patricia Pinteño, de 10 anys i oviedista acèrrima. Uns cursos per davant es troba Iker Martínez qui més juga al cadet de l'Sporting. El seguidor del conjunt matalasser espera que el seu equip guanyi "i si no ho fa seguirem donant-li suport fins al final". L'any passat l'Oviedo va aconseguir empatar a El Molinón i vèncer al Tartiere, va esgarrapar 4 punts a l'Sporting que li haguessin servit per entrar en ascens directe.

El derbi deixarà el Principat paralitzat durant dues hores. Astúries estarà pendent dels seus equips, l'empat no li val a cap dels dos, i la victòria sembla essencial per aixecar l'ànim de les dues aficions, dels dos equips i de les dues ciutats. De mitjana Astúries. Però de forma molt entranyable, aquest partit és molt especial per a Miguel Ángel Fanjul i Luis Álvarez, els socis més antics de l'Sporting i Oviedo. El marcador és inescrutable. La seva amistat, eterna.