Saben qui és, a LaLiga, el més ràpid en un camp de futbol? Aquest és el rànquing: en tercera posició, Luis Advíncula, lateral dret del Rayo Vallecano de Madrid (36,15 quilòmetres per hora); en segona posició, Gareth Bale (36,90 quilòmetres per hora), davanter del Reial Madrid; i en primera posició, l'Àguila de Harris (270-320 quilòmetres per hora).
Que qui és l'Àguila de Harris? A més dels vint-i-dos jugadors del camp, entrenadors, directors tècnics, de manteniment, taquillers, encarregats de material, estadístics, directius o aficionats, alguns dels nostres estadis tant de LaLiga Santander com de LaLiga 1 | 2 | 3 es mantenen sans i nets gràcies a àguiles, mussols o falcons. Concretament, l'Àguila de Harris, provinent dels deserts de l'Amèrica Central, és una de les espècies més usades amb aquesta finalitat. El divulgador Félix Rodríguez de la Fuente va definir el falconer -ensinistrador d'aus rapaces- com "un home d'esperit sensible, de coneixements naturals profunds i d'esperit proteccionista summament arrelat".
Un d'aquests homes sensibles és Salva Chabrera Mesado, qui fa 25 anys que treballa en això i 19 que està vinculat al Vila-real CF, equip que milita a LaLiga Santander. A casa seva sempre hi va haver coloms i el fascinava com els falcons marcaven el territori. A Salva també l'emocionaven, com no, els documentals de Félix Rodríguez de la Fuente quan, àguila en mà, aconseguia remoure sensacions, sentiments i entusiasmes en observar la majestuositat d'aquella au elevant pels cels una bellíssima cabra. "L'estadi de la Ceràmica tenia problemes amb els coloms i les tórtores per diversos motius: perquè són com Àtila, que per on passen no torna a créixer l'herba, es mengen la llavor del camp i sobretot... perquè els coloms són molt bruts i deixaven l'estadi i els seus voltants com un femer. Des de fa anys, això ja no passa".
I és que Salva es recrea en un art que ja es practicava a la Xina i el Japó fa 10.000 anys, l’exercitava Genguis Khan a Mongòlia; a Europa es va conrear durant tota l'Edat Mitjana i en ple segle XXI té gran utilitat tant en estadis de futbol com en aeroports o en la caça esportiva.
Els clubs, tant de LaLiga Santander com els de LaLiga 1 | 2 | 3, així com altres estadis més modestos, tenen clar que els estalvis econòmics en el manteniment de les seves instal·lacions són patents quan es fan servir falcons, àguiles i mussols per evitar calbes en l'herba dels estadis, així com situacions insalubres per als aficionats que van a animar els seus equips. Salva s'ocupa de dues àguiles i un mussol, als quals cuida amb cura. "L'àguila mascle es diu Groguet (que és com es diuen els aficionats del Vila-real CF). Groguet pesa 600 grams i és molt ràpid fent vols rasants. Després hi ha la femella: Moby Dick, que pesa un quilo i cent grams. És gairebé el doble de gran que el mascle, com passa amb totes les aus rapinyaires. Elles són més corpulentes perquè han d'esbocinar les preses".
Salva ha creat un entorn hostil per als coloms. Les seves àguiles no els cacen sinó que els espanten i per això ni s'acosten a l'estadi. Els coloms són més ràpids, però saben que l'àguila és un terrible depredador. La seva funció és merament dissuasòria. Groguet i Moby Dick no estan sols a l'estadi de la Ceràmica. Ambdues meravelles conviuen al costat de Paz, un mussol nival femella, "ben igual que l'òliba de Harry Potter" -apunta Salva. Si bé les àguiles fan vols rasants, el mussol recorre l'espai aeri de les grades per evitar que els coloms busquin refugis sota teulada, dormin a bona temperatura, tinguin menjadors i abeuradors i, en definitiva, es trobin a gust. "Els coloms defequen cada vint minuts perquè tenen un metabolisme molt ràpid. Imagines milers de coloms fent el mateix dia i nit dins del recinte on després s'acosta l'afició?".
I és que els avantatges de treballar la falconeria a l'estadi són manifestes. Es tracta d'un benefici sanitari i d'un enorme estalvi econòmic. Netejar les excrecions columbines diàriament implica molt personal, moltes màquines de rentat a pressió i un alt consum energètic.
Salva manté una estreta relació amb el Vila-real CF; no en va, el seu fill Dani ha estat aleví amb 9 anys, entrenador de porters i ara treballa a l’Al-Nassr, club de Primera Divisió a l'Aràbia Saudita. Li agrada al Dani la falconeria? "Ara està lluny, però li encantava tractar amb Groguet, Moby Dick i Paz".
Són molts els clubs que coneixen els avantatges de treballar l'aviram. Un altre d'ells és la Unión Deportiva Las Palmas, a LaLiga 1 | 2 | 3, l’estadi del qual, el de Gran Canària, disposa d'un aforament per sobre dels 32.000 espectadors. Els canaris aposten per la cinegètica i per Braulio Perdomo, home sensible, lampista i entrenador de falcons durant el dia; i entrenador de nens en futbol sala als vespres. Per a Braulio, la falconeria va començar com un hobby: "Ho vaig veure al Parque de las Águilas, al sud de Tenerife, i em va encantar. Ara és la meva passió".
Braulio entrena tres preciosos espècimens: dues àguiles femelles i un falcó mascle. "El falcó es diu Kabul, com la capital de l'Afganistan, i té onze anys". Les àguiles es diuen Birra i Ico, com la princesa de Lanzarote, filla de l'espanyol Martín Ruiz de Avendaño i de Fayna, la sublim dona de Zonzamas, rei del lloc. Ico porta dotze anys amb Braulio i l’ha entrenat des que era un esparver; i Birra n’hi porta sis, però la va comprar ensinistrada. El falconer de l'estadi canari aborda l'entrenament de les seves aus d'una manera diferent a Salva. "Si una de les meves àguiles veu un colom per l'estadi només té una motivació: menjar-se'l. I la diferència amb el falcó és que aquest fa vols de persuasió".
Per a Braulio, que també té una criatura de deu anys a qui li encanten les rapinyaires, l'estalvi en neteja per al club és molt evident. L’excrement del colom és realment corrosiu i si el deixes sense netejar deixa no només una marca, sinó fins i tot una possible ruptura sobre superfícies metàl·liques a causa de l'àcid de les substàncies que desprenen.
A canvi, les aus necessiten cures i afectes. "Un cop Kabul es va espantar en escoltar un estrèpit dins de l'estadi i va acabar al terrat d'un edifici. El vaig poder localitzar gràcies a un aparell telemètric, un GPS que em va indicar la seva posició... I saps a qui li encantaven aquests animals? Doncs a Quique Setién, que va estar aquí d'entrenador quan la UD Las Palmas jugava a LaLiga Santander".
Ja veuen, en els estadis espanyols la presència de Bale o Advíncula és fonamental per als seus equips. Però encara hi ha qui els guanya... almenys en velocitat.