El futbol, un sector en hores fortes

La indústria del futbol genera l'equivalent a l’1,37% del PIB nacional, fins a 15.688 milions d'euros a l'any, unes xifres que s'han duplicat en els últims 4 anys. Quant al PIB de la comunitat autònoma, a Catalunya el futbol va generar un impacte equivalent a l’1,21% del PIB autonòmic, fins als 2.641 milions d'euros a l'any

Deia el dramaturg brasiler Nelson Rodrigues, que, en el futbol, la pitjor ceguesa és només veure la pilota. Paraules conseqüents, ja que el futbol no només aixeca passions, també fa créixer l'economia. Darrere d'aquesta pilotes de rombes, emergeix una gran indústria que dona ocupació a 185.000 persones a Espanya, un negoci que contribueix a inculcar els millors valors, els esportius, i que produeix els fruits més positius que es pot demanar a una empresa: riquesa, salut, solidaritat i diversió.

La indústria del futbol factura l'equivalent a l’1,37% del PIB, fins a 15.688 milions d'euros a l'any en ingressos. Són dades de l'estudi que la consultora PricewaterhouseCoopers (PwC) ha elaborat per a LaLiga i en el qual es quantifica i analitza l'impacte econòmic, fiscal i social que la indústria del futbol professional va generar a Espanya durant la temporada 2016-2017 quan, per cada ocupació directa produïda per LaLiga, es van crear al voltant de quatre llocs de treball més a Espanya i quan, per cada euro d'ingressos, se’n van generar 4,2 d’addicionals en la resta de l'economia.

A Catalunya el futbol va generar 2.641 milions d'euros durant la temporada 2016-2017, un impacte equivalent a l’1,21% del PIB autonòmic. Aquestes xifres situen Catalunya com la segona regió en termes de producció econòmica. Els impactes regionals generats per LaLiga en la temporada 2016-2017 són els següents:

I centrant-nos en l’ocupació, LaLiga dona feina al 0,98% de la població activa a Espanya, i va generar 184.626 llocs de treball la temporada 16-17, el 27,5% més que el 2014, anterior data de la qual es disposen dades. Bons símptomes de salut.

La gran maquinària humana del futbol, amb aquests gairebé 200.000 llocs de treball, equival al 41% de l'ocupació en la indústria d'alimentació, begudes i tabac a Espanya i és 1,2 vegades els treballadors del sector tèxtil.

L'esport rei exhibeix un múscul monetari indubtablement robust. El motor econòmic del futbol equival al 24% de la producció de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs el 2016, el 48% de l'activitat econòmica del sector de les telecomunicacions aquest any, el 89% de l'impacte en producció dels serveis financers, excepte assegurances i pensions i 1,4 vegades el volum d'ingressos del transport aeri al país, entre altres possibles comparacions.

Concretament, la indústria del futbol professional genera 32.471 llocs de treball a Catalunya, l’1% del total de la CA. En termes absoluts, és la segona regió d'Espanya que més ocupació crea al voltant d'aquest motor econòmic. La taxa d'ocupació per regions és significativa i respon a les zones de més població industrial i de serveis:

No obstant això, en aquest sentit, tal com apunta LaLiga, el nou model de competicions europees que volen implantar la UEFA i l’ECA tindria un impacte socioeconòmic molt negatiu, no només en tota la indústria del futbol, sinó a les regions d'Espanya, ja que totes tenen clubs que es veurien perjudicats per aquest nou escenari. I és que la posada en marxa d'aquesta competició suposaria un descens dràstic tant dels ingressos com de la generació d'ocupació d'aquestes comunitats autònomes.

Efecte tractor

Per a Jordi Esteve Bargues, soci de PwC i coordinador de la part econòmica de l'informe: "La presència d'un equip de futbol professional té importants beneficis econòmics en l’àmbit regional, genera activitat econòmica al voltant dels estadis i atrau visitants forans, entre d’altres".

I és que LaLiga i els clubs originen, a més, efectes tractors sobre l'activitat d'altres sectors: televisió, voltants dels estadis, turisme, videojocs, mitjans de comunicació, bars… Amb més detall, l'informe destaca la contribució del futbol en l'hostaleria, transport i allotjament relacionat amb els esdeveniments esportius als estadis, que va arribar als 2.398 milions d'euros, entre la resposta d'aquesta indústria en altres activitats de l'economia.

Espanya és futbolera. Una cervesa, una baixada de bandera, una habitació, una bufanda, un televisor 4k, un bitllet de tren… El dia de partit es genera un efecte positiu al voltant de sectors adjacents, tal com reflecteixen els 3.998 milions d'euros que LaLiga va fer guanyar a altres sectors de l'economia el 2016 i el 2017 com l'hostaleria, transport, allotjament, televisió o videojocs, entre d’altres. De fet, en la llista del ‘top 10’ dels videojocs més venuts a Espanya, n’hi ha quatre que són de temàtica futbolística.

Jordi Esteve també afegeix que "fins i tot les regions sense un equip en LaLiga Santander o LaLiga 1|2|3 es beneficien de l'existència de LaLiga, gràcies als impactes tractors que genera en els bars i en sectors com els mitjans de comunicació o la TV de pagament". Això és pel fet que pel consum que es produeix al voltant de l'estadi i la despesa en transport i allotjament per a assistir als partits de LaLiga, el futbol va generar 1.072 milions d'euros i al voltant de 16.336 ocupacions. Però l'economia no es mou només al voltant de l'estadi, també al voltant del visionat. Els espectadors van gastar en bars 1.226 milions d'euros.

Gols són amors

Difícil igualar en passió l'espectacle rei. Per moltes ganes que es posin en altres activitats, cap suma tantes emocions com la professió a la qual es volen dedicar els nens d'avui. Detalladament i gràcies al futbol, a Espanya 4.089 milions d'euros van anar a parar a la Hisenda Pública espanyola, el 48% més que en la temporada 2013-2014. En termes comparatius, representa 2,7 vegades la despesa destinada a política exterior dels Pressupostos Generals de l'Estat del 2017.

No hi ha cap dubte. Les xifres parlen per si mateixes de la important aportació fiscal del futbol a les arques espanyoles, aquelles des de les quals després es financen serveis com la sanitat i l'educació públiques. I no queda aquí la seva contribució a l’Estat de benestar. LaLiga dedica als projectes de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) quantitats econòmiques superiors a les d'altres campionats. En termes relatius als ingressos, encara és més significatiu l'esforç respecte d’altres institucions en el futbol i al món empresarial. Els clubs van destinar, en la temporada 2016-2017, 62,8 milions d'euros a projectes de RSC, gairebé quatre vegades el que hi destina la seva homòloga alemanya, la Bundesliga, i més d’1,5 vegades el que hi dedica l'anglesa Premier League.

Tots aquests esforços, juntament amb la naturalesa del futbol en si, generen una sèrie d'impactes socials positius per al país. L'esport permet millorar la salut i el benestar dels que en practiquen, i el futbol és el més practicat a Espanya. A més, segons subratllen des de PwC, l'esport rei és un dels principals motors per a atreure aficionats de tot el món a Espanya i acostar-los a l'art, la cultura i la gastronomia nacionals. El futbol posa Espanya al capdavant del món.