Simone Biles recupera el somriure i aconsegueix el bronze en barra d’equilibri

El que s’ha viscut aquest dimarts a Tòquio ha quedat ja marcat com un dels episodis per a la història dels Jocs. Simone Biles, la que havia de ser l’estrella de la cita olímpica i ha acaparat els focus després de llançar el missatge que la salut física i mental és abans que les medalles, ha tornat a competir. I ho ha fet amb un somriure i en barra d’equilibri, on s’ha emportat el bronze, la mateixa medalla que a Rio. Era igual el que fes, l’important era veure-la somriure de nou en el seu hàbitat natural.

Des que va fer un pas al costat a la final per equips i va explicar que renunciava al concurs complet per equips i individual per prioritzar la seva salut mental, hi havia la incertesa de saber si Biles tornaria a competir a Tòquio. Malgrat l’alegria que va generar la seva inscripció per a la final, fins a l’últim moment es va mantenir el dubte de si finalment pujaria a la barra. Després de la seva absència a les finals de salt, barres asimètriques i terra, ha tornat en un aparell en què és vigent campiona del món i va ser bronze a Rio. A la barra hi ha menys girs que a terra o salt, per la qual cosa hi ha menys impacte del problema de «pèrdua de figura», provocada per la pressió, una pèrdua de referència en l’espai, que la posa en perill en les acrobàcies.

Biles ha rebut una sonora ovació del pavelló japonès quan ha sortit a competir en tercer lloc. Ha clavat tots els girs transversals, amb els que no té problemes, a diferència dels longitudinals, i també la sortida, i ha estat aclamada pels tècnics i gimnastes que havien pogut accedir-hi per les restriccions de la Covid.

Al baixar, entre crits de joia, s’ha fos en una forta abraçada amb la seva entrenadora, Aimee Boorman, i ha anat rebent les càlides felicitacions de les seves contrincants, començant per la xinesa Tang Xiging (que havia entrat en l’últim moment en substitució a la final de la romanesa Larissa Iordache). Els jutges han donat a Biles una puntuació de 14.000, cosa que li donava la segona posició després de l’asiàtica. Només Guan Chenchen, amb només 16 anys, les ha superat, per la qual cosa Biles ha quedat tercera darrere el doblet xinès. Era la seva segona medalla a Tòquio, després de la plata per equips, i la setena després dels quatre ors i el bronze de Rio. Els seus ulls han brillat per les llàgrimes d’emoció quan ha pujat al podi. Thomas Bach, president del COI, ha baixat a felicitar-la.

Ara, Biles podrà tornar a Texas per recuperar-se físicament i mentalment. Després dels seus primers Jocs, va estar dos anys sense competir. Un temps que va aprofitar per escriure la seva biografia, en què va explicar la difícil infància que va tenir: els serveis socials van prendre a la seva mare, ficada en problemes d’addiccions, la custòdia de Biles i els seus tres germans. Abans de tornar a competir, el gener del 2018, va explicar també que havia sigut víctima dels abusos de Larry Nassar, el metge de l’equip nord-americà de gimnàstica condemnat a dècades de presó per abusar d’almenys 265 nenes. L’any passat, Biles va carregar contra la Federació per intentar evitar una investigació independent per castigar els qui coneixien els abusos d’aquest depredador sexual. Una Federació a la qual ha donat la seva última medalla a Tòquio.