La Catalunya central ha tornat al podi olímpic als Jocs de Tòquio després de tres edicions -Pequín, Londres i Rio- de sequera de medalles. La plata que va conquerir dissabte el futbolista de Martorell Eric Garcia en perdre la final de futbol amb Espanya contra el Brasil és la primera del territori des que el ciclista de Puigcerdà Josep Antoni Hermida va quedar segon en la prova de BTT d’Atenes 2004 i significa, alhora, el vuitè metall de les nostres comarques en tota la història, el tercer del segle XXI sumant l’argent del futbolista sallentí Gabri García en el torneig de Sidney 2000.
L’època daurada de la Catalunya central va tenir lloc als anys 90 del segle passat i es va focalitzar sobretot en l’esport del waterpolo, que amb 3 ors i 1 plata ocupa el primer lloc per damunt del futbol, amb 1 or i 2 plates. Més enllà d’aquestes dues disciplines per equips, d’aquest territori només n’ha sortit una altra medalla, l’esmentada d’Hermida, que hauria pogut incrementar el seu bagatge, però va ser quart tant en els Jocs anteriors (Sidney) com en uns de posteriors (Londres). Una posició que Manel Estiarte va obtenir a Moscou 1980 -compartint selecció amb Gaspar Ventura-, Los Angeles 1984 -on també hi havia Albert Canal- i Sidney 2000.
Estiarte i Guardiola, campions
Una de les imatges que aquest diari va publicar durant els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 va ser la del manresà Manel Estiarte, ja aleshores un dels grans noms del waterpolo mundial, i el jove santpedorenc Pep Guardiola, que venia de guanyar la Lliga i la Copa d’Europa amb el Barça, durant la cerimònia inaugural. Els dos bagencs van iniciar una amistat que es va afermar a Itàlia quan ambdós hi van coincidir, fins al punt que Estiarte ha format part dels equips de treball del tècnic tant al Barça com al Bayern de Munic i, des de fa uns anys, al Manchester City.
Estiarte i Guardiola van pujar al podi a Barcelona 92 amb un sabor de boca molt diferent. Mentre el futbolista va viure una final apoteòsica en un Camp Nou ple que es va decidir per 3-2 contra Polònia amb un gol de Kiko a l’últim minut, el manresà va perdre la final contra Itàlia després de tres pròrrogues. La generació d’or del waterpolo espanyol es va rescabalar quatre anys després a Atlanta i tres fills de la capital del Bages es van penjar l’or. A més de la llegenda que avui en dia dona nom a les piscines de la seva ciutat, en aquella selecció entrenada per Joan Jané també hi havia Jordi Payà i Carles Sanz.
Curiosament, aquest títol és l’últim aconseguit per una selecció espanyola en uns Jocs Olímpics, ja que des de la cita nord-americana hi ha vuit conjunts estatals que han jugat però cap d’ells ha pogut vèncer. L’esquadra femenina de waterpolo va perdre el partit decisiu a Londres 2012 i dissabte passat el de Tòquio, els dos cops contra els Estats Units. En futbol, i com ja s’ha esmentat, l’Espanya del blaugrana Gabri, amb Iñaki Sáez a la banqueta, va caure als penals contra el Camerún d’Eto’o i Kameni el 2000 i abans d’ahir ho va fer l’equip entrenat per Luis de la Fuente. La selecció de bàsquet de la generació capitanejada per Gasol i Navarro va perdre dues vegades contra els Estats Units de Kobe Bryant i Lebron James, a Pequín 2008 i quatre anys després a la capital britànica. Aquest mateix partit, en versió femenina, va tenir lloc a Rio amb el mateix signe. I l’Espanya masculina d’hoquei va caure en la lluita per l’or contra Alemanya en els Jocs xinesos.
Finalistes de la postguerra
El vuitè lloc del martorellenc Valentí Sabaté amb la selecció de waterpolo a Londres 1948 és el referent més antic de la llista de places de finalista aconseguides per esportistes de la Catalunya central, entenent per finalista unes posicions entre els vuit primers classificats. Dotze anys després, a Roma, el boxejador manresà Alfonso Carbajo va quedar 5è del pes gall en caure en la ronda de quarts de final.
A més de les medalles i les quartes places, en el currículum d’Estiarte també s’hi ha d’afegir el 6è lloc de Seoul 1988 juntament amb Payà. La mateixa classificació final va obtenir el futbolista esparreguerí Jordi Lardín a Atlanta 96: l’Espanya de Raúl i De la Peña va caure als quarts contra l’Argentina de Crespo, Ayala, López, Zanetti i Simeone per 4-0. Un cop ja citats els resultats de Josep Antoni Hermida, l’última posició de finalista la va obtenir la palista de La Seu d’Urgell Núria Vilarrubla fa uns dies a Tòquio, en ser 8a a la final de piragüisme eslàlom.
Camí de París
L’endarreriment de Tòquio 2020 al 2021 fa que el marge amb els propers Jocs s’escurci a tres anys. A hores d’ara és difícil preveure quins esportistes estaran en condicions de participar-hi, però la joventut i el talent del gimnasta Thierno Diallo, el golfista Adri Arnaus i la mateixa Vilarrubla els situen com a candidats a ser a la capital francesa.
