El canvi de dècada arriba envoltat de nous aires en el disseny d’interiors. Els anys anteriors, marcats per una gran quantitat d’elements decoratius i tendències com el retorn del maximalisme i dels grans espais oberts, donen pas ara a tendències que volen ser respectuoses amb el medi ambient en el qual es desenvolupen, sense deixar de banda la bellesa.
Entre els protagonistes d’aquesta nova estètica de formes suaus i arrodonides destaquen els dissenyadors Raphaël Le Berre i Thomas Vevaud, que es van conèixer a mitjan dècada del 1990 com a estudiants a l’École Camondo a París. Vevaud es va formar amb deixebles del mestre minimalista Christian Liaigre. El 2008, les seves trajectòries es van unir per produir espais exuberants, però sempre ordenats i atractius. Tots dos odien això que podríem anomenar «voler però no poder». Tot el que sembla fals sobra a les habitacions que porten el seu segell. Un dels últims treballs que han realitzat és la reforma d’un apartament parisenc de tres dormitoris entre la plaça de la Concorde i el palau de l’Elisi. Els propietaris necessitaven assegurar estructuralment el loft de mitjan segle XIX abans de moblar-lo per a la seva família. L’antic propietari de l’apartament era un aristòcrata que havia instal·lat panells de fusta d’un castell en diversos espais, inclòs el dormitori principal i el bany. Però malgrat els adorns nobles, hi havia evidència de greus problemes estructurals. Les portes i els passadissos es van ajustar per crear més simetria, i es va instal·lar una gran finestra panoràmica al menjador per oferir una vista del jardí de l’edifici des del vestíbul d’entrada. El resultat és una casa elegant i moderna.
