Es recorden dels Saurus? Aquell espectacle de carrer de Close-Act que ara fa quatre anys va causar autèntica sensació a la Mediterrània?. Doncs apuntin un altre nom: Tutatis. Els seus Cavalls de Menorca van ser, ahir, amb permís de PerkImBa, una de les estrelles de la Mediterrània de carrer. La més popular, la festiva. Va costar fer-la arrencar però al vespre, el centre neuràlgic de la fira -de la plaça Major, passant per la plana de l´Om, el Born i al Passeig fins a Crist Rei- va tornar a demostrar el seu poder de convocatòria. Això sí, amb algunes bufandes i unes quantes gorres de llana. Que el novembre, al carrer, no perdona. I a les sales? De tot. Una taverna de la fira convertida en un formigueig constant i envelats amb una elevada ocupació. Alguns amb cues, com la formada darrere del Casino per veure Pep Gimeno Botifarra.

El fred?. L´espetec d´aigua del migdia?. El dia fort de la Mediterrània de carrer (per acumulació d´espectacles i per la disponibilitat del públic potencial) va ensenyar al públic més matiner els seus arguments però va esperar fins ben entrada la tarda per mostrar amb autoritat les seves cartes. Llavors, ja no va posar l´aturador. Una mica abans, Tutatis, que tallava el trànsit a la Murallada de Sant Domènec -boniques imatges les que van fotografiar els conductors aturats- interpretava per als sorpresos assistents la coneguda celebració ciutadellenca de Sant Joan. Valents, els genets -sense samarreta i vestits de cuir sota unes gegants i articulades marionetes de cavall- que van desfilar al so enregistrat que emulava el renills i els galops d´aquests animals. A l´alçada de la biblioteca, un carrusel ecològic, que va fer les delícies dels més petits, competia en mirades. Si no eren cavalls, s´hi assemblava.

Explicant les històries del pare Damià, per exemple, els aragonesos els Tirititeros de Binèfar –que es van trobar i van improvisar amb Le Bus Rouge a mig camí– van portar d´itinerància un passacarrers medieval que demanava (i va tenir, també) la complicitat del públic. Faules, sermons, cançons de bressol... teatre de carrer amb la millor essència d´un ofici de tant en tant denostat: ser còmics. Mentre els vuit actors continuaven la seva recerca de nous espectadors pels carrers més cèntrics de la ciutat, el pati del Kursaal oferia una de les propostes de percussió més rotundes d´aquesta edició. Per, de percussió, Im, d´improvisació i Ba de ballet. PerkImBa va omplir a vessar el recinte (al pati, a les grades, a la terrassa) amb un recital concís i vital. Energètic. Aplaudit. So i moviment fusionat sense manies i de segell català que va saber a poc. Disgregat el públic del nus del Kursaal, un dels focus d´atenció es traslladava a la Plana de l´Om, on els Tirallongues -embolcallats- van aconseguir el seu primer 3 de 7 amb agulla, amb ovació inclosa. Més amunt, a la plaça Europa, el preciosisme dels occitans Dynamogène feia parlar sense paraules una enorme capsa en forma de cub: una caixa de música. Poesia mecànica, muda. Un avió de paper va volar fins a l´escenari, amb els espectadors asseguts en una mena d´amfiteatre. Els dos actors, Frank Charron i Fred Rebiere el van agafar del terra abans de tancar la paradeta i, amb guix, van escriure gràcies. El carrer encara tenia temps per tornar a escoltar Fanfaraï i altres occitants, Fanfare Macelle Coulazou. Ahir el Passeig tenia gust (de pastissos marroquins i coques bagenques); i olor de vi. Ingredients per fer passar el fred. I si a sobre hi ha música, la festa comença a ser completa.