A punt de culminar el segon mandat al capdavant de Política Territorial i Obres Públiques, amb un total de set anys en el càrrec, el conseller Joaquim Nadal (Girona, 31 de gener del 1948) ha concedit una entrevista a Regió7 per repassar diversos temes d'actualitat a les comarques centrals que pertoquen al seu departament.

Des que les Rodalies de Renfe van passar a ser competència de la Generalitat, tots els trens que uneixen Manresa i Igualada amb Barcelona depenen del seu departament, i una queixa insistent tant al Bages com a l'Anoia és l'excessiva durada del trajecte fins a la capital. I si la solució és el ramal de l'Eix Transversal Ferroviari, anem servits, perquè trigarà uns quants anys...

A Manresa la solució és més fàcil, perquè només passa per resoldre un punt, el de la construcció del túnel de Montcada...

No és l'únic punt...

És el punt més important. Tota la resta es pot resoldre amb gestió de franges horàries. I des del punt de vista d'una rodalia ampliada, en un concepte de regionals, ens preocupa tota la línia des de Barcelona fins a Lleida, que de Lleida a Manresa està ara mig aturada tot i que hi havia molts diners gastant-se, fent nova infraestructura i nova catenària. Nosaltres ja hem fet saber al ministeri de Foment que, si no la vol, que ens la doni. Que ens la cedeixi com ens va cedir el tren de la Pobla i ja ens en farem càrrec. I si no, que l'acabi, que la posi en funcionament i que escurci els temps de recorregut entre Lleida i Manresa, que de Manresa a Barcelona ja som nosaltres els que hem de resoldre tots aquests punts negres que impedeixen, per dir-ho en plata, l'existència d'efectius semidirectes Manresa-Barcelona, que és una cosa que tenim al cap. Ha d'acabar sent possible, i tinc el compromís, amb l'alcalde de Manresa, d'inventar el que sigui necessari per escurçar el temps de recorregut fins a deixar-lo per sota de l'hora.

No es pot fer gestió de franges horàries de seguida, sense esperar al túnel de Montcada?

Això és el que jo estic intentant, però tampoc no vull inventar més del compte. Hi ha dificultats per l'efecte cascada de Terrassa a Barcelona.

Els trens de Terrassa haurien de deixar passar el semidirecte de Manresa.

Però si això és en perjudici de les prestacions del conjunt dels trens, potser no es pot fer.

I un tram de tercera via per als avançaments?

No vull fer anar més del compte ni la imaginació ni una suposada abundància de recursos, que no existeix.

I quant a la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat entre Igualada i Barcelona?

El cas d'Igualada és més complex. Jo crec que hem d'intentar trobar solucions directament amb el Carrilet, com sigui, i si no hem d'esperar la derivació, que és la part més urgent, de l'Eix Transversal Ferroviari d'Igualada cap al port de Barcelona, com a fórmula per accelerar el temps de recorregut entre Igualada i Barcelona.

Però aquest és un projecte a uns quants anys vista i serà un transport d'altes prestacions, més car que el tren de Rodalies.

No ha de ser més car. És una fórmula nova de trens regionals que és la que Igualada ha rebut amb els braços oberts en perjudici de Manresa. No vull jugar a continuar enfrontant dues capitals que tenen les seves pròpies problemàtiques.

Manresa va badar?

En absolut. Manresa va batallar diria que emfàticament, posant-hi el to requerit, barallant-se amb mi, és a dir, amb l'administració. Però hi havia una lògica que no podíem defugir i que ens portava a donar preferència al ramal des d'Igualada.

Les dificultats econòmiques de la Generalitat, que pateix com totes les administracions a causa de la crisi, endarreriran les previsions de l'aeròdrom corporatiu d'Igualada-Òdena?

No, en absolut, perquè tots els treballs tècnico-administratius previs s'estan duent a terme, i quant a la construcció i explotació, aquest és un aeroport pensat per què el Govern el posi a concessió, i crec que hi ha prou interès en el sector privat per a un equipament d'aquestes característiques perquè no hi hagi cap endarreriment. De fet, tot i que estem en època de grans restriccions creditícies, el Govern de la Generalitat acaba de veure com es tancaven totes les operacions creditícies a llarg termini necessàries per als dos trams en concessió per a la línia 0 del metro de Barcelona, i per al desdoblament de l'eix transversal.

De tot l'eix.

Tot, i això vol dir que la concessionària Cedinsa ja ha llançat la licitació dels trams que no ha de fer directament i, d'altra banda, us convido a anar a veure el tram de Vic a Riudellots, perquè hi ha com a mínim tres viaductes importants a mig fer que ja han arribat a dalt de tot, que es veuen i que posen de manifest que aquesta és una obra llançada i que tindrà un ritme similar al que ha tingut i està tenint el desdoblament de la C-17 de Vic a Ripoll.

No s'havia dit que el desdoblament començaria pel Bages?

S'havia dit, i es va fer, que començaríem per l'enllaç de Joncadella. Després quedava clar que el tram que feia la concessionària, justament per això, el podien començar abans que cap altre, i la meva voluntat, independentment de com acabi, és que els trams de les Oluges a Manresa i de Manresa a Vic tinguin continuïtat. I com que són més fàcils de fer, poden atrapar el tram gironí, i jo vull que l'atrapin i que s'acabin abans. Justament per deixar clar que no hi ha cap preferència pel fet que jo sigui de Girona.

S'ha inaugurat la ronda sud d'Igualada, una carretera que anirà molt bé a la gent de Montbui per anar a Barcelona sense travessar Igualada, però que la configuració dels enllaços fa inhàbil per a altres direccions. Això és part de la radialitat implícita del sistema de comunicacions de Catalunya?

Què vol dir?

La ronda va a parar a l'antiga N-II, que surt a l'autovia per un enllaç que només funciona en sentit Barcelona; no es pot girar en sentit Lleida. Per anar cap a Lleida o cap a Manresa cal continuar travessant Igualada.

Això ho arreglarà la C-15, no?

I com la tenim?

En plena marxa. A veure: la ronda sud d'Igualada, que toca termes de Santa Margarida de Montbui, la Pobla de Claramunt i Vilanova del Camí, era una vella reivindicació que ningú no s'havia atrevit a fer i que nosaltres l'hem fet. I deixem avançat el projecte constructiu la ronda oest, és a dir, la continuació de la ronda fins a enllaçar amb la A-2 a Jorba. Totes dues, sumades, costaran entorn de gairebé 70 milions d'euros. Amb això, tenint en compte que la definició de la continuïtat fins a Jorba no estava feta fa quatre anys, crec que hem avançat molt i que hem aconseguit un consens bastant raonable fins i tot pel que fa a l'operativitat d'aquesta ronda. Pel que fa a la interconnexió amb la C-37 (cap a Manresa) d'una banda i amb la C-15 (cap a Vilafranca) per l'altra, aquesta és una carretera que ha de donar molt de joc als diferents moviments perimetrals de la ciutat d'Igualada i de tota la seva àrea urbana, que naturalment està conformada per diferents municipis. Des del nostre punt de vista a Catalunya no hi ha d'haver radialitat; el que hi ha d'haver és una xarxa policèntrica que resolgui tots els moviments en totes les direccions, i que sigui no només d'anada sinó d'anada i tornada.

La carretera nova de Maians a la ronda sud, connectant pel camí amb la A-2, manté els calendaris? Per a quan l'esperem?

Jo no sóc gaire partidari de donar dates d'acabament, però sí que puc dir que, si bé durant unes primeres setmanes el procés d'arrencada de la C-15 va ser lent, crec que ara va a bon ritme i que l'empresa que la fa vol escurçar terminis, i tot i que ens mantenim en els de l'adjudicació, hi ha la possibilitat que l'obra s'acabi abans. Queda només apuntat com una intenció de l'empresa, acordada amb nosaltres, però no anunciada: és una possibilitat. Mentrestant podem dir que el tram d'autovia des de Vilanova fins a Vilafranca va a bon ritme, que a la continuïtat de Vilafranca cap a Igualada ja hi ha un desbrossament important, i després hi ha el punt de discontinuïtat, que s'ha de resoldre, en el segment entre Igualada i Manresa, que està fet en el tram intermedi però d'aquest tram fins a Manresa i fins a Igualada s'hi arriba amb la carretera en mal estat. Aquesta és una vella anomalia que estem a punt de resoldre. Posem-hi dos anys i mig i així ens anticiparem.

D'aquí a dos anys i mig estarà fet el tram entre Castellfollit del Boix i Igualada?

Tota la carretera.

I entre Salelles i Manresa?

Tota. Dos anys i mig. I espero que, si m'equivoco, sigui per llarg.

Parlem dels plans de barri. No corren perill per la manca de recursos municipals?

No, no corren cap perill i són un element de dinamització econòmica, d'equilibri social i de lluita contra els desequilibris urbans que ha arribat a cinquanta barris de tot Catalunya i que són un èxit reconegut i acceptat per tothom. L'Anoia concentra plans de barris a Igualada, Òdena, Vilanova i Montbui, i el Bages té plans de barri a Manresa, Sallent... i tot això s'ha de reconèixer.

Vostè va a llistes, serà cap de llista per Girona. Això vol dir que no és del sector catalanista?

Ha de quedar clar que al PSC no hi ha un sector catalanista perquè tot el PSC és catalanista. La radicalitat del catalanisme del President Montilla és una de les vares de mesurar de les dificultats de les relacions entre el PSC i el PSOE. Però la col·laboració del PSOE és imprescindible per tirar endavant projectes federals i s'aprofundiment de l'autogovern que en un altre cas no tirarien endavant. L'Estatut n'és una prova.