A final de mes, la històrica barberia del Pujolet penjarà per darrera vegada el cartell d'obert. Després de mig segle tallant els cabells, afaitant i arreglant bigotis, Pere Garcia, conegut com el barber del Pujolet, ha decidit jubilar-se. Posada en funcionament als anys 50, la barberia no ha canviat ni un sol detall des de llavors.

Tot i no voler ser barber, ha exercit la professió 52 anys...

És cert! Jo volia ser fuster, però vaig començar de barber i aquí m'he quedat mig segle.

Com va arribar a la barberia del carrer del Pujolet?

Quan tenia 10 anys es va obrir la barberia. Jo vivia al costat i el seu amo necessitava un aprenent. M'ho van dir, però vaig dir que no, que jo volia ser fuster. Al cap d'un temps, l'amo em va insistir, em va demanar que ho provés i que potser m'agradaria. Primer venia els dijous, després els dissabtes i els diumenges. Vaig començar així esporàdicament i als 14 anys ja treballava tota la setmana.

I després se la va quedar.

Sí, quan en tenia 26, el propietari va haver de plegar per malaltia. Va ser arriscat perquè no venia de família de negoci, i m'ho vaig haver de muntar al meu aire.

I sempre ha estat sol?

No he pogut tenir mai cap aprenent perquè em sortia massa car. És una llàstima perquè hagués anat bé a una professió que té els dies comptats. Pensa que quan jo començava a fer d'aprenent era dels pocs que quedaven.

Vostè també és conegut pels seus tractaments naturals.

Sí. Fa 30 anys vaig estar estudiant les propietats de les plantes com a solució als problemes dels cabells i vaig descobrir un tractament. En tinc per aturar la caiguda, pels cabells greixosos i per la caspa. I fa més de 20 anys que els aplico. Ve gent d'arreu del territori català. Diuen que funciona.

I ara que es jubilarà, com seguiran el tractament?

No hi he pensat encara. No sé si explicar-los com fer-ho o preparar-los jo. Hi he de pensar.

Malgrat que la barberia sigui exactament igual que quan va entrar, els temps han canviat.

I tan! Recordo que, quan vaig entrar, afaitar valia un duro, tallar els cabells set cèntims i arreglar el bigoti una pesseta. Ara val una mica més...

També ha viscut èpoques difícils, com el franquisme o l'actual crisi econòmica?

Això d'ara sí que és complicat. La del tèxtil va ser dura, però aquesta és molt pitjor perquè és mundial. I el franquisme... tenia moltes coses prohibides però tenia la seva emoció.

Què vol dir?

Tot i estar prohibit, parlàvem amb els clients de política. En el moment que entrava algú que no coneixia, li donava un cop a l'esquena. Ells sabien el que volia dir i automàticament el tema era el futbol.

Li ha agradat ser barber?

I tant! Aquesta feina t'ensenya molt. Ets com el confessor de la gent, que t'explica els problemes.

S'endurà una de les butaques a casa. És per si canvia d'idea?

Me l'enduc perquè sempre les he trobat còmodes. Sé que ho trobaré a faltar, però ja necessitava descansar.