Aigües de Manresa ha arribat a un acord amb una empresa privada per treure's de sobre el compost que es genera a la depuradora. D'aquesta manera, deixarà d'acumular grans quantitats d'aquest material a la seva planta de compostatge i, a part de donar sortida al producte, s'evitaran focs com el que hi va haver a la planta el mes passat. L'acumulació de material va ser el que va provocar el foc, que va anar cremant residus en somort durant una setmana. L'incendi va provocar les queixes dels veïns del barri dels Comtals pel fum i la pudor que es va despendre, que també van arribar a Manresa.
En aquest acord també participen les depuradores públiques que produeixen compost amb el fang que es genera després de tot el procés per netejar l'aigua. Una empresa privada s'encarregarà de comercialitzar el producte. La iniciativa l'ha gestionada l'Agència Catalana de l'Aigua, l'ACA.
El director d'explotació d'Ai-gües de Manresa, Ricard Tomàs, explicava que les gestions per donar sortida al compost que s'acumulava a la planta van començar abans del foc. Continuava dient que feia mesos que s'estava negociant l'acord i que implicarà que "no tinguem el condicionant d'haver d'acumular grans quantitats" de material de compostatge. Segons l'opinió de Tomàs, la solució "ens resoldrà el problema amb què ens vam trobar a mitjan any", quan es va començar a acumular compost al complex de la depuradora de Manresa perquè no tenia sortida al mercat. Aquest tipus de compost s'utilitza bàsicament per a jardineria de grans superfícies com talussos a les carreteres o en espais públics, encara que també es pot fer servir en agricultura. En baixar l'obra pública, el compost es va començar a acumular a les instal·lacions de Manresa. En canvi, no es pot deixar de produir-ne, explicitava Tomàs: "nosaltres no podem dir que perquè no venen compost deixem de produir fang. Què en fem? Això ens va perjudicar a la segona meitat de l'any. A la primera meitat, el compost sortia a un ritme normal".
Aquesta situació d'acumulació de compost també es donava en altres plantes de compostatge, i un cop "vam detectar aquest problema, que té una influència important per al sector, el vam posar en mans de l'Agència Catalana de l'Aigua perquè ho coordinés tot". L'acord es posarà en marxa en qualsevol moment. Ara s'està redactant el contracte que ha de donar cobertura legal.
En aquest acord participen tant els compostadors de fang de depuradores públiques com de plantes privades, perquè aquestes "coneixen el mercat. Nosaltres entenem d'aigua i ells, d'això altre. Ens hem posat d'acord perquè tots tenim interessos", deia Tomàs.
Explicava que el que es pretén garantir "és fer la nostra feina sense estar condicionats pel mercat". Opinava que en aquest cas concret Aigües de Manresa "és en una posició estranya perquè estem obligats a produir fang perquè tots tibem la cadena, i sovint hem d'accedir a un mercat, el del compost, que hi ha moments en què està saturat". Amb l'acord "es donarà sortida a aquest producte amb independència de la demanda del mercat mitjançant algú que té capacitat per fer-ho, els privats". Això no vol dir que el compost es regali. El compraran perquè "és un producte valorat al mercat", tot i que en un moment determinat aquest valor pot caure perquè n'hi ha massa "i no podem regular-ne la producció. Volem transmetre que és un producte que té valor".
