A Manresa, el 22% dels vehicles privats que hi circulen ho fan per transportar mercaderies. Aquest 22% suposa més d'una quarta part dels viatges que s'hi fan amb vehicle privat, que són el 73%. El transport de mercaderies, per tant, té un paper important en la intensitat del trànsit a la ciutat, amb l'afegit que no hi ha alternativa: no es pot fer ni amb autobús ni a peu. És el que indica la diagnosi encarregada per l'Ajuntament per fer el pla de mobilitat.
El pla de mobilitat, pendent d'aprovació al ple i que arriba amb quatre anys de retard, ha de fixar les actuacions per millorar la mobilitat a Manresa fins al 2016. Regió7 ja en va avançar algunes (vegeu edició del 4 de desembre passat).
Del total de desplaçaments que es fan per Manresa un dia normal, només el 23% són a peu, tot i que sigui el mitjà de transport amb què es triga menys estona a anar d'un lloc a l'altre. Segons la diagnosi, en un dia feiner els desplaçaments fets pels residents que no van motoritzats requereixen una mitjana de temps de 14,6 minuts. Si van amb cotxe privat, aquest temps mitjà s'incrementa més de 2 minuts (17,4), i si utilitzen el transport públic arriba als 36,3, que són 21 minuts més que anant caminant. En dies festius, el temps mitjà de desplaçament és de 18,5, 24,8 i 44,5 minuts si es va a peu, en transport privat i en públic, respectivament.
Tot i l'estalvi de minuts que suposa anar a peu amb relació al transport privat, aquest és, segons la diagnosi, el preferit a Manresa per fer un desplaçament. El trien el 73% de persones; el 23% van a peu i el 4% amb transport públic. La diagnosi remarca que, si bé aquesta distribució modal és similar a la d'altres ciutats catalanes amb una mida semblant, a Manresa hi ha una utilització lleugerament superior del vehicle privat, que atribueix a la topografia del terreny i a la morfologia de la ciutat. Posa èmfasi, també, en la poca utilització del transport públic (autobús urbà, interurbà, tren i ferrocarril), i, en aquest sentit, adverteix que és una tendència que caldrà canviar si es vol impulsar una mobilitat sostenible, que és un dels objectius de fer un pla de mobilitat. De fet, si es mira per barris,el transport urbà només té un ús superior al 10% a la Balconada i al Xup.
Quant al transport privat, el turisme esdevé el vehicle més utilitzat per cobrir els diferents tipus de desplaçaments, i suposa a l'entorn del 70% del total; la motocicleta és utilitzada entre el 2% i el 4%, i l'abastiment de mercaderies se sol fer amb furgons. L'ocupació mitjana dels vehicles és d'1,48 persones.
Si no fos per les pujades
En el capítol dedicat a la mobilitat a peu, la diagnosi fa notar que Manresa és una ciutat assumible a peu si no fos per les pujades. En concret, esmenta que té una superfície urbana pròxima als 6,25 km2 (2,5 km de nord a sud i 2,5 km d'est a oest), mentre que ciutats com Terrassa tenen prop de 17 km2, i Mataró, 9. Dit això, els desplaçaments més llargs en línia recta que es poden realitzar a la capital del Bages són de 2,5 km, la qual cosa equivaldria a una mitja hora de desplaçament a peu. Reconeix, però, que els pendents que hi ha dins el mateix nucli urbà són un condicionant físic de molta importància. En aquest sentit, informa que, tenint en compte que l'altitud mitjana de Manresa és de 238 metres (segons l'Anuari Estadístic de Manresa 2009), mentre el riu Cardener està a 200 metres, un destí tan freqüentat com la plaça d'Espanya està a 260.
Com a inconvenient per als desplaçaments a peu també parla del clima, força fred a l'hivern (amb entre 1 i 2 mesos amb una temperatura mitjana superior als 0ºC i inferior als 5ºC, i molt calorós a l'estiu (amb entre 1 i 2 mesos en què la temperatura pot arribar als 40ºC). Incideix que són dos elements, pendents i temps, de notable importància quan es tracta de persones amb mobilitat reduïda (gent gran, infants i minusvàlids).
8.000 vianants el dia
Els barris amb més desplaçaments a peu són els que tenen més densitat de població, com Plaça Catalunya, Barri Antic, Poble Nou i Passeig, i alhora, fa notar la diagnosi, són els que tenen les voreres en més mal estat. Òbviament, els que són més allunyats del centre (Viladordis, Sant Pau, Farreres i Cal Gravat) són els que tenen una menor utilització del mode a peu i on, per tant, adquireix més pes el vehicle privat.
Estableix, també, quins són els eixos d'atracció de viatges a peu més importants. En aquest cas, l'eix Àngel Guimerà-plaça Sant Domènec i carrer del Born és el principal, amb més de 8.000 vianants el dia (amb una major demanda de les 10 del matí a les 12 del migdia i de les 7 de la tarda a les 8 del vespre, en el cas de la plaça Sant Domènec). En altres carrers on la demanda també és elevada (carrer del Cos: 2.500 vianants, Lladó: 1.700), l'estudi posa l'accent en el fet que tenen unes voreres poc adequades que sovint obliguen el vianant a baixar a la calçada, amb el perill que això comporta.
