L'Anònima mostra les seves entranyes

500 persones van tenir aquets dimarts el privilegi de veure les entranyes de l´edifici de l´Anònima. «Veig el món», va exclamar una noia quan era just a la base de la imponent xemeneia de 25 metres d´alçada de l´edifici modernista del carrer Llussà, en ple Barri Antic.

L´Anònima, tancada fa un any i mig quan la companyia elèctrica Endesa es va traslladar a la Catalana, va tornar a tenir vida ahir gràcies a les Visites a la Manresa Desconeguda que organitza el Centre d´Estudis del Bages i l´Ajuntament amb motiu de la festa major. De l´edifici de l´Anònima va sortir l´electricitat el 1894. Fins llavors als carrers i cases hi havia llums de gas i, abans d´això, fanals d´oli. Ahir va tornar a il·luminar-se durant unes hores.

A les 5 de la tarda, quan havia de començar la visita, ja hi havia cua al carrer per poder contemplar l´edifici, que és patrimoni protegit obra de l´arquitecte manresà Ignasi Oms, màxim exponent del modernisme a la capital del Bages. Ja té 120 anys a les seves espatlles, i era el primer cop que s´obria al públic per poder-lo visitar. Fins al març de l´any passat encara hi havia les oficines de la companyia Endesa. Quan es va traslladar l´equipament ha passat a ser municipal, però encara no té cap destí.

A les 5 en punt van obrir portes. La ruta per l´interior de l´Anònima començava al pati exterior per entrar al magatzem del soterrani, a l´edifici on hi havia hagut una fàbrica tèxtil per aprofitar l´energia sobrant que es generava. Entre els assistents hi havia nostàlgics, extreballadors, també treballadors de la companyia que feien de guies en algun tram con Toni Boix, i parents de gent que hi havia treballat. És el cas de Llúcia Serra. Recordava els cops que havia anat a l´Anònima a buscar el seu pare, que hi feia de manyà. També hi havia famílies que explicaven als fills que l´avi havia sigut operari de l´Anònima.

Tots passaven per la sala de calderes on es podia veure un vídeo que resumia la la història de la il·luminació a Manresa. Sempre dirigits per membres del Centre d´Estudis del Bages, es passava a un pati exterior, deixat i ple de males herbes, però des d´on es pot contemplar una magnífica vista de la xemeneia. Es va construir amb maons i està reforçada amb cèrcols metàl·lics.

Després venia l´itinerari que més va cridar l´atenció de la gent: passadissos que semblen excavats a la roca on hi havia la carbonera i diversos espais de magatzems. També el passadís de fum i la base de la gran xemeneia que es divisa des de bona part de la ciutat i que conserva un bon tou de restes de cendra.

Hi havia qui encara ensumava olor de carbó entre les parets, no aptes per a claustrofòbics severs. L´Anònima feia servir 500.000 quilos de carbó cada mes per produir electricitat. Procedia de les mines de Fígols. Una gran màquina de vapor feia moure les turbines de la sala de màquines i els generadors de corrent continu, que subministraven l´energia a la ciutat. Les primeres proves es van fer per les festes de la Llum del 1894 amb focus a la plaça Major i a l´exterior de l´església del Carme.

«Manresa era llavors la cinquena ciutat industrial de Catalunya», explicava l´historiador Francesc Comas als visitants. L´Anònima, continuava dient, es va construir en un espai d´esbarjo que hi havia fora muralles perquè era a prop de la ciutat (llavors l´electricitat era difícil de transportar) i també de la zona de creixement, l´actual carretera de Vic.

La visita s´acabava a la gran nau central on hi havia l´antiga sala de màquines i, més cap aquí, un magatzem de transformadors amb un pont grua que encara hi ha.

El 1910 va passar a ser la seu de la companyia Anònima Manresana d´Electricitat. Per això se la coneix com l´Anònima. També ha estat la seu de les Forces Hidroelèctriques del Segre, Fecsa-Enher i darrerament Endesa. El març del 2014 la companyia es va traslladar a un altre edifici protegit de la ciutat: la Catalana.

Llavors l´edifici va passar a mans de l´Ajuntament. L´anterior govern tripartit va planejar fer-hi un centre de cultura popular. L´actual ha descartat aquesta possibilitat. De moment no s´hi fa res mentre la xemeneia observa, impassible, el pas del temps i, ahir, els estranys visitants.