Comerços que ja fa temps que són tancats però formen part de l'imaginari manresà i, sobretot, de la història de la ciutat són l'objectiu del col·lectiu que ha posat en marxa el blog «Apugem la persiana». Explica el recorregut de botigues emblemàtiques de la ciutat que van estar obertes un mínim de 20 anys per fer memòria del que consideren un patrimoni «immaterial de tots».

La iniciativa l'han impulsat Sílvia Berengueras, Lluïsa Font, Miquel Sanchis i Blanca Virós. Font explica que «passeges pels carrers de Manresa i han desaparegut aquells comerços de tota la vida. Això ens va semblar una pèrdua molt important, i que aquest patrimoni comercial no es podia perdre».

Per això es van proposar recuperar-lo i difondre'l parlant amb antics propietaris, dependents i dependentes, mostrar material fotogràfic i també documental, i finalment publicar-ho al blog «Apugem la persiana. Comerços històrics de Manresa». Expliquen que és un bon testimoni per a futures generacions, però també per a aquelles persones que encara retenen a la seva memòria aquestes botigues.

De moment n'expliquen la història de 7. La drogueria Ferrer que hi havia a la plaça Major, i que va estar oberta 143 anys, fins al 1998; la merceria La Rosaleda, amb botiga al carrer Hospital i a la carretera de Vic durant 85 anys; Casa Fius de flors i figures religioses de la plaça Major, en funcionament 78 anys; la llibreria Xipell del primer tram del Passeig, oberta durant 54 anys; la pastisseria Andreu, amb 41 anys; l'antiga Cerveseria de la Muralla, 33 anys; i la peixateria Litoral a les Escodines, oberta 23 anys.

«Apugem la persiana» fa una introducció de cadascuna d'elles, explica els orígens, característiques i particularitats del comerç, i el seu tancament. La informació, que s’actualitzarà cada mes amb nous comerços, s'il·lustra amb fotografies cedides pels propietaris o testimonis, de forma que «fem una aportació de material inèdit», diuen.

També hi ha anuncis de l'època i es fa referència al seu entorn social, destaca Virós. És a dir, «què estava passant a Manresa en el moment d'auge de la botiga». Destaca «com eren d'emprenedors en aquells temps, quan el terme emprenedor no existia». Font explica que «abans la gent no tenia tantes possibilitats d'esbarjo com ara. La gent cada dia anava a comprar, i era un lloc de relació».