Excrements de gos pertot arreu. Al terra, a les parets, a les portes, a les escales, als mobles... Parets plenes d'esgarrapades que n'han tret la pintura i el guix. I una pudor insuportable, tot i que fa setmanes que la persona que va portar la casa a l'estat en què es troba va marxar, i encara més que ho van fer els gossos, 35 dels quals, com va informar aquest diari (vegeu edició del 27 d'octubre passat) es va encarregar de recollir la protectora d'animals de Manresa. N'hi va arribar a tenir fins a 41.

És la situació que s'ha trobat Rosa Maria Claris quan ha pogut obrir la porta del seu habitatge, al número 7 del Raval de Manresa, a una banda del Pont Vell del Pont de Vilomara i Rocafort però dins del terme de Manresa. El 15 de maig passat hi va entrar a viure una dona que es dedica a aplegar gossos a través de Facebook mitjançant noms falsos i protectores inventades. Neus Rodríguez, filla de Claris, comenta que dubta que tingués la síndrome de Noè -que és com la de Diògenes però amb animals- perquè «només agafava gossos amb pedigrí i de raça perillosa que es puguin vendre».

Claris explica que per aconseguir el lloguer «ens va donar una documentació falsa. Em va comentar que la persona del pis on s'estava la feia fora i que necessitava un lloc per viure» i que «estava malalta de leucèmia». Quan van descobrir que tot formava part d'una gran mentida gràcies a la qual ha viscut en diversos municipis, inclosos alguns de la comarca del Bages, era massa tard.

1.100 euros de deute

Va pagar mitja fiança, però va ser l'únic pagament. No va abonar cap lloguer ni subministrament. Claris té un deute acumulat de 1.100 euros. Quan li va comentar a ella que no podia ser que no pagués, «em va amenaçar i vaig anar als Mossos, però van passar de mi». També es queixa que, quan es va adonar que acumulava gossos i ho va denunciar, el tècnic de Sanitat de l'Ajuntament la va ignorar. «L'únic suport que he tingut és el d'un noi de Seprona, que m'ha ajudat dient-me què havia de fer». També dóna les gràcies a una veïna, a una protectora de Barcelona i a una regidora del Pont, «però que aquí no té autoritat». I, «gràcies a la vostra notícia, la regidora de Manresa ho va veure i es va posar en contacte amb mi. Li vaig explicar el mateix: que m'ha deixat a la ruïna i que els veïns n'estaven patint les conseqüències perquè el que feia ella era, amb una mànega, tirar la merda pel terrat al carrer que hi ha a sota i tot això a ple estiu. No es podia viure. Va ser caòtic. Són animals que han estat tancats i passant molta gana, perquè quan veus els forats a les parets...». Dos pisos i uns baixos plens d'excrements i de brutícia.

Finalment, la dona en qüestió va marxar el setembre passat, però «a mi les claus no mes les van donar fins al 15 de desembre. De fet, no me les donaven fins al 10 de gener però, com que no hem parat, un dels dies que vaig anar a la Policia Local em van dir que ja no vivia a casa meva. Ells són els que venien cada dia perquè ella signés perquè estava en arrest domiciliari». Actualment els consta que s'ha estabert a Terrassa.

Claris i la seva filla es demanen com és possible, primer, que les autoritats no les hagin ajudat en cap moment i, en segon lloc, que «una persona que està en arrest domiciliari per estafa, denunciada per amenaces per una altra persona d'Almeria a qui va passar el mateix que a mi. Que una persona que fa anys que està controlada per la policia, vagis als Mossos i et diguin que ets una pesada, o vagis al tècnic de l'Ajuntament de Manresa, i et tracti com si tu fossis la que està boja».

Claris va demanar una hipoteca per reformar la casa i vendre-la, però quan ho va poder fer va esclatar la crisi immobiliària i no va poder titat endavant, així que s'hi va instal·lar, però quan la seva filla Neus se'n va anar a viure a Manresa per temes de feina va decidir llogar-la per pagar la hipoteca. La seva filla afirma que «en 29 anys que he estat en aquesta casa mai no l'havia vist així». Ara, els toca lluitar perquè l'assegurança respongui. El malson que han viscut encara és visible a la seva cara i, sobretot, a la casa, que, per tornar a ser habitable, requerirà moltes hores de feina. I moltes hores de neteja. Dies sencers.