Preocupació entre els comerciants de Manresa pels efectes que podria tenir per al futur dels seus negocis la llibertat absoluta a l´hora de poder triar quan comencen i acaben les rebaixes. Saben que, amb la nova Llei de Comerç, Serveis i Fires que està tramitant el Govern, ja no hi ha marxa enrere, i temen que perdran competitivitat respecte a les grans superfícies, que tenen un marge més gran de maniobra per poder mantenir els descomptes durant més temps. Regió7 ha parlat amb quinze comerços de la ciutat, inquiets per la incertesa que els genera aquesta situació irreversible.

«Tanta liberalització acaba marejant», apunta Assumpció Regadera, de La Creadora. Diu que «no és bona ni per al client ni per al petit i el mitjà comerç; el client el desorientes, i el comerciant queda sense marge de benefici, perquè acaba venent el producte rebaixat pràcticament des del moment que el rep». La Creadora és un dels establiments que no va començar les rebaixes fins ahir, igual que Roxand. La propietària del negoci, Alba Valverde, reclama «unitat» per mantenir l´essència del petit comerç, convençuda que «la flexibilització total ens perjudicarà; les vendes es repartiran perquè no hi haurà el factor d´espera del dia de les rebaixes, i al final de l´any hi haurem perdut, perquè acabarem venent el producte més barat durant molt més temps».

Farrés 39 també es manté fidel a les rebaixes a partir del dia 7. Per a Nuri Viñas, que n´és la propietària, «hi ha un excés de llibertat, i és millor que la gent tingui clar quan hi ha rebaixes i quan no».

«Abocats» a anticipar-se

Altres negocis es van avançar a les rebaixes, però amb poc convenciment i «forçats per la competència». Ho explicava Maria Guixà, de l´establiment A Quatre Grapes, que ja fa una setmana que aplica descomptes, «i m´ha anat bé, però precisament avui [ahir per al lector], està sent fluixet». Admet que avançar les rebaixes vol dir allargar-les «i vendre productes amb descompte durant més temps, i hi pots sortir perdent si no tens una gran quantitat de clients que t´ho compensi». Però és que «la petita empresa s´ha de buscar la vida», lamenta Jessica Martín, dependenta d´El Petit Capritx, « i una manera de fer-ho és començar les rebaixes abans per poder competir mínimament, perquè el dia que realment comencen, tothom va a la gran superfície».

Adrià Rovira és fill del propietari de DP Shoes, Xarol, Nails, i KLT, on van començar les rebaixes el 4 de gener, també «obligats a posar-nos al dia per fer front a la competència, sobretot a les empreses grans». De tota manera, sosté que, ara per ara, avançar les rebaixes no és tan rendible com es podria esperar: «aquests darrers dies sempre hi havia qui passava per davant de la botiga, veia que hi havia rebaixes, entrava i comprava, però la major part del client continua venint el dia que toca, i les vendes es concentren el 7 i el 8». «Es ven perquè la gent s´ho troba i ho aprofita», afegia Anna Cabrera, de la sabateria Casas, que va iniciar les rebaixes el 28 de desembre, «però molt pocs vénen expressament pels descomptes, com sí que fan el dia 7».

Pepi Hernández, de Mimus, també es va anticipar a contracor a les rebaixes. És nova i diu que enguany ho ha provat, «veient que altres botigues també ho feien», tot i admetre que, «al petit comerç, tanta llibertat ens desprotegeix, i ens obliga a anar a remolc i al ritme de les grans superfícies». Per a Jaume Térmens, de Natura, «tanta flexibilització fa que s´acabin rebentant preus, i les grans marques ho poden fer, però els petics comerciants, no».

Descomptes massa sovint

En la mateixa línia, Teresa Creus, de Bijuteria Demà, apuntava que «les grans empreses normalment són franquícies i tenen més marge». Va començar les rebaixes ahir, i recorda com anys enerere «hi havia les rebaixes i prou, tothom les esperava, tenies feina, i venies molt. Ara, entre el shopping day, la shopping night, el Black Friday..., hi ha tantes promocions durant tot l´any que la gent ja no espera les rebaixes, que s´estan diluint, i, si tendim a avançar-les, encara serà pitjor».

L´oposició als descomptes continuats és generalitzada. «Si en fem contínuament, arribarà un punt que haurem d´apujar molt els preus perquè després els puguem rebaixar sense sortir-hi perdent», apunta Maria Antònia Flotats, d´Olga Martínez Moda. També fa «que el client s´hi acostumi i acabi comprant en un lloc o en un altre en funció del moment en què faci les rebaixes, i qui no pugui fer-ne tan sovint jugarà en desavantatge», afegeix Mar Bravo, de Bóboli. Amb tants descomptes, «les rebaixes ja no donen el que donaven, perquè pràcticament es pot comprar més barat tot l´any», conclou Núria Vilà, de Modes Nuri.