Una oportunitat única que no es pot desaprofitar. És el que pensen els set arqueòlegs i historiadors consultats per aquest diari sobre la possibilitat de fer recerca arqueològica a l´interior i darrere els jutjats vells, entre el carrer de Galceran Andreu i el de la Condinella, aprofitant les obres que s´hi portaran a terme en el futur per aglutinar-hi els serveis de la Generalitat a Manresa. Què es podria trobar sota terra en els poc més de 600 m2 que configuren l´antiga seu de Creu Roja, que previsiblement anirà a terra, i el solar muncipal del costat? Des dels orígens de la ciutat, tot: el primer assentament iber (que seria una autèntica troballa), el nucli romà, el castell del rei, la trama urbana medieval, cases cremades en el incendi del 1713...

L´arqueòleg Òscar Trullàs remarca que fer recerca en aquest punt és, «sens dubte, una ocasió única per conèixer les arrels històriques més antigues de la ciutat». No és l´únic que ho diu. Els experts consultats pensen, alhora, que per aconseguir resultats no es pot fer una recerca epidèrmica com ha passat altres vegades, per exemple, quan es va reurbanitzar la plaça Gispert.

El doctor Lluís Guerrero, expert en Arqueologia i en Antropologia Biològica i Forense, i l´arqueòleg Eduard Sánchez coincideixen que aquesta recerca arqueològica s´ha de fer amb prou marge de temps per no haver d´anar condicionats per les obres. Tenint en compte que la part de la casa de Galceran Andreu i del solar no té data d´execució ni pressupost, hi ha marge per planificar una prospecció com demanen.

Els jutjats vells, a la Baixada de la Seu; l´edifici de Creu Roja al carrer de Galceran Andreu i el solar municipal adjacent (vegeu el gràfic adjunt) estan en una zona considerada d´expectativa arqueològica pel pla de protecció del patrimoni de Manresa. Significa que, si s´hi fan obres, els seus promotors han de presentar un estudi de la seva incidència en les restes arqueològiques. Per conèixer-la, abans, cal excavar, però es pot fer més o menys bé.

No es pot fer a corre-cuita

Lluís Guerrero apunta, com Trullàs, que «tenim la possibilitat de trobar restes d´un poblat ibèric perquè sabem que el turó [del Puicardener] havia estat ocupat en època ibèrica, però no tenim cap estructura visible. Per altra banda, és molt possible dir el mateix d´una època d´ocupació romana, sigui imperial o prerepublicana. I no sabem res de l´ocupació altmedieval del turó i del que era el primer nucli important de Manresa, ni de les restes del famós castell del rei, que han estat citades per diverses fonts, però mai no han estat localitzades». Per tant, apunta, «tenim una forquilla cronològica que va del segle V aC al segle passat que podria donar testimonis abundants». També cita que, com mínim, s´hi poden trobar restes de dos incendis: la ràtzia d'al-Mansur de l´any mil i la crema de la guerra de Successió. Dit això, Guerrero considera que «és totalment imperatiu que es faci l´excavació arqueològica prèvia» i no fer-la «a corre-cuita comprometent la bona marxa de les excavacions i de les obres».

Francesc Comas, historiador i col·laborador de Regió7, coincideix amb Guerrero que el ventall de probabilitats de trobar quelcom al subsòl va des de l´ocupació i orígens de la ciutat fins al segle XX. Incideix en l´interès de fer recerca al carrer de Galceran Andreu «perquè a sota hi havia un dels vuit portals de la ciutat, conegut com de Mossèn Bosch, de manera que restes medievals segur que se´n poden trobar». Destaca, alhora, el valor del casal dels Soler, l´edifici de Creu Roja, on «van néixer dos manresans il·lustres: Lluís de Peguera, l´any 1540, magistrat de l´audiència, i l´any 1858, Leonci Soler i March, advocat, polític, arxiver i diputat».

Eduard Sánchez és contundent. «Té interès arqueològic? Sí, molt. Tenim un subsòl molt potent de l´epoca que sigui». Segons el seu entendre, caldria fer un «estudi dels paraments dels edificis i una campanya de sondejos de les fonamentacions i, a partir d´això, una excavació arqueològica sistemàtica als espais afectats per les obres, per exemple, si cal fer un ascensor». Recalca que, d´aquesta manera, «en la fase de projecte es podrà tenir en compte la informació que doni l´estudi arqueològic». També creu que a l´equip redactor hi hauria d´haver un arqueòleg.

Sobre el sistema d´excavació, el també arqueòleg Adrià Cubo comenta que «a nosaltres [als arqueòlegs] el que més ens interessa fer són excavacions en extensió perquè tens una visió molt més ampliada de les restes que et puguis trobar». Especifica que els sondejos o cales que cita Sánchez «molt sovint són una eina que tenim els arqueòlegs per saber quina és la seqüència estratigràfica, que ens permet veure en molt poc temps l´evolució històrica o constructiva d´aquell punt concret, aportant una informació molt reduïda, però molt util. Sovint, es fan abans d´iniciar les obres, informant el promotor de tot el que podria sortir si es fessin rebaixos, i el cost de fer aquesta excavació».

El palau del rei

L´estudiosa de la història local Raquel Valdenebro, que justament està fent un estudi sobre Galceran Andreu, valora que la recerca arqueològica «pot donar indicis de la trama urbana original de la ciutat». A més a més de considera-la interessant per la raó òbvia de l´antiguitat del lloc, recorda, com Guerrero, que «als voltants hi havia el palau del rei, que no se sap exactament on era». Demana, com la resta, que es faci «una recerca ben feta per la importància de l´indret».

L´historiador Francesc Serra també opina que «val la pena que es facin prospeccions arqueològiques en aquest punt en concret de la ciutat, ja que ens poden aportar informació sobre un dels primers punts habitats de Manresa, la confluència del Puigcardener amb la plaça Major. No tinc constància d´indicis arqueològics en aquest lloc precís, però, aprofitant la conjuntura, penso que es pot corroborar si hi ha algunes restes antigues». Amb seguretat, aporta que els vestigis que s´hi podrien trobar «serien bàsicament fonaments o restes de les antigues edificacions cremades durant l´incendi borbònic del 13 d´agost del 1713, que va cremar bona part dels carrers de Galceran Andreu i la Codinella, uns dels més afectats. No tinc constància que l´incendi afectés el Palau del Bisbe (jutjats vells), construït mig segle abans. Crec que, en el cas d´haver quedat afectat, n´hauria quedat rastre per la importància d´aquest edifici, que sembla que havia de fer funcions de Casa de la Ciutat. Per tant, l´espai que ocuparan els nous serveis territorials de la Generalitat es trobarien en el límit de la Manresa cremada i la no cremada en aquell incendi del 1713. Estem parlant de força metres quadrats, per tant, podria ser perfectament així». Com Comas, també fa esment de la importància d´alguns dels prohoms que van viure al carrer de Galceran Andreu, i al de la Codinella, «on hi havia les importants cases del notari doctor Carles Perere, conseller en cap de la ciutat i capità de sometent, i de la família Monjo, blanquers i mercaders de la ciutat».

Per a l´arqueòleg Òscar Trullàs, «tenint en compte les diverses intervencions fetes els darrers anys a les proximitats dels solars afectats i els resultats que s´han anat obtenint, es presenta del tot imprescindible fer una actuació arqueològica preventiva per tal d´establir la possible existència de restes arqueològiques al subsòl fins ara no conegudes» i assenyala: «sabem que és un dels punts més calents i interessants a nivell arqueològic de la ciutat, focus molt possiblement del primer assentament [iber] de la ciutat».

Per a Trullàs, «que fins a les darreres dècades del segle XX l´arqueologia no experimentés un gran canvi cap a la professionalització i la sistematització de la seva metodologia científica, ha fet que es tinguin restes materials de cronologia ibèrica, romana i medieval, que han anat aflorant en aquest punt de la ciutat sense poder-les contextualitzar i, per tant, se n´ha perdut bona part de la informació que ens haurien pogut aportar». Així, «seríem davant una intervenció que, per mitjà de cales, i en el cas d´obtenir resultats positius, l´obertura en extensió dels solars afectats podria constatar l´existència del primitiu assentament iber del qual sempre s´ha suposat l´existència; la prolongació del cim com a lloc d´hàbitat posteriorment en època romana i, finalment, estudiar i conèixer el punt fundacional del primer recinte murallat de la Manresa medieval».

Expectatives i una crítica dura

El també arqueòleg Adrià Cubo hi coincideix. «Per als historiadors i arqueòlegs de Manresa, la zona on es faran les obres és al punt amb l´expectativa arqueològica més gran de la ciutat, ja que és molt a prop del puig Cardener, el nucli original de la ciutat, del qual, arqueològicament, pràcticament no sabem res. Per documents, sabem que al segle X hi havia un nucli important al cim del puig Cardener, capital del comtat de Manresa, encara que molt probablement trobaríem restes anteriors d´hàbitat en aquesta zona». Afegeix que, «al voltant dels antics jutjats, és possible que passés el tancament de la muralla que protegia el nucli del puig Cardener, unes defenses que podrien ser del segles X i XI. Així que seria molt important fer un seguiment arqueològic de l´enderroc de l'edifici de la Creu Roja». Aprofita per dir que «al parc de la Seu es podria intentar fer algun dia un parc arqueològic» que serviria, alhora, per a recerca i com a atractiu cultural i turístic.

Basant-se en la seva experiència, lamenta que «els arquitectes municipals no tenen cap tipus d´interès ni respecte pel patrimoni històric ni arqueològic de Manresa, i si els molesta per a alguna obra no dubten a destruir-la abans de protegir-la». Per tant, diu, «tinc poques esperances que ens deixin fer una excavació com Déu mana en aquest lloc».

La previsió és que els treballs als jutjats vells comencin en un parell d'anys, mentre que es deixa per a una segona fase la part de l´edifici de Creu Roja i del solar.