L´Ajuntament de Manresa va estrenar regidor al ple municipal de dijous, però no va ser una estrena gaire sonada. Ton Sierra va fer poques intervencions, llegides i molt breus. Si la resta de la legislatura es regeix pel patró d´aquest ple, no es farà notar gaire.
El nou regidor va prometre el càrrec després de ser cridat com consta al seu DNI, José Antonio Sierra Grande, però Junyent va aclarir que li dirien Ton Sierra, com el coneix tothom. Per a l´anecdotari, quan prenia posició va sonar un mòbil a la part del públic, i l´alcalde va dir, seriós: «si volen atendre la trucada jo m´espero, perquè aquest és un moment important per al nou regidor».
El número sis de la llista de Democràcia Municipal, que d´ençà de les eleccions s´ha distanciat de Podem perquè troba que s´ha aburgesat, no va fer cap discurs incendiari, revolucionari i ni tan sols radical, sinó que va presentar-se amb unes paraules de manual amb referències a l´oposició responsable i constructiva. Vestia jersei blau fosc amb reforços als colzes, i es va treure ben aviat la medalla de regidor que li havia penjat l´alcalde. Si en una roda de reconeixement amb els 25 regidors calgués identificar quin és el proletari, tothom assenyalaria aquest llauner.
La brevetat de les seves intervencions va ser compensada per l´abundància d´altres regidors, desfermats fins a l´extrem que l´alcalde Valentí Junyent, després de l´extensió del discurs del cupaire Jordi Garcés, va dir: «ja han justificat el sou, no cal que allarguin el ple». Si la valoració es fa amb criteris quantitatius, Garcés s´havia guanyat el sou, com el seu company Jordi Masdeu, amb intervencions extenses i treballades. Igual que el socialista Felip González.
González va treballar a preu fet, i ningú no el podrà acusar de decantar-se-la. Va intervenir per explicar les posicions del seu grup i també per explicar les característiques i motius dels dictàmens del govern, senyal que se´ls havia estudiat. Va fer de portaveu inesperat i no sol·licitat del govern per argumentar el retorn a la ciutat d´un solar cedit a la Fundació Sociosanitària de Manresa, que no hi ha pogut fer l´esperada residència. Ton Sierra va demanar uns aclariments i González va dir que ja li ho explicava ell. I ho va fer. A la seva manera, és clar, dient que la fundació no havia pogut fer ús del solar a causa de les retallades de la despesa pública. I el govern no va considerar necessari fer cap afegitó.
Després va venir un dictamen més aviat tècnic sobre el conveni de l´Ajuntament amb el Bàsquet Manresa, i González va aprofitar el seu torn per explicar al cupaire Masdeu de què anava el tema. Aquesta vegada el govern no va callar sinó que el regidor Josep Maria Sala va prendre la paraula per matisar alguna cosa. Els que no estàvem en l´entrellat no vam captar la diferència, i ens va semblar que el socialista i el convergent feien de Dupond i Dupont (en castellà, Hernández i Fernández) amb allò del «jo encara diria més». Va ser en aquest debat quan González va proclamar que, de tan afeccionat al bàsquet com era, «podria haver vingut al ple amb una samarreta del TDK». Samar-reta que hauria tret d´algun bagul, perquè la marca TDK va deixar de patrocinat l´equip del Congost ja fa disset anys. Però va ser amb aquesta denominació que l´equip va aconseguir les seves màximes fites, una lliga ACB i una copa d´Espanya.
El portaveu del PSC va desplegar les seves habilitats en un altre camp, el d´analista de proposicions alienes. Va ser quan CDC i ERC van presentar una moció «de suport al sector agroalimentari català». González va comparar la moció amb un text que Unió de Pagesos havia proposat als ajuntaments, i va trobar que en la versió de CDC-ERC s´havien eliminat les crítiques al govern de la Generalitat. I cap al final del ple va explicar la moció conjunta de tots els grups de suport a la campanya d´acollida als refugiats «Casa nostra és casa vostra», que per vist que tothom hi estava d´acord, va acabar en una estranya picabaralla amb Garcés, el qual havia aprofitat l´avinentesa per criticar tots els governs del món i queixar-se que la moció (que ells subscrivien) no ho fes.
Manresa va bé
En tot cas, la ciutat de Manresa deu anar força bé, perquè si Manresa no anés bé no passaria que es destinés mig ple a debatre mocions sobre temes que són competència dels governs i parlaments de Catalunya, de l´estat, de la Unió Europea o de les Nacions Unides, però no dels ajuntaments. Tot i que, com es va recordar, afecten persones manresanes. I que presentar un bon feix d´acords municipals de suport obre portes, ja que dispara les alarmes del govern català. Mentre sigui així, es presentaran mocions d´aquesta mena, i segurament està bé que sigui així. L´Ajuntament no pot ser de cap manera insensible a les queixes dels manresans que pateixen; no faria la seva feina si els tanca la porta. La pregunta és si no hi hauria mocions, precs i preguntes per formular sobre els mil problemes, situacions i coses que passen a Manresa i que sí que són competència de l´Ajuntament, i sobre els quals no discutirà el Parlament de Catalunya.
