Crònica del Ple de Manresa: com si no passés res de tot el que estava passant

Hi eren tots els protagonistes. També Pere Culell, a primera fila, que és un habitual dels plens municipals. També Ramon Fontdevila, el president d'ERC a la ciutat. Molts més espectadors de l'habitual. I també més premsa: les taules reservades eren plenes, i dues càmeres de televisió amb els seus trípodes s'alçaven al mig del pas, al lloc ideal per destorbar la visió del públic. Si la cosa es repeteix caldrà instal·lar una tarima fixa al fons de la sala, com a l'acte commemoratiu de les Bases de Manresa.

Hi eren tots i va començar la sessió. Poca broma: un ple municipal en plena crisi de relacions entre els dos partits del govern, al cap de dos dies que l'alcalde destituís la primera tinent d'alcalde sense consultar-ho al partit afectat. Podia haver estat un ball de bastons, una tempesta de llamps i trons o una vall de llàgrimes, podia haver acabat com el rosari de l'Aurora, però no va passar res. Res de res.

Algú que no en conegués el rerefons no el podria pas endevinar a partir del desenvolupament de la sessió. Cortesia, humor, alguns atacs de logorrea i cap esquerda en el capteniment compacte de l'equip de govern.

Hi havia (hi ha) converses en marxa, i que el ple anés com una seda es veia com a necessari per no avortar-les. I això que a Esquerra hi havia i hi ha gent amb ganes d'engegar l'alcalde i el seu partit més lluny d'on es pon el sol. Però se les van aguantar. Tant convergents com regidors republicans van defensar els dictàmens que els tocaven per la seva àrea, i va passar que no en tocava cap de les àrees de les quals ha estat destituïda Estefanell.

Tantes ganes hi havia que no passés rés que, quan el socialista Felip González va mirar de burxar i va formular un prec perquè convergents i republicans tanquin la crisi i garanteixin l'estabilitat del govern, l'alcalde es va limitar a comentar: «donem el prec per rebut», i ningú més va dir res més.

Hi havia ganes que no passés res, sí, però tothom sabia que en passava una de grossa, i potser és que el cronista buscava confirmació a les seves expectatives, però li va semblar que en els primers compassos del ple, durant bastants minuts, l'alcalde estava més tens i seriós de l'habitual, i la regidora Estefanell mostrava un aspecte encarcarat i com una mica congestionat.

Llavors va arribar el moment imatge. Primera intervenció de la CUP, que seu a la fila de darrere d'Estefanell. El normal és que la gent de la fila del davant escolti els del darrere sense mirar-los, perquè girar-se és incòmode, però Estefanell es va girar a la cadira, i després va tombar el coll i tot, per mirar el cupaire Jordi Masdeu mentre parlava. La qual cosa implicava donar clarament l'esquena a l'alcalde, el qual, de vegades, mirava en direcció contrària. En aquells instants, la imatge de les mirades divergents simbolitzava el distanciament que les paraules evitaven expressar.

Però la tensió sostinguda gaire estona es torna insuportable. Els gestos es van anar relaxant, van aparèixer somriures i la distensió va esclatar quan Jordi Garcés va fer un acudit sobre una intervenció de González. Tothom va riure, inclosos Junyent i Estefanell, i va semblar que la boira s'escampava una mica. Fins i tot, al cap d'uns instants, la regidora castigada va riure un comentari a l'alcalde. Com deia algú, barallem-nos però no ens enfadem.

No ens enfadem, que s'ha d'arribar a final de mandat. El ple va acabar bé i no va espatllar l'esperança d'una entesa que té data de caducitat. Dimecres que ve, ERC celebra executiva local oberta a la militància, i si no s'hi presenta a ratificació un acord acceptable, les coses es podrien complicar molt.