«Només vaig dormir tres hores la nit passada, però estic bé», assegura Mohamed Boujatteoy, que viu a Berga juntament amb la seva família. I ja no està cansat perquè ha pogut sopar i seure còmodament una estona. Fins i tot s'ha vist amb ànims d'anar al bar Saidi, a tocar de la plaça Viladomat, a conversar i a jugar a les dames amb amics de la comunitat islàmica de la ciutat. A la nit, aquest bar s'omple de musulmans mitja hora abans que l'oració els porti cap a la mesquita. Tots són homes, caps de família que després de menjar amb els fills i la dona decideixen passar l'estona amb coneguts i resar junts.

Boujatteoy reconeix que hi ha jornades que pateix perquè treballa en el sector de la construcció, i «el dejuni sumat a la intensa calor de les darreres setmanes complica la feina perquè hi ha moments que les forces flaquegen». «M'he de despertar abans de les 4, com cada dia, per fer el darrer àpat abans que surti el Sol. Després hi ha dies que aprofito per dormir una estona més abans d'anar a treballar», assegura. Quan acaba la jornada i arriba a casa, intenta dormir una estona, si no té cap compromís. Al seu costat, al bar Saidi, s'asseu Abdelsam Zakriti, que actualment no treballa i, per tant, té més temps per poder descansar al llarg del dia perquè no ha de seguir un horari laboral. «Pot costar una mica més mantenir l'estil de vida de sempre, però és un acte de fe i, per tant, és una satisfacció seguir el ramadà», afirma, mentre parla amb els seus amics al bar.

Al centre de culte islàmic que hi ha a la carretera de Ribes, tots són homes i no hi ha espai per a l'oració de les dones. Poc després de les 11 de la nit arriba el moment de resar, i molts asseguren que després aniran cap a casa per dormir abans que soni el despertador, als volts de les 4 de la matinada, i menjar una mica.

Tot i que els musulmans que fan el ramadà asseguren que es poden compaginar bé els horaris de la tradició religiosa i la jornada laboral, el cert és que el fet de no viure en un país de majoria musulmana complica seguir el dejuni, els àpats i les oracions. El president de la mesquita Al-Fath de Manresa, Abdellah Anhari, considera que «no és excessivament complicat» complir el que marca la tradició en un país on la religió musulmana no és una majoria, si bé en els llocs on sí que ho és els horaris laborals i l'activitat diària s'adapten per facilitar la vida dels ciutadans. «Al Marroc, les empreses canvien el calendari», reconeix.

Als països de majoria musulmana, les hores d'abstinència entre l'alba i quan es pon el Sol obliguen a adaptar durant tot un mes horaris de treball, canviar dates d'exàmens, modificar cites professionals i, sobretot, alteren completament el ritme quotidià de cada persona, ja que es concentren totes les activitats a la nit. Resultat: són moltes les persones que dormen poc i malament, a causa de les digestions de menjars abundants. Al Marroc, es va llançar una campanya l'any passat per sensibilitzar els conductors de com conduir si no han dormit prou hores.