Una acció judicial singular perquè «va contra els vencedors i no els vençuts»

Tenint en compte que la història l'escriuen els vencedors, aquest ha estat un procediment que neda contra corrent des del seu inici i que ja va ser tota una odissea que l'any 2008 el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu processés la cúpula políticomilitar de Ruanda i dictés 40 ordres d'arrest internacional per crims de genocidi, crims de guer-ra, crims contra la humanitat, ter-rorisme i pertinença a organització terrorista contra alts comandaments del Front Patriòtic Ruandès que va portar i encara manté en el poder el president Paul Kagame.

Palou-Loverdos va fer una repassada a alguns dels insòlits fets que han succeït -i que aquest diari ha anat recollint puntualment- com els múltiples intents d'assassinat del general Kayumba Nyamwasa després que Kagame li retirés la condició de diplomàtic de la qual gaudia i que el posava a recer de l'acció de la justícia o quan el tinent general cap d'estat major de l'Exèrcit de Terra de Ruanda, Charles Kayonga, va ser localitzat a Londres i la policia britànica, en comptes de detenir-lo, va demanar un certificat complementari sobre la validesa de l'ordre internacional de detenció i mentrestant Kayonga va desaparèixer.

O quan el cap dels serveis secrets ruandesos, el general Karenzi Karake, va ser detingut a l'aeroport de Heathrow, el jutge britànic va marcar el dia 28 d'octubre com a data per a la celebració de la vista d'extradició i el 10 d'agost el va deixar lliure. Es dóna la circumstància que la defensa de Karake la portava el gabinet de l'esposa de l'exprimer ministre Tony Blair, Cherie Booth.