El paratge d'una església destruïda i reconstruïda que va esdevenir fortí

Tal com expliquen els historiadors Francesc Comas i Marta González en un text sobre la torre de Santa Caterina publicat el 2014 per l'Ajuntament amb motiu de la visita ciutadana que s'hi va fer per la festa major, la construcció i el seu emplaçament han tingut una història força intensa.

El segle XII, les monges de Sant Agustí van fundar una església i un petit monestir dedicat a sant Cristòfol a prop del camí que anava cap a Igualada. Durant la guerra civil del 1461al 1472, tant la capella com el convent van ser enderrocats i no va ser fins al segle XVI que el Consell de la Ciutat va reedificar l'església, que tenia tres altars, dedicats a sant Nicolau, a sant Cristòfol i, el principal, a santa Caterina. El Consell de la Ciutat era el seu responsable.

A Manresa es considerava sant Cristòfol el protector de les malalties infeccioses i quan, l'any 1508, hi va haver una epidèmia, els consellers van instaurar una processó votiva. Cada any es feia per la festa del sant una processó des de la Seu fins a la capelleta de Sant Cristòfol pel Pont Vell i la Guia.

Al llarg del segle XIX van esclatar tres guerres anomenades carlines entre els liberals i els carlins o partidaris del règim absolutista. Manresa sempre va ser liberal però, atès l'entorn carlí que dominava a la zona muntanyenca, es va incrementar la presència militar i la fortificació de la ciutat, amb la construcció de la torre de Santa Caterina. Durant la primera guerra Carlina (1833-1840) va ser destruïda l'església de Santa Caterina i, per la seva situació de domini de la ciutat, de la vall del Cardener i de la zona de Montserrat, es va edificar un baluard o punt de defensa avançat. Es tractava d'una torre circular de defensa que tenia finestres i espitlleres, cobertes amb blocs monolítics, aptes per a les armes de foc. Hi havia un canó d'artilleria i s'hi va apostar un destacament militar. L'any 1949 es va traslladar a prop de la torre el polvorí (avui desaparegut) que havia estat al sud-oest de la caserna del

Carme, a prop de les cases del carrer del Pedregar.

Durant molts anys, va ser tradició celebrar una festa dedicada a santa Caterina a l'entorn de la torre. El 25 de novembre, diada de Santa Caterina, patrona dels estudiants manresans, aquests celebraven tot un seguit d'actes que incloïen escampar-se pels voltants del turó per berenar i apedregar un penó que havien construït dies abans mentre cantaven una cançó a santa Caterina.