Manresa inicia avui el seu camí com a Capital de la Cultura Catalana, la quinzena ciutat que ostenta aquesta condició des que la iniciativa es va posar en marxa el 2004 a Banyoles. Després d'agafar el relleu a Reus, el cap i casal de la Catalunya Central viurà avui una jornada inaugural que donarà el tret de sortida a un 2018 carregat de propostes. Tot un repte per a l'autoestima local.

Tot i que pugui semblar el contrari, el projecte és una iniciativa privada que implica un compromís institucional. L'entitat Organització de la Capital de la Cultura Catalana té un caràcter independent i va sorgir el 1998 amb l'objectiu de «contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i promocionar i projectar el municipi designat, tant a l'interior com a l'exterior», segons apunten fonts del col·lectiu.

Per tenir una idea del repte que afronta Manresa cal fixar-se en les xifres que va moure Reus al llarg del 2017, i cal tenir en compte que és una ciutat amb força més població (103.000 habitants a la capital del Baix Camp i 75.000 aquí). Durant la seva capitalitat, Reus va acollir 160 projectes amb 709 activitats que van implicar 150 entitats. Un gruix de propostes que es va desenvolupar en 55 espais diferents del municipi i que van seguir al voltant de 200.000 espectadors, segons els guarismes facilitats per l'organització. Uns volums, però, que serà difícil d'igualar atesa la diferència demogràfica i, també, pressupostària: Manresa disposa de 475.000 euros (que el consistori confia augmentar amb patrocini privat), i Reus en va dispensar 950.000.

La jornada arrencarà a l'ajuntament de Manresa amb l'acte institucional que s'ha concebut «elegant, però no ostentós, i gens fred ni distant», segons el coordinador artístic, Enric Llort. La música de Manel Camp, la paraula de Montserrat Mas i la dansa de Montser-rat Circuns marcaran el punt de partida d'un seguit d'actuacions culturals que es perllongaran posteriorment amb una cercavila des de la plaça Major fins al Kursaal que conduiran els Tabalers de Xàldiga. El darrer episodi del dia serà l'espectacle inaugural, Pas, dirigit per Sergi Ots, del qual es faran dues funcions i que és d'accés lliure gratuït amb les invitacions que es poden recollir tant a les taquilles del Kursaal com a la pàgina web del teatre.

L'altre focus d'atenció d'avui s'ubicarà al tram del passeig Pere III comprès entre el Casino i el Kursaal. Els vianants que hi passegin i els qui acompanyin la cercavila es trobaran els sis ponts de 4,50 metres de llargada i 2,50 m d'altura fabricats amb tubs de polietilè que en les darreres setmanes han estat decorats per sis artistes de la Catalunya Central: el grafiter Mark DKO, l'artista visual Quim Moya, el dibuixant i humorista gràfic Manel Fontdevila, la dissenyadora de moda Miriam Ponsa, el fotògraf Santi Viladrich i el pintor Arnau Farré i el músic i dissenyador gràfic Roger Farré, que col·laboren plegats. «Ara que ja els he vist tots, puc dir que són propostes molt divertides i arriscades i sorprendran», explica Enric Llort, responsable de coordinador el projecte dels ponts.