Tres hectàrees dels terrenys que hi ha al voltant de la torre Lluvià es convertiran en un espai per recuperar nou de les més de 25 varietats de vinya autòctones del Bages. També s'hi plantaran ametllers i tres varietats autòctones d'olivera per mostrar els conreus tradicionals del secà bagenc. De moment, a les hectàrees restants s'hi mantindrà el cereal que hi planta el pagès que ho té llogat. La iniciativa és inèdita a Catalunya. És la primera vegada que totes les empreses que aixopluga una DO, com és el cas, s'impliquen en un projecte com aquest.
El camp experimental a les terres de la torre Lluvià el farà possible la cessió del seu ús per part de l'Ajuntament -propietari des del 2012 de la construcció modernista i de les 7 hectàrees de l'entorn- a Ampans, que el materialitzarà amb el guiatge imprescindible de la DO Pla de Bages.
La DO, juntament amb l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), ha localitzat i recuperat més de 25 varietats de vinya de casa nostra, si bé no totes són endèmiques -ho són la malvasia roja, el turbat i el negrelló- i n'ha fet la convenient recerca històrica i genètica. Algunes són anteriors a la fil·loxera. De 150 anys enrere.
El 2018 es plantaran ceps a la part nord-est de la finca, i el 2019 al sector sud-est. Uns mil ceps de cada varietat i tres varietats per hectàrea, que són les nou esmentades. Com a mostra de la seva exclusivitat, de la varietat d'un moscatell antic que plantaran, la DO només en té un cep.
«Serà molt lent»
Per obtenir resultats caldrà paciència, va remarcar Joan Soler, president de la DO Pla de Bages, en l'acte de signatura del conveni. Va estimar en quatre o cinc anys el temps per tenir feta la plantació, i en set o vuit, per gaudir dels primers caldos. «Serà molt lent», va insistir. Va explicar que «hi ha varietats en les quals partim de tres o quatre ceps». La raó? «Abans, quan plantaven una vinya, no només plantaven sumoll o picapoll sinó que els pagesos de l'època tenien una barreja, com ara menes que a casa seva els havien agradat i que mantenien plantant-ne mitja dotzena». Quant a les oliveres, les varietats velles seran la vera, la verdal i la cordella. «Són les majoritàries, però també se n'estan trobant de minoritàries que no descartem en el futur plantar en algun raconet».
Atractiu turístic i negoci
La signatura va anar a càrrec de l'alcalde Valentí Junyent i de Josep Catllà, president d'Ampans. Tant ells com Soler i Pol Huguet, regidor d'Entorn Natural, es van congratular d'una iniciativa que dotarà de sentit l'edifici més emblemàtic de l'Anella Verda de Manresa. I és que, recuperada la torre, i ara que han començat les obres als edificis annexos, un tema que quedava pendent era el d'omplir-ho de contingut i el projecte presentat ahir ho fa tant a nivell turístic i pedagògic com econòmic. Sobre el darrer punt, Catllà va apuntar la intenció de poder comercialitzar el vi, l'oli i les ametlles.
Trucada a la porta de la DO
Huguet va recordar la gènesi del projecte. «La torre Lluvià aviat farà un any que està oberta a les visites, però teníem pendent i clar que una de les coses importants era decidir l'ús de les fins a 7 hectàrees de l'entorn de la torre». Per fer-ho, una de les portes a les quals va trucar l'Ajuntament va ser a la DO Pla de Bages. «El juny passat vam tenir una reunió a alcaldia i ens van portar la proposta» que ahir es va rubricar i que el regidor va llegir «com un valor afegit per als cellers de la comarca, per a la comarca i un atractiu més per als visitants que vinguin a la torre». Va posar en relleu que, «d'un lloc on hi havia cabres, fems i ferralla», passarà «a ser un lloc amb uns coberts totalment arreglats, amb un espai apte per fer-hi activitats i un entorn amb una activitat productiva i de recerca que facin de l'espai un lloc de referència per a la ciutat i més enllà».
Un lloc de referència
Catllà va recordar que ell va néixer a tres quilòmetres de la torre Lluvià -el seu pare tenia una vinya no gaire lluny- i que, de petit, passava amb bicicleta per la via que hi ha al costat de la finca per anar a escola a Manresa amb la resta de la canalla que vivien al Suanya. «Poder tornar-hi i recuperar les vi-nyes, l'olivera i l'ametller és una satisfacció». Una altra satisfacció, va esmentar, serà donar feina als usuaris d'Ampans -les persones amb discapacitat intel·lectual que atén l'entitat- de bracet amb la DO Pla de Bages per «recuperar unes varietats que s'han perdut». Com Huguet, ell també va desitjar que «d'aquí a uns anys sigui un lloc de referència a Catalunya».
Soler va il·lustrar els presents sobre la feina del Consell Regulador de la DO Pla de Bages perquè no es perdin les varietats de vinya de la comarca. Són varietats, va afirmar, que desapareixerien i que «no es poden anar a comprar. No pots anar a un viverista i demanar 2.000 ceps de cap pelat o de turbat o de negrelló. No hi són».
Dos reptes
A banda d'aquest rescat, Soler va aprofitar per esmentar dos reptes més. «La DO ha anat creixent dar-rerament perquè els cellers planten més i la gent que és viticultora planta més». Amb tot, va dir que per arribar «a mig o llarg termini a la comarca a les 1.000-1.500 hectàrees de vinya» -ara n'hi ha 500 i n'hi havia hagut 27.000- «necessitem seduir l'agricultor professional perquè aposti per diversificar els seus conreus i torni a incorporar una petita part de vinya en el seu conreu». Va desitjar que «aquestes varietats ens donin una oportunitat de comercialització i valorització dels nostres vins que facin atractives aquestes inversions per als agricultors de la comarca». L'altre repte, va dir, és que «el Bages deixi de ser una zona de pas i passi a ser una zona de destí d'interès turístic dins de Barcelona». Va posar com a exemple que San Francisco, als Estats Units, «que és la primera destinació enoturística del món, no té un celler a menys de dues hores amb cotxe».
L'alcalde de Manresa, que va definir com «un encert» l'adquisició de la torre Lluvià, va definir com a «singular» el conveni signat ahir per «la personalitat» que li dóna que hi estiguin implicats la DO i Ampans, que «són actors de la màxima confiança».
