Han fugit d'un escenari bèl·lic, però els refugiats que viuen a Catalunya es troben amb dificultats en el seu procés d'acollida. Tot i la tasca d'entitats com Creu Roja, que s'encarreguen del seu procés d'integració un cop han aconseguit l'asil polític, hi ha refugiats que tenen dificultats per trobar un habitatge a causa de la pujada dels preus del lloguer. La prestació econòmica temporal no està a l'altura del mercat immobiliari. És una de les qüestions que es van tractar aquest dissabte en les ponències organitzades per l'entitat Justícia i Pau, que, per celebrar els 30 anys de presència a Manresa, va portar el debat de la situació dels refugiats i els conflictes bèl·lics a la capital del Bages.

«Un repte molt important és la qüestió de l'habitatge. El programa de protecció estatal per als refugiats està molt ben dissenyat i pretén que en tres fases aquestes persones adquireixin l'autonomia personal, però a l'hora d'aplicar-lo té certes mancances. Una d'elles és el problema de l'habitatge», destacava Marlen Niubó, tècnica en el Consell d'Acollida de persones refugiades de la Generalitat. En aquest sentit afegia que els refugiats, com la resta de la població, estan patint l'augment del preu del lloguer immobiliari. Es tracta d'un col·lectiu vulnerable de la societat que pateix de forma especial les dificultats d'accés a l'habitatge. «Hi ha coses que la ciutadania pot fer per donar un cop de mà a aquest col·lectiu. Per exemple, si algú disposa d'un habitatge que no està ocupat el pot cedir. No dic que gratuïtament, pero sí fixant un preu tenint en compte la situació del mercat immobiliari i sent conscient de les dificultats que tenen actualment els refugiats per aconseguir-ne», afegia.

Prop de cent persones van assistir a la jornada organitzada per Justícia i Pau, en l'àmbit català, al Centre d'Espiritualitat de la Cova de Sant Ignasi. Els ponents analitzaven les temàtiques que ocupen l'agenda dels moviments pacifistes, com el paper de l'elit europea en els conflictes que hi ha en diferents punts del món, i com el desenvolupament de la indústria armamentística dibuixa un tauler d'escacs mundial propici a la creació de conflictes armats.

La situació dels refugiats -víctimes directes de les conflagracions bèl·liques- va ser una de les qüestions principals de les xerrades que hi van tenir lloc. La mateixa tècnica de la Generalitat va destacar que hi ha persones que han fugit de països com Veneçuela que no aconsegueixen l'estatus de refugiats, tot i que no poden tornar al seu país per la pobresa i pel greu escenari de violència que hi ha en algunes regions del país llatinoamericà. En la ronda de preguntes posterior, es va posar en evidència el paper que han tingut els municipis en els processos d'acollida, i que han convertit Manresa en un dels principals punts del país on arriben refugiats, ja que en la primera fase molts resideixen a l'edifici de les Germanetes dels Pobres.

El director de FundiPau, Jordi Armans, indicava que «si no s'hagués fet res en l'àmbit municipal, i a petita escala» en la crisi dels refugiats, «hi hauria menys gent conscienciada i la pressió perquè hi hagi canvis seria menor». El treball de les ONG, i la tasca de sensibilització que es du molts cops a petita escala, ha propiciat canvis i preses de decisions del govern encaminades cap a la pau. «Un exemple clar és la campanya en contra de les mines antipersona, que va acabar amb la prohibició de fabricar-ne», explicava. En aquest sentit va manifestar la necessitat de mantenir el treball per conscienciar la població.

En les xerrades també van parlar Arcadi Oliveres, expresident de Justícia i Pau, que va dir que les societats actuals es basen en l'enriquiment de la barreja de cultures, i Tica Font, directora de l'Institut Català Internacional per la Pau, que va destacar a aquest diari la importància, en l'àmbit municipal, de posar fi a les diferències que es produeixen a petita escala, i els canvis de renda que hi ha entre barris d'una mateixa ciutat, com Barcelona.