La Baixada dels Drets tindrà una font que s'ha localitzat durant l'actuació i que l'Ajuntament ha confirmat que té la intenció que hi brolli aigua. Per integrar-la al projecte de reurbanització del carrer ha calgut modificar-lo. Això, juntament amb l'alentiment de les obres per la troballa de paviments antics que no s'han pogut arrencar fins a tenir el permís de Patrimoni, les endarrerirà. La previsió que ha donat el regidor d'Urbanisme, Marc Aloy.
La font de la Baixada dels Drets va emergir quan es va enderrocar el mur de contenció sota la plaça dels Drets (el que estava pintat). Rere aquest mur n'hi havia un altre fet de carreus de pedra molt ben tallada que tenia una pica amb un broc d'on no rajava aigua, que devia actuar com a punt d'abastiment públic, ja que es trobava a peu de carrer i just a sota del portal de Sobrerroca. Rere seu hi ha una cisterna de planta rectangular d'aproximadament 2 per 3 metres, excavada parcialment a la roca natural i acabada en una banda amb carreus de pasta rosada. El paviment és ceràmic, fet de rajoles de 28 per 28 centímetres, sense vidriar. Pel que fa a l'alçada, és d'1,70 metres màxim i la coberta és de volta feta amb material ceràmic.
L'aigua hi arribava per l'angle superior mitjançant una canalització feta de tub ceràmic vidriat verd característic del segle XVIII. Tot fa pensar que es tractava d'un antic ramal de la Sèquia de Manresa. A la paret sud hi havia una obertura just damunt la pica de pedra que hi ha a l'exterior, que devia ser el principal accés a l'aigua; la pica devia servir per recolzar-hi les gerres i altres atuells. A la part inferior del mur, rere la pica de pedra, hi havia un desguàs. També s'ha trobat un altre sobreeixidor en un costat del mur, amb el seu corresponent desguàs.
Primer terç del segle XVIII
Segons l'empresa que ha fet el seguiment arqueològic de les obres, la bagenca Arqueòlegs.cat, pels materials que s'han trobat associats a la cisterna, se'n pot situar la construcció en el primer terç del segle XVIII. Amb la desaparició del ramal de la Sèquia, la font i la cisterna devien deixar de servir i s'hi va construir un mur al davant.
Aloy explica que, tenint en compte la troballa, s'ha decidit modificar el projecte inicial per preservar la pica amb la font i que també es preservarà la cisterna, si bé no serà visible. Això ha implicat haver de canviar el mur que havia d'anar inicialment on hi havia l'enderrocat. El despatx d'arquitectura Batlle i Roig, responsable del projecte de reurbanització de la Baixada dels Drets, s'ha encarregat de dissenyar aquesta modificació sobre el previst a l'inici.
Quant a la possibilitat que de la font brolli aigua, Aloy explica que «la voluntat no només ha estat incorporar aquest element singular al projecte sinó també que ragi».
Un altre aspecte que esmenta que ha fet endarrerir les obres és el relacionat amb el desmuntatge de les restes documentades. Tal com ja va explicar Regió7 (vegeu edició del 17 de juliol passat), el seguiment arqueològic preceptiu de l'actuació en va fer emergir el primer paviment del vial.
Durant els treballs es van identificar restes corresponents a diferents moments de la vida útil de la Baixada dels Drets com a carrer: fragments d'un paviment de còdols que dataria d'inici del segle XVII; restes d'un paviment de lloses que també s'ha localitzat en diferents zones de la intervenció i que està relacionat amb la presencia d'un col·lector de pedra i que es podrien datar cap a mitjan segle XVIII, i dues clavegueres a la part superior i un col·lector que recolza damunt l'antic paviment de còdols construïts durant la segona meitat del segle XIX.
De totes aquestes restes de paviment ja documentades, fotografiades i topografiades, el regidor explica que el juliol es va demanar autorització als Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat a la Catalunya Central per poder procedir al desmuntatge de les parts que quedaven afectades per l'obra. El desmuntatge -és a dir, l'operació d'arrancar els paviments- es va portar a terme el mes passat per part de la mateixa empresa que ha tingut cura de fer el seguiment arqueològic.
La part feta
Una vegada resolta la part arqueològica, el regidor informa que ja s'han fet els enderrocs de tota l'antiga rampa. Quant a les instal·lacions, s'ha acabat el nou clavegueram, però manca la seva connexió amb la plaça de Sant Ignasi i falten els embornals. També manca la connexió pel que fa al gas i l'aigua potable de la Baixada dels Drets amb la plaça dels Drets i amb les finques que hi ha, que ara s'abasteixen amb uns tubs provisionals. Ja s'ha fet el mur de la terrasseta on hi havia el supermercat Llobet que es va enderrocar molt al començament i que va fer emergir un pas subterrani fossilitzat.
Aloy justifica el retard per les causes esmentades al principi, a les quals afegeix que ha estat una primavera i un estiu que ha plogut molt, cosa que ho ha complicat encara més. Assegura, malgrat tot, que «el compromís de Criteria Caixa [que paga aquesta intervenció] i de l'empresa executora és que per Nadal estigui acabat».
