Els serveis socials de Manresa tenen una llista d'espera de 634 famílies que necessiten un pis. Les casuístiques són variades: perquè estan en un infrahabitatge, perquè estan ocupant, perquè viuen amuntegades en un pis massa petit, acollides. És una de les dades més rellevants de les que van donar, ahir, Àngels Santolària, regidora d'Acció Social i Cooperació, i Joan Calmet, regidor d'Habitatge i Barris. Ambdós van repassar les actuacions de l'Ajuntament en matèria social. Ho van aprofitar per reivindicar la feina dels tècnics que l'executen i per fer un retret als qui criden més per obtenir més ressò. Sense dir-ho, era una clara al·lusió a la PAHC.

Calmet va remarcar la importància del tema de l'habitatge -va posar en relleu la feina feta fins ara a través del Pla Local d'Habitatge 2017-2022- lligat a la problemàtica social. «És de difícil solució i d'una complexitat extraordinària». Davant d'això, va remarcar, «a l'Ajuntament treballem molt i parlem molt poc i això ens genera una certa frustració i sensació d'injustícia perquè, com que, qui més parla i qui més crida, hi ha vegades que és qui té més repercussió, acaba semblant que té més raó». Santolària va afegir que «utilitzar la demagògia és fàcil, però hem de ser seriosos i rigorosos».

S'han aturat 156 desnonaments

Al costat de la xifra de les 634 famílies en llista d'espera per un habitatge, Santolària va aportar que des del 2017 fins al 30 de setembre del 2018 «hi ha 68 usuaris de serveis socials que han trobat pis amb un lloguer social que els hem facilitat des de l'Ajuntament». Són pisos de Forum o de l'Ajuntament (23), cedits per bancs a l'Agència Catalana de l'Habitatge (18) que ella cedeix a l'Ajuntament, i pisos de la Mesa d'Emergència de l'esmentada agència (27). En aquest darrer cas, s'adrecen a persones que tenen una data assenyalada de desnonament. Lligat amb això, entre les mateixes dates, l'Ajuntament ha aturat 156 desnonaments mitjançant l'informe de vulnerabilitat lliurat al jutjat. Són 76 el 2017 i 80 fins al setembre; han augmentat, per tant. Els 80 suposen una mitjana de dos desnonaments aturats per setmana i de deu al mes. «Només aquesta setmana n'hem aturat 5». La regidora va apuntar que hi ha hagut un canvi en la tipologia. «Si bé fa anys parlàvem, sobretot, de desnonaments hipotecaris, ara ens trobem que són de lloguer o d'okupes». Va admetre que, entre el moment que l'Agència Catalana de l'Habitatge atorga el pis i que hi pot entrar a viure la família, «passa massa temps». Amb tot, va dir, es van fent passes. «Aquesta última setmana es podran fer 20 adjudicacions pendents». Pel que fa als pisos que no van per als desnonaments -els que esperen les 634 famílies-, quan se'n té un, una comissió interna valora amb el màxim rigor i justícia la família adequada per anar-hi a viure.

Més dades. Per tal d'evitar talls de subministrament (aigua, gas, electricitat), el 2017 es van redactar 1.362 informes i es van atorgar ajudes econòmiques per al pagament de rebuts per un valor de 86.868,56 euros. Pel que fa al 2018, fins ara, s'han redactat 1.887 informes amb què s'han aconseguit evitar fins a 991 talls de subministrament a famílies vulnerables. Els ajuts per pagar rebuts de subministrament, fins al 30 de setembre, han estat de 52.75,06 euros. Hi ha un treballador dels serveis socials dedicat exclusivament a fer aquests informes.

Quant al nombre d'expedients oberts, per temes d'habitatge el 2017 se'n van obrir 1.113 i aquest 2018, entre gener i juny, 899. La xifra creix quan es comptabilitzen tots els expedients oberts per qualsevol problemàtica. Aquest 2018, fins a l'agost, n'han estat 4.606, 1.859 dels quals entre el juliol i l'agost. Només la darrera setmana, se n'han obert 46 de nous.