La Teresa, la Mònica i la Conxita són tres dones de generacions diferents que van conviure entre 9 i 32 anys amb un maltractador. A la Teresa, l'exmarit li va donar la primera cleca al viatge de noces. Li deia que no servia per a res i, quan ella li proposava separar-se, la resposta era: «On aniràs si et una merda?», i ella s'ho va acabar creient. La va agredir a ella i a la seva filla. Fins que el va deixar i el va denunciar, cosa que aconsella.

A la Mònica la seva parella, que de portes enfora era un home encantador, li va minar l'autoestima. «Em va manipular tant que era jo qui li acabava demanant perdó». Aguantava «perquè et penses que canviarà» i perquè la seva mare, «que és extremadament masclista», li ho deia. Però no va canviar. El dia que li va llançar un mirall a sobre va decidir que ja n'hi havia prou. Mentre escoltava el seu testimoni al documental, una alumna plorava.

La Conxita «desitjava cada dia que fossin les 11 de la nit per anar a dormir i que no hi hagués dia». Va pensar tirar-se pel balcó, però se'n va desdir perquè «no podria gaudir dels meus nets». Un divendres no va poder més, va agafar el carretó d'anar a comprar, el va omplir amb la roba que va poder i va marxar. La Teresa també va pensar més d'una vegada en agafar una corda i penjar-se, «pensava, o em mata ell o em mato jo». També li va passar pel cap matar-lo. «És molt trist», va dir deixant anar un sospir carregat de tristesa.

Totes tres han refet la vida i han fet el pas de donar el seu testimoni a la iniciativa de Lledoners, i de participar en el documental. La Mònica hi explicava que «ara és ell qui s'aparta quan em veu pel carrer. Jo vaig amb el cap molt alt». La Teresa té una relació sentimental amb un home que l'estima i la respecta. La Conxita prefereix estar sola, i és feliç. «Et queda molta desconfiança», admetia. Per què ho expliquen, tot i ser tan dolorós? Ella va ser molt clara «pequè no ho repetiu».