«No podíem no aplegar-nos per donar gràcies a Déu per la Llum, l'aigua, la pau i la concòrdia». El bisbe de Vic, Romà Casanova, va explicar, ahir, amb aquestes paraules la raó per la qual la parròquia del Carme va mantenir la solemne concelebració eucarística de la Llum malgrat que la resta d'actes -llevat del concert de la tarda- s'haguessin anul·lat o ajornat per la vaga. En el sermó va fer un paral·lelisme entre la concòrdia que va fer possible la Sèquia i el moment de país actual.
En una església del Carme gairebé plena, el bisbe Romà va comentar durant el sermó que «no podem no fer present el neguit que hi ha en el nostre país i també en els nostres cors», i va fer una crida al «diàleg, al respecte mutu i a la magnanimitat». Va recordar que al segle XIV el bisbe Galceran Sacosta defensava els seus interessos per aturar les obres de la Sèquia i la ciutat de Manresa els seus per construir-la i que, al final, va ser la concòrdia establerta entre la ciutat i el nou bisbe Miquel Ricomà la que va fer possible el que semblava impossible. «Necessitem cors magnànims per fer una concòrdia tan necessària». També va parlar de la concòrdia quan va agrair la feina que fan les associacions veïns. Enguany, la federació que les aplega ha administrat la Festa de la Llum. «Cerqueu la concòrdia i que ningú no estigui mai sol», els va demanar.
Casanova va celebrar la missa al costat de Celestin Hakizimana, bisbe de Gikongoro (Ruanda). Amb ell, entre la dotzena de capellans que l'acompanyaven n'hi havia quatre de ruandesos -com el rector de la Seu i del Carme-, fet al qual es va referir al final de la missa. Va comentar que, si abans eren els religiosos d'aquí els que anaven a Ruanda a predicar, ara que aquí hi ha manca de vocacions són ells els que venen a omplir les vacants que van quedant.
La Capella de Música de la Seu, el Cor Parroquial de Sant Josep i la Coral Font del Fil, dirigits per Rosa Maria Ortega i amb Jordi Franch a l'orgue, van posar música a la celebració, que van cloure els Goigs de la Llum. Entre els assistents, molta gent gran i la presència d'un regidor del govern manresà, dos del PSC i els dos de Ciutadans.
«No baixaran, els castellers?»
A la sortida, algunes persones es van estranyar que no hi hi hagués la imatgeria esperant-los a fora i que no es fes el seguici, ni l'actuació dels castellers, ni la tronada, ni la ballada. «No baixaran les escales, els castellers?», preguntava una senyora. No. Ahir, Manresa va viure una Festa de la Llum inèdita.
