De cada 100 euros que arriben a les mans de Creu Roja Manresa 26,33 a l'atenció de la infància i la joventut en risc d'exclusió social; 10,97 a persones migrants i refugiades; 8,59 a voluntariat i formació; 8,77 a gent gran, i la resta, ja en menor mesura, a ocupació, socors i emergències, afers col·lectius i cooperació internacional. L'any 2018 Creu Roja va atendre 4.311 persones, una xifra que es manté estable els darrers anys. Creu Roja Manresa actua en una vintena de poblacions del Bages i també del Moianès.

Són dades de la memòria de l'organització assistencial corresponents al 2018. La diferència respecte d'anys anteriors és que la lluita contra la pobresa ha passat al primer lloc pel que fa a la inversió de l'entitat. «La nostra aposta sempre ha sigut infància i joventut», explica el president de Creu Roja Manresa, Miquel Riera, però l'any passat van canviar les tornes. Amb el benentès, segons aclareix, que molts dels projectes relacionats amb infància i joventut també estan lligats a la lluita contra la pobresa i l'exclusió social perquè l'actuació de l'entitat és transversal.

El 2017, de cada 100 euros invertits, 31,26 estaven destinats a infància i joventut i 29,22 a la lluita contra la pobresa i l'exclusió social. El 2016, també de cada 100 euros, 38,87 eren per a infància i joventut i 26,79 per atendre situacions de pobresa i per a la inclusió social.

I dins d'aquest apartat, el de la pobresa, les dificultats per accedir a l'habitatge i els anomenats infrahabitatges ha fet saltar totes les alarmes el 2018, amb un volum de casos inèdit fins ara (vegeu Regió7 del 6 d'agost). Parlar de cronificació de la pobresa és una forma amable de definir la situació, segons opina Riera. «La real és que ens trobem amb gent que abans patia perquè no li prenguessin el pis i ara pateix perquè no li prenguin l'infrahabitatge».

Persones ateses

520 persones van ser ateses el 2018 a Creu Roja en projectes de lluita contra la pobresa. La majoria d'elles van rebre atencions davant una necessitat urgent o bé van rebre productes que es consideren bàsics. Es van fer actuacions per prevenir l'exclusió escolar i també per garantir alimentació als infants.

Infància i Joventut, que és el que disposava de més recursos fins al 2017, va atendre 795 infants i joves en els diferents programes que té oberts Creu Roja. Tant la campanya de joguines de Reis com els projectes que es desenvolupen al llarg de tot el curs: Casal-Ot; Joves del Nucli Antic (JNA) o la ludoteca Ludugurus, a més a més de l'espai de joc del centre penitenciari Lledoners.

Els projectes adreçats a gent gran i atenció a la dependència són els que van atendre més persones. Un total de 1.141 al llarg de tot el 2018, que són les que estan incloses en els programes de teleassistència, la gran majoria, o les que reben ajuda a domicili. Creu Roja també disposa de la xarxa social Enreda't per promoure la seva socialització, la promoció de l'envelliment saludable i programes d'atenció a persones amb deteriorament cognitiu.

Altres programes que té en marxa l'entitat són el d'ocupació, que va atendre 128 persones; el de la salut, amb 373 persones i que també ha fet un important salt quantitatiu sobretot pel que fa als ajuts sanitaris; el de persones migrades i refugiades, amb 114 atesos; el d'altres col·lectius vulnerables, amb 74; i socors i emergències, que es posen en marxa sobretot en actuacions preventives.

Menys quantitat, més qualitat

Per a la coordinadora de l'assemblea de Creu Roja a Manresa, Olga Macías, l'actuació de l'entitat cada cop és més transversal, i ha prevalgut més la qualitat que no pas la quantitat. «Abans s'actuava més per àmbits, però ara es pot treballar per exemple el tema de la salut amb tothom, tant amb els infants dels centres oberts com les persones grans o els qui no tenen habitatge. Et pot venir una persona per un tema de salut però que viu en un infrahabitatge i que els seus infants estan atesos al centre obert. Es treballa molt més amb famílies que no pas en atencions individuals».

Això respon a un canvi de model d'atenció que es va començar a aplicar temps enrere, comenta el president de Creu Roja Manresa, Miquel Riera. «Fins ara teníem uns projectes i quan la gent venia es buscava en quin podia encaixar. Ara el centre d'atenció són les persones». Això vol dir que quan algú acudeix a l'entitat «se l'escolta, s'hi parla per saber per què es troba en una determinada situació. En allò que encaixa amb els nostres projectes hi treballem. I en allò que no encaixa el podem acompanyar cap a altres espais i entitats que hi pot haver a la ciutat per fer-hi front». Per a la tècnica social de Creu Roja, Alba Franch, es tracta «d'una atenció integral. És el gran canvi en el model d'atenció que hi ha hagut els darrers anys».

Pressupost d'1,1 milions

Creu Roja Manresa va tenir el 2018 un pressupost d'1,17 milions d'euros. És lleugerament superior al del 2017, que va ser d'1,13, i al del 2016, que no va arribar al milió i es va quedar en 963.000 euros. No ha parat de créixer, doncs. Amb la particularitat que un 60 % dels ingressos obtinguts són de fonts pròpies. Bàsicament els socis i sòcies de l'entitat, que hi aporten pràcticamen el 50 %, i amb accions com el Sorteig de l'Or. La resta són de subvencions i donacions de particulars, entitats i empreses, i de prestació de serveis.

Per a Riera, el fet que més de la meitat del pressupost sigui de recursos propis té una part bona «perquè ens permet tenir independència a l'hora de triar a on ens gastem els diners, que és en allò que nosaltres creiem important. Si pensem que ha de ser en habitatge ho farem, o potser ens apareix una altra necessitat» i en aquest cas hi pot haver flexibilitat. «És la part bona que té el fet que la ciutadania de Manresa i comarca cregui en Creu Roja a l'hora de fer les seves aportacions». La part que no seria tan bona és que la meitat del pressupost depengui exclusivament dels socis de l'entitat. «Si ens falla, pot ser un problema».