Ales 10 del matí d'ahir, l'Abderrahman Latrach, la seva esposa i els seus tres fills, el més gran dels quals té 8 anys, havien de deixar de viure al pis de lloguer del carrer Barcelona número 74 de Manresa per un desnonament que havia estat dictat amb un «caràcter absolutament improrrogable», una situació extraordinària a la qual, segons la PAHC Manresa, la plataforma no havia hagut de fer front mai abans.

Però no. Amb una seixantena d'activistes concentrats davant la porta del bloc de pisos, l'Abderrahman Latrach va sortir per la porta però per comunicar micro en mà que el desnonament havia estat aturat i que es podien quedar al pis fins que l'Ajuntament trobés un habitatge alternatiu per a ells.

A les seves paraules va seguir un esclat d'alegria i alguna llàgrima, també. Moments abans, Latrach explicava a aquest diari que si els feien fora de la que havia estat casa seva els darrers sis anys no tenien on anar i tampoc tenien família vivint aquí que els pogués acollir. «La meva família és la PAHC», va dir visiblement emocionat, envoltat d' armilles verdes que xerraven i ballaven, perquè la concentració portava inclosa la megafonia amb música reivindicativa ballable.

Divendres, l'Ajuntament es va reunir amb la família afectada i va entrar un informe al jutjat en què el consistori comunicava que se'ls havia adjudicat un pis, sense tenir data de quan hi podrien entrar a viure.

El govern municipal va informar ahir que entenia que «era la informació que faltava i el jutjat ha aturat el desnonament».

Latrach explicava que a mesura que es va inflant la bombolla del preu del lloguer els llogaters amb pocs recursos es van veient cada cop més arraconats. Ell va entrar a viure a un pis que feia funcions de traster i, segons assegurava, va arreglar la cuina i el bany, va treballar per convertir-lo en una autèntica llar.

L'augment del preu i les condicions del lloguer l'havia portat a deixar de pagar. Havia intentat trobar altres pisos de lloguer, però assegura que les condicions que es demanen superen el que poden abonar famílies que no volen ser okupes, però tampoc disposen dels recursos cada cop més elevats que se sol·liciten.

Va fer una crida a la reflexió sobre les situacions que això generava i el paper que la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme havia de tenir.

A les 7 del matí, ahir, ja van començar a arribar els primers activistes. Abans de les deu eren seixanta. Es tractava del tercer termini de desnonament al que s'enfrontaven.