Com reaccionarà la superfície del mar al canvi climàtic? Variarà molt depenent de la zona? L'expedició francesa Tara Oceans ha fet possible l'elaboració del primer mapa global de la diversitat del plàncton marí per poder respondre aquestes preguntes. En l'anàlisi de les dades que ho han fet possible hi ha participat l'oceanògraf manresà Josep Maria Gasol, que treballa al departament de Biologia Marina i Oceanografia de Institut de Ciències del Mar (CSIC). Els resultats s'han publicat a la revista científica Cell.
Al mateix temps que es feia l'expedició Malaspina (2010-2011), que va fer la volta al món amb el vaixell Hespèrides, i en la qual va participar Gasol, va sorgir una iniciativa francesa privada batejada amb el nom de Tara Oceans (2009-2013) que també pretenia fer la volta al món, si bé en aquest cas era amb un veler, de manera que era més lenta que la Malaspina, que es va fer en vaixell oceanogràfic. A més a més, navegava més per la costa. L'objectiu era seqüenciar l'ADN del mar.
Mentre que la Malaspina tenia diners per fer l'expedició però no per analitzar les mostres, amb la Tara Oceans va passar just el contrari, explica Gasol. «Tenien tots els diners per analitzar les mostres», i van oferir al laboratori on treballa ell, al CSIC, participar-hi.
Una teoria de fa 200 anys
El 2015 es van publicar els primers resultats de la seqüenciació del plàncton marí en cinc articles que van sortir a la prestigiosa revista Science i, posteriorment, s'han anat publicant altres treballs, en alguns dels quals ha participat el manresà. En el darrer on ha pres part, «van decidir que estaria bé fer una comparativa de com la diversitat de tots els grups d'organismes varia amb la latitud. Després dels primers articles sobre quants organismes hi ha, es tractava de veure si som capaços de representar-ho en funció de la latitud, de manera que puguem veure si a llocs més càlids hi ha més tipus d'organismes diferents i a llocs més freds n'hi ha menys», tal com pressuposava una teoria descrita fa 200 anys per l'explorador, naturalista i geògraf alemany Alexander von Humboldt.
L'estudi s'ha dut a terme amb moltes tècniques i ha servit per corroborar que «a les latituds més altes, als pols, hi ha menys tipus d'organismes, i al voltant de l'equador n'hi ha més de tots els grups existents». L'oceanògraf puntualitza que és una teoria que s'havia comprovat en diferents organismes, però no en tots. «Que algú ho demostri en tots és el que fa que el treball tingui mèrit i que sigui publicat en revistes de tant prestigi».
Els efectes del canvi climàtic
A partir d'aquí, i aprofitant les corbes que demostren l'esmentada teoria, es va decidir continuar la recerca. «Què passarà, ja que sembla que és la temperatura la que determina la diversitat de les poblacions marines tant de bacteris, de virus, de peixos i de tot, quan el mar augmenti dos graus de temperatura?». Això justament és el que s'ha investigat i el que s'ha publicat ara a la revista Cell.
El que passarà és que «en els pols, sobretot, hi haurà un canvi en positiu en el nombre d'espècies de molts organismes, com els bacteris i d'altres»; és a dir, «que les regions més polars es tornaran com els tròpics». Perquè s'entengui què pot implicar això, fa notar que en els pols «sol haver-hi creixements massius d'una sola espècie d'alga o de poques espècies de les quals s'alimenten els peixos i balenes. A l'Antàrtida és el krill. N'hi ha molt i les balenes només mengen això. En canvi, als tròpics hi ha moltes espècies, molt diferents entre elles, que es reparteixen una mica el pastís, amb la qual cosa les xarxes tròfiques són més complexes i menys eficients, i queda menys energia que es pugui convertir en peixos».
Un altre motiu d'aquestes diferències és que, «quan augmenta la temperatura, també augmenten molt les despeses de respiració. Si tens un mar que produiria cinc, amb més temperatura produeix menys perquè has de gastar més per mantenir-te».
En definitiva, un escalfament intens de l'oceà superficial a final del segle XXI podria conduir a la tropicalització de la diversitat de la majoria de grups planctònics de les regions temperades i polars, amb els consegüents efectes sobre el funcionament dels ecosistemes marins, especialment significatius en àrees clau per al segrest de carboni, la pesca i la conservació marina.
L'expedició Tara Oceans, destaca Gasol, va aconseguir un seguiment massiu a França, on fins i tot va tenir un programa setmanal a la televisió, la qual cosa va repercutir en les ajudes que van obtenir per poder-la mantenir viva.
La bomba de carboni
Actualment, el manresà treballa en un tema anomenat la bomba de carboni a l'oceà, del qual va sortir un article a la revista científica PNAS el 2018. «El CO2 de l'atmosfera, que és un dels responsables del canvi global i, en particular, del climàtic, l'oceà el segresta, el capta. És a dir, que el treu de circulació. Perquè des del fons de l'oceà torni a la superfície poden passar milers d'anys. Passa una mica com amb el petroli. El petroli també segrestava el carboni. Quan traiem petroli estem recuperant el CO2 que hi havia fa milions d'anys. El que estem veient és com els bacteris que colonitzen les partícules que se'n van al fons del mar tenen un paper en la seva degradació. Estem explorant la possibilitat que, manipulant aquestes comunitats de bacteris, puguem treure més carboni de l'atmosfera i de la superfície de l'oceà per tal que quedi segrestat al fons de l'oceà. És una idea una mica boja, però va per aquí».
