Carrers buits i llibreries tancades: aquesta va ser ahir la prevista i trista imatge de la jornada de Sant Jordi, que els catalans van viure a casa en un confinament que s'està fent etern. Sense poder sortir del domicili particular per imperatiu governamental, la imatge que va oferir Manresa al llarg de tot el dia d'ahir va ser desoladora, a anys llum del que s'espera de Sant Jordi, sinònim de festa ciutadana, petons, regals i abraçades. Però, és clar, ningú no es podia esperar un altre panorama que el que aquí s'ha descrit des del moment que es va anunciar l'ajornament de la gran diada del llibre i la rosa.
Els llibres s'han convertit en un objecte sospitós en un moment en què es permet anar a comprar tabac però per obtenir una novel·la cal demanar-la per internet i activar tot un protocol de transport. Estancs oberts i llibreries amb la persiana abaixada. Aquest serà un dels records del Sant Jordi 2020.
I mentre als prestatges d'algun quiosc i a la secció de papereria d'alguna cadena d'alimentació hi havia llibres a l'abast de la clientela, els qui es dediquen dia a dia a aquest negoci han passat les hores durant els darrers dies preparant les comandes que han arribat a través de les pàgines web o en diverses plataformes digitals. Un recurs que els lectors han emprat el darrer mes en unes proporcions insòlites fins ara i que es concreta de dues maneres: o bé rebent l'obra sol·licitada a través d'un transportista o bé esperant que s'acabi el desconfinament i, aleshores, finalment, trepitjant la llibreria per recollir la petició ja pagada prèviament.
En un moment de paràlisi del comerç presencial, la venda electrònica ha disparat les seves xifres. Durant el mes d'abril, i sense sumar la jornada d'ahir, la plataforma Libelista havia triplicat el seu volum de negoci amb 3.336 comandes que comptabilitzen un total de 7.332 llibres. Davant de la imminent davallada del sector, almenys aquest petita finestra ha permès posar una tireta a una ferida que restarà oberta durant molt temps.
Sense attrezzo
Un altre element identificatiu de la diada de Sant Jordi són els balcons engalanats, les senyeres pertot arreu i l'efusió floral. I, majoritàriament, de tot això se'n va veure ben poc ahir a les façanes de la ciutat. Amb honroses excepcions, com la d'un edifici que, al primer tram del passeig Pere III, lluïa més vermell que de costum, amb conjunts de roses a l'ampit de les finestres que evocaven l'esperit de Sant Jordi.
La següent cita està fixada per al 23 de juliol: la data en què la Cambra del Llibre de Catalunya va dipositar fa uns dies les seves esperances per muntar un succedani de Sant Jordi que mitigui la patacada econòmica per a autors, editors i llibreters. Però ningú té clar que d'aquí a tres mesos es donin les circumstàncies necessàries per representar alguna cosa semblant a una diada amb comerços oberts i una quantitat raonablement important de gent amb ganes d'accedir-hi. Molt menys si pensem en posar parades al car-rer. Tot plegat és una incògnita. L'únic cert és que ahir, com comentava una vianant, la postal de la ciutat si alguna sensació causava era tristor.
