«On és la càmera?», va preguntar el portaveu

Massegú volia saludar el públic virtual que seguia el ple per Internet, però no sabia cap on mirar. «Encara no m'he ressituat». Ni ell trobava la càmera ni ella el trobava a ell, perquè la web va oferir la seva intervenció en pla general, a diferència de les altres, en què va oferir primers plans.

Canvia l'alcalde però no canvia l'esperit acaparador de la coalició de govern, que ocupa la primera fila als dos costats del passadís que divideix l'espai on el consistori debat i vota el futur de Manresa o, almenys, coses que de vegades hi tenen relació. A un costat, els d'ERC, i darrere seu, els socialistes. A l'altre costat, els de Junts, i darrere seu, els de Fem i els de Ciutadans. Per un costat o per l'altre, el govern dona l'esquena física a l'oposició, a diferència del que sol passar als parlaments, on s'organitzen per veure's les cares. Ara, el socialista González veu el clatell del portaveu Massegú; potser per això tendeix a discutir amb els de Fem, a qui veu de cara ni que sigui allà lluny i entre un bosc de caps.

O potser Junts i ERC estan cara a cara perquè aquesta és la realitat i l'aparença és la coalició?

Ahir el consistori s'assabentava oficialment del nou cartipàs, és a dir, la nova distribució de funcions entre els regidors del govern, que sumen setze, inclòs l'alcalde. Dels altres quinze, vuit seran tinents d'alcalde i set, no. Classe de tropa, va fer broma aquest cronista en un article recent, però ahir González el va replicar: «Tots som tropa». Potser sí, però n'hi ha vuit amb títol de tinent, que poden substituir l'alcalde en la seva absència, van a les juntes de govern i tenen més capacitat resolutiva que els altres. Fins ara n'hi havia sis i ara se n'hi afegeixen dos, o dues, per ser exactes: dues noves tinentes d'alcalde, fet que millora la paritat. Ara n'hi ha quatre de cada, i tot i que l'alcalde desequilibra a favor dels nois. El govern va presumir d'aquesta paritat millorada però l'oposició li va dir que l'objectiu de l'ampliació era mantenir una altra paritat, la dels dos partits de govern.

Matemàtiques del poder: amb el canvi d'alcalde i els nous tinents, la junta de govern passa d'una majoria de Junts per 4 a 3 a una d'ERC per 5 a 4, sempre sumant-hi l'alcalde, que en forma part i la presideix. Les noves incorporacions són les republicanes Montserrat Clotet i Mariona Homs, i segons el govern es tracta de donar més importància a les seves àrees, Recursos Humans i Acció Social. Però l'oposició de Fem no s'ho acaba de creure.

L'alcalde, Marc Aloy, s'estrenava en la conducció de tot un ple municipal, d'altra banda senzill i que no preveia cap votació, però això no l'alliberava dels nervis de l'estrena, com ell mateix va confessar. Nervis que quasi el duen a tancar la sessió quan mancava un punt per tramitar. Com que els mantra són per repetir-los, ell va reiterar els seus de diàleg, debat, consens, respecte, obertura i accessibilitat. I va demanar als grups municipals que d'ara endavant l'ajudin a moderar el debat dels plens, la bona marxa dels quals «depèn de tots». No hi havia cap raó perquè aquest primer ple sense votacions, només de «donar compte de...», s'emboliqués, però com que els plens municipals no necessiten raons per embolicar-se, el socialista Felip González i Gemma Boix, de Fem Manresa, se les van tenir sobre les remuneracions dels regidors de l'oposició, a la qual tots ells pertanyen. Ningú més no va intervenir en el seu intercanvi, que Aloy va permetre amb magnanimitat o potser perquè era el primer dia i no gosava fer anar la tisora reglamentària. Junyent els hauria enviat a fer tertúlia a la televisió local.