«Durant massa anys ha mancat una planificació dels projectes que requereixen una gestió complexa»

Marc Aloy va prendre possessió de l'alcaldia de Manresa el 27 de juny. Aquesta, doncs, està essent la seva primera festa major com a màxim mandatari de la ciutat. En unes condicions especials marcades per la pandèmia. Demana responsabilitat social i prudència.

Va prendre possessió del càrrec el 27 de juny. Com està?

Bé, molt bé. Aquestes cinc setmanes han estat molt interessants. Com a alcalde aprofundeixes en tot, i t'adones, per exemple, que no només es tracta de ser alcalde de Manresa, sinó president d'un seguit d'empreses municipals o institucions que fan una feina enorme. Tenir una empresa pública com Aigües de Manresa jo crec que és un honor per a la ciutat; tenir un Consorci de Residus amb un model de gestió que és mirall i exemple al país, és un honor; presidir una fundació com Sant Andreu Salut i Althaia, també. Tenir la Fundació Universitària del Bages, federada amb Vic, que fa una feina excepcional... Són un seguit de constel·lacions que volten a l'entorn de l'Ajuntament, de les quals hem de treure el màxim de profit. És important que les institucions i l'Ajuntament ens trobem amb el màxim de projectes possibles perquè sols fem molta feina però junts és molt més gran i fructífera...

Com han anat les vacances?

Molt curtes, aquest any. Entre que tot just acabava d'arribar a l'alcaldia, que tenim una situació excepcional i que tampoc és el moment de marxar gaire lluny... Vaig ser uns dies a la Terra Alta i un parell o tres a la Catalunya Nord a fer muntanya, que sempre m'agrada. M'he pres aquest període per treballar, reflexionar, per veure com encarem el curs, els projectes que ha d'entomar l'Ajuntament, la ciutat, les estratègies per assolir-los...

A quina conclusió ha arribat de totes aquestes reflexions que cita?

A mi em preocupa molt la planificació, i especialment els projectes estratègics. Crec que segurament hi ha hagut una manca durant massa anys d'una planificació d'aquells projectes en què no només és posar diners del pressupost municipal sinó que requereixen una gestió complexa, que no són d'un any i a vegades ni tan sols d'un mandat. Que són transversals i necessiten esforços de moltes regidories i serveis de l'Ajuntament, i que normalment necessiten una inversió important i per tant s'han de planificar. És a dir, no em preocupa un camp de futbol. Si tenim diners per posar la gespa artificial és tan fàcil com posar aquella partida al pressupost. El que em preocupa, per exemple, és desencallar un tema endèmic com Fàbrica Nova, que no es resol posant uns diners al pressupost, sinó a través de molta gestió.

Què més el preocupa?

Que no siguem capaços d'oferir una resposta a aquelles empreses importants de la ciutat que volen ampliar perquè no tenim sòl industrial o que no siguem capaços de captar noves empreses. Al final, la indústria ens aporta llocs de treball, fa reduir l'atur i, si baixa l'atur, es redueix la problemàtica social. El polígon del Pont Nou no és qüestió de posar 5 milions d'euros sobre la taula. Abans hi ha d'haver una gestió important. Hi ha altres temes de què hem parlat durant anys. A Manresa tenim dues línies de ferrocarrils. No hi ha gaires ciutats que les tinguin. Podríem dir que és fantàstic, però en el cas de la Renfe el temps de trajecte és molt millorable i no ens en sortim. Hem de treballar amb la complicitat de les grans ciutats per on passa la línia. No hem fet front comú com a R4. Pel que fa als Catalans, hi ha marge de millora en la integració de la línia a la ciutat.

El canvi de model de la recollida d'escombraries o residus a Manresa també forma part d'aquest paquet de projectes estratègics? Es manté?

Segurament serà el canvi més important, i que afectarà més població, dels últims anys. És una petita revolució i hem d'esmerçar tots els esforços perquè sigui el millor model possible, amb participació, que la ciutadania el conegui i sobretot que serveixi per canviar un model de gestió perquè l'actual no ha donat els resultats que són desitjables. No s'ha aparcat, però la complexitat de la pandèmia ha fet que tot vagi més lent.

L'elaboració dels pressupostos acostumen a marcar l'inici del nou curs polític, que aquest cop a més a més coincideix amb un nou alcalde...

És un altre dels temes que he rumiat. És una mica la planificació de la temporada que coincideix amb l'inici d'una nova alcaldia. Em preocupen diversos temes. Primer, la incertesa de què passarà. El pressupost 2020 l'hem modificat per fer front a la pandèmia i ajudar la ciutadania. Portem 2,6 milions d'euros. També em preocupa no saber els ingressos de l'Estat, i els projectes estratègics. És important fer una planificació no a un any, sinó a llarg termini. Si ho mirem d'any a any només podrem afrontar les inversions petites. Si ho mirem a més llarg termini, podríem fer inversions importants que sempre es deixen aparcades perquè en un any no es poden fer.

Quina és la seva relació amb Valentí Junyent, el fins ara alcalde de Manresa i actualment regidor d'Hisenda?

Excel·lent. Ja era bona i crec que després dels mesos previs al traspàs, que sempre generen moments d'incertesa i de veure com cadascú assumirà el seu nou rol, anem millor del que em pensava. Cadascú ha assumit el seu nou paper i hi ha hagut una col·laboració molt estreta, mútua i un suport constant.

Les primeres setmanes al capdavant de l'alcaldia va visitar treballadors municipals, entitats, associacions i empreses de la ciutat... Ha detectat neguit davant l'emergència sanitària?

Hi ha la sensació que hi haurà un rebrot, que hi pot haver un nou confinament. El primer es va passar, però un segon seria inaguantable per a moltes empreses. A Manresa estem bé tot i que les últimes informacions ens alerten que estàvem a un nivell baix i que tendeix a pujar. Novament cal demanar responsabilitat a la ciutadania, evitar al màxim aglomeracions. Estem en un moment complex perquè és estiu, fa calor, volem veure els amics i la família, però cal demanar responsabilitat.

Una festa major excepcional, enmig d'una emergència sanitària, amb mesures també excepcionals i la seva primera festa major com a alcalde. Pateix?

Pateixo perquè no ens apareguin festes majors espontànies. La gent té ganes de sortir, els joves tenen ganes de festa... Es poden generar situacions incòmodes i perilloses. Hem d'intentar evitar aquestes autoorganitzacions. Que no ens trobem amb places a altes hores de la nit on es generin trobades espontànies de joves massa massives i això derivi en situacions de risc que hem d'evitar. Hem de treballar sobretot perquè això no es produeixi. És la festa major més excepcional en 40 anys i és la meva primera com a alcalde. L'havia viscut com a nen, infant, jove i ciutadà amb plenitud i formant part d'entitats que organitzaven els principals actes.

Hi ha algun moment que va estar a punt de perillar, la festa major?

Podríem haver-nos quedat amb els braços creuats i no fer res. Molts municipis ho han decidit així. En el nostre cas hi havia un compromís dins el Pla de Reconstrucció Social i Econòmica que hem pactat amb tots els grups municipals per donar un suport especial a tot el sector cultural, que és un dels que han patit amb més cruesa aquesta crisi. Ens va semblar que era important donar una resposta a la ciutadania perquè la cultura ens dona un respir, és bona per a l'ànima, per sortir i expressar-nos, i a més a més per donar resposta a un sector que ha patit. Per tant, amb totes les mesures de seguretat, amb capacitats limitades, amb preassignació de les entrades, vam creure que era bo conservar i fer alguns actes.

L'excepcionalitat també ve donada pel neguit que fins a l'últim moment hi pot haver canvis...

Sí. Pateixes sempre. Però no només per la festa major. Sempre. A la ciutat i passen moltes coses i l'alcalde rep informació de totes elles. És la gran diferència amb ser regidor, que estàs molt centrat en la teva àrea. Quan ets alcalde reps inputs de totes bandes i la ciutat és molt gran. Pràcticament ja som 78.000 habitants, hi ha unes dificultats socials enormes, problemes amb l'activitat econòmica, seguretat ciutadana, i sempre estàs pendent que tot funcioni bé.